Vaig néixer al poble que va tenir el primer cas de clenbuterol de Catalunya en el si d'una família lleugerament desestructurada. Vaig començar a llegir i a escriure per una barreja, letal, de curiositat i avorriment.
Vaig publicar el meu primer llibre de contes l'any 1999. He guanyat el Premi Josep Pla, amb la novel·la "Feli, esthéticienne"; el "Lletra d'or", pel recull de contes "T'estimo si he begut", i el "Mercè Rodoreda, per un altre recull de contes: "Tot això ho faig perquè tinc molta por". El meu últim llibre, també de contes, és "Això abans no passava". M'han traduït —quina sort que tinc— al castellà, anglès, italià i alemany. He escrit articles a El País, l'Avui, l'Ara i fins i tot al Marie Claire. Col·laboro a la tele i a la ràdio fent l'única cosa que sé fer: portar cafès i escriure. Adoro Rodoreda i Parker perquè tenen en comú el que em sembla un signe de civilitat absolut: els agraden les flors. Ara —quina sort que tinc—Dagoll Dagom, amb les T de Teatre i La Brutal porten algunes de les meves històries al teatre.