“La nina Barbie sempre ha representat el fet que les dones tenen opcions”. És així com la creadora d’aquesta nina i marca icònica, Ruth Handler, explicava i visionava el seu impacte ja fa 64 anys.
Som al mes d’agost, és estiu a l’hemisferi nord i els cinemes —buits i oblidats des de la pandèmia— tornen a omplir-se. Aforaments complets de nois i noies, nens i nenes, famílies senceres, homes i dones… per anar a veure la pel·lícula de l’estiu i una de les més taquilleres del 2023. No hi ha mitjà de comunicació que no hagi publicat una columna sobre aquest fenomen ni una televisió ni ràdio que no hagi destinat tota una tertúlia a parlar de l’efecte Barbie i l’impacte del color rosa. Igual que hi ha el blau Klein, i el vermell Ferrari, ja tenim el pink Barbie.
Persones, contertulians, opinadors que a la seva vida no havien pronunciat la paraula Barbie ni feminisme estan parlant d’aquest moviment com si els pertanyés. Amb opinió aparent, ajudats del mansplaining en determinades converses. Estan parlant de patriarcat, d’igualtat, de masculinitats i objectivació de la dona. El que feia l’antiga versió de la nina Barbie. Així ens la van vendre, les campanyes de màrqueting orquestrades en masculí.
Ken és l’aliat de les noies, de la dona. Ken adopta un rol aventurer, explorador i descobridor. Puja al cotxe del món real i s’identifica amb la missió de Barbie per caminar junts. Ken no té vergonya a mostrar-se equip i qüestionar i destruir les columnes que aguanten el patriarcat. I això, molesta. Molesta dones i homes; homes que no es troben ubicats en aquesta època, hibrida, efímera, digital i fluida. Homes que no veuen més enllà del noi rosset que vesteix de rosa com si s’hagués deixat pel camí tota la virilitat, la testosterona i la força. Que ho fa perquè no té caràcter i per agradar-li. El calçasses de tota la vida.
Desmunta al patriarcat, al capitalisme, a les estructures verticals i es riuen dels estereotips i de l’educació convencional. La pel·lícula, i tota la força de la paraula i marca Barbie, pot tenir lectures feministes i antifeministes. És veritat, no deixa de ser una campanya de màrqueting per vendre més mons perfectes roses amb rosses i rossos modèlics. Però també ha aconseguit que tots parlem d’aquest fenomen, que tinguem curiositat a llegir articles que mai no haguéssim llegit, que mirem la pel·lícula… que ens vestim de Rosa Barbie per, des del maleït tòpic, reivindicar la igualtat.
La filosofia rosa ens envaeix per fer-nos sentir incòmodes i per repensar què és el feminisme. Tinc amics feministes que no aniran a veure la pel·lícula i els sembla una collonada; i amics més grans que jo, i més joves també, que des d’una llibertat contagiosa han anat amb els seus amics a veure-la i els ha encantat.
Mattel ha coproduït part de la pel·lícula i al final és una mega operació de màrqueting, la caixa enorme del photocall per fer-te fotos i postejar-les en xarxes genera una notorietat i viralitat aclaparadores. Les botigues de joguines de tot el món ocupen els aparadors amb Barbies. El color pantone rosa 219C s’identifica amb la nina, la marca i el moviment. Mai un color tan allunyat del feminisme i tan carregat d’estereotips havia tingut aquest efecte boomerang i s’havia posicionat en l’escena d’homes i dones com el color que desmunta el patriarcat i vol la igualtat.
La filosofia rosa ens envaeix per fer-nos sentir incòmodes i per repensar què és el feminisme
El món Disney ens ha fet molt de mal, ens han venut la idea que una dona perfecta ha de ser guapa, discreta, amable, bona professional, mare i millor amant, que el príncep blau existeix i que ell ens ha de salvar. Hauríem de demanar danys i perjudicis a aquests guionistes i productors que ens han venut aquest món rosa (el vell rosa) que no existeix. Ens ha fet mal a homes i dones perquè ha potenciat el mascle que no expressa sentiments i amaga la vulnerabilitat.
L’arribada al món de la dona real, la imperfecta, se simbolitza a la pel·lícula quan la Barbie escull anar al ginecòleg com a primera activitat, amb cert accent reivindicatiu. La ginecòloga és el símbol de dominar el teu cos, la teva sexualitat, la teva reproducció, el teu plaer, la teva llibertat.
L’alegria de decidir i tenir totes les opcions hauria de ser part d’aquesta filosofia pink que ens envaeix. Que comenci la invasió!
