Amb l’OPA hostil del BBVA sobre la taula, el Banc Sabadell ha registrat un molt bon resultat l’any 2024, amb uns beneficis rècord de 1.827 milions d’euros, un 37% més en comparació amb 2023. Només en l’últim trimestre, va guanyar 532 milions d’euros, un 75% més que en el mateix trimestre de l’any passat. Fins al tercer trimestre de l’any passat mai havia superat la cota dels 500 milions en un únic trimestre.
“És un resultat històric. El banc està en una senda de creixement molt bona”, ha defensat el conseller delegat del Banc Sabadell, César González-Bueno. No s’ha quedat aquí i el directiu ha volgut remarcar que el banc ha multiplicat per vuit el seu valor en borsa des del 2021, detallant que, des de l’OPA, presentada a finals de maig de l’any passat, ells han crescut un 44% mentre que el BBVA s’ha quedat en un 10%.
“El nostre projecte és un projecte en solitari”, ha subratllat González-Bueno, qui es mostra igual d’optimista a mesura que avança l’operació, ara immersa en la segona fase de l’anàlisi per part de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) i amb la prima de l’OPA en negatiu. “Es que no veig l’operació. No estan pagant el valor intrínsec del banc i hi ha una oposició social aclaparadora”, ha exposat. També preveu continuar sent el conseller delegat de l’entitat, a l’espera de la seva reelecció en la pròxima junta d’accionistes, prevista per al 20 de març, la primera a Sabadell des que es van mudar a Alacant.
Amb el rebuig unànime d’associacions empresarials i sindicats, que han presentat un total de 79 al·legacions davant la CNMC, González-Bueno ha posat el focus en l’efecte que tindrà l’OPA en les pimes, un segment en el qual el Sabadell té molt pes. “El bé comú pot estar per sobre del bé particular”, ha defensat en referència a la possible intervenció del Govern central. Sense oblidar que el Sabadell calcula que l’absorció suposarà l’acomiadament d’entre el 40% i el 50% de la plantilla. En cas de tirar endavant, González-Bueno situa l’eventual bescanvi d’accions amb el BBVA el mes de juny.
La retribució a l’accionista puja fins als 3.300 milions
En un context de baixada dels tipus d’interès, el banc ha registrat un benefici històric que se sustenta en un marge recurrent (marge d’interessos més comissions menys costos recurrents) un 6% més alt, fins als 3.315 milions d’euros, i una millora en la qualitat dels actius, la qual cosa ha permès reduir les provisions en un 22%, fins als 714 milions d’euros, segons ha detallat el director financer, Sergio Palavecino. La taxa de rendibilitat financera sobre el capital tangible (ROTE) s’ha situat en el 14,9%. Un exercici que també s’ha caracteritzat per un benefici de 208 milions d’euros per part de TSB, l’aportació més gran que ha fet la filial britànica des de la seva adquisició el 2015, a més d’uns costos més elevats dels estimats inicialment per l’OPA.
“Si no hi hagués hagut OPA els dividends haurien estat els mateixos. És un senyal que a la nostra acció li queda un recorregut important”
Si el resultat ha crescut, també ho ha fet la retribució a l’accionista, fins als 3.300 milions d’euros, dels quals 2.100 corresponen als resultats del 2024 i 1.200 als estimats del 2025. Aquesta xifra equival a repartir 0,61 euros per acció en els dos exercicis. “Si no hi hagués hagut OPA els dividends haurien estat els mateixos. És un senyal que a la nostra acció li queda un recorregut important”, ha remarcat Palavecino. “La nostra capacitat per distribuir dividends és més gran que la del BBVA”, ha agregat el conseller delegat.
L’entitat també realitzarà una recompra d’accions de 1.002 milions d’euros, una xifra més elevada de l’habitual perquè l’any passat no es va poder fer pel llançament de l’OPA hostil, amb la previsió de completar-la en menys d’un any. “És molt bo per a l’accionista que es queda perquè la seva acció es revaloritza”, defensa González-Bueno, tenint en compte que, quan es redueix el nombre d’accions en circulació, es produeix un benefici més gran per a cadascun dels títols.
Tornar a Catalunya no ha tingut impacte comercial
Aquesta vegada, ha perdut importància una de les preguntes i repreguntes clàssiques de les presentacions de resultats dels últims anys que rebia el Sabadell. Després de retornar la seu social a Catalunya fa unes setmanes, González-Bueno ha assenyalat que feia molt de temps que rumiaven sobre aquest tema, tot i que no ho haguessin manifestat públicament. Ha sostingut que han volgut prendre la decisió amb un marge de temps suficient davant una eventual absorció per part del BBVA perquè tingués “el menor soroll possible”.
El conseller delegat ha assegurat que no s’ha produït cap sortida de fons amb el retorn a la ciutat que els va veure néixer fa 140 anys, qüestió que van argüir per justificar el seu trasllat a Alacant fa set anys, en plena crisi política pel procés. “L’impacte comercial ha estat nul, no ha estat negatiu a la resta d’Espanya ni positiu a Catalunya”, ha subratllat. “Hem parlat amb tothom i a tothom li ha semblat bé. Tots entenen que el Banc Sabadell ha de ser a Sabadell, ningú té cap mena de dubte”, ha agregat, sense entrar a valorar si CaixaBank ha de fer el mateix.
