Rafael Argullol Murgadas (Barcelona, 1949), narrador, poeta i assagista, és catedràtic d'Estètica i Teoria de les Arts a la Facultat d'Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra. És autor de més de trenta llibres en diferents àmbits literaris. Entre ells: poesia (Disturbios del conocimiento, Duelo en el Valle de la Muerte, El afilador de cuchillos), novel·la (Lampedusa, El asalto del cielo, Desciende, río invisible, La razón del mal, Transeuropa, Davalú o el dolor) i assaig (La atracción del abismo, El Héroe y el Único, El fin del mundo como obra de arte, Aventura: Una filosofía nómada, Manifiesto contra la servidumbre, Maldita perfección. Escritos sobre el sacrificio y la celebración de la belleza). Com escriptura transversal, més enllà dels gèneres literaris ha publicat: Cazador de instantes, El puente del fuego, Enciclopedia del crepúsculo, Breviario de la aurora, Visión desde el fondo del mar. Recentment, ha publicat els llibres Pasión del dios que quiso ser hombre (2014) i Mi Gaudí espectral. Una narración (2015).

Ha estudiat Filosofia, Economia i Ciències de la Informació a la Universitat de Barcelona. Va estudiar també a la Universitat de Roma, al Warburg Institute de Londres i a la Universitat Lliure de Berlín, doctorant-se en Filosofia (1979) a la seva ciutat natal. Va ser professor visitant a la Universitat de Berkeley. Ha impartit docència a universitat europees i americanes i ha donat conferències a ciutats d'Europa, Amèrica i Àsia. Col·laborador habitual de diaris i revistes, ha vinculat amb freqüència la seva faceta de viatger i la seva estètica literària. Ha intervingut en diversos projectes teatrals i cinematogràfics. Ha guanyat el Premi Nadal amb la seva novel·la La razón del mal (1993), el Premio Ensayo de Fondo de Cultura Económica amb Una educación sensorial (2002), i els premis Cálamo 2010 i Ciutat de Barcelona 2010 amb Visión desde el fondo del mar.