És possible innovar i atraure talent des de Barcelona? Aquesta és la pregunta que aquesta setmana es va llançar a una nova sessió de Cercle Obert a la seu del Cercle d’Economia. La responsabilitat de la resposta va recaure en aquesta ocasió en Laura Urquizu, consellera delegada de la companyia Red Points, nomenada el 2020 com una de les cent líders mundials en transformació de negoci per Business Insider i una de les persones més creatives d’Espanya per Forbes.
Urquizu va ser clara: sí, però amb la condició que la iniciativa privada i pública treballin en aquest sentit. I és que aquesta empresària va alertar que ara “no ens podem adormir”. “Barcelona —va dir— és sinònim de innovació, ho porta a l’ADN”. Fins ara, va afegir, la innovació havia nascut de la societat civil, i no només en el terreny de la tecnologia. Aquesta societat civil i la capacitat de la ciutat per atraure talent han estat les claus de l’èxit. “Durant anys no hi ha hagut millor ciutat per emprendre”, sentencià, i destacà el paper en aquest procés de l’empresa municipal Barcelona Activa.
No obstant això, Urquizu va avisar que ara ja no n’hi ha prou només amb l’empenta de la societat civil. Cal el suport dels governs, com passa en països com Israel, Estònia i Islàndia. En aquest sentit, va apuntar que ara mateix “això no està a l’agenda de Barcelona”, cosa que, al seu judici, s’ha de corregir. Perquè avui, al món, hi ha una competició ferotge per atreure talent, i aquesta és una pugna entre ciutats més que entre països. Per això, advoca per una millora de la col·laboració publicoprivada, legislant i creant condicions fiscals que atreguin el talent innovador i faciliti la inversió en startups.
Perquè avui, al món, hi ha una competició ferotge per atreure talent, i aquesta és una pugna entre ciutats més que entre països
La consellera delegada de Red Points reclamà que Barcelona ha de decidir quines indústries vol atreure i crear hubs, perquè “les empreses seguiran agrupant-se en hubs“. Tot i això, advertí de la manca de “perfils formats” i que la universitat està “molt lluny” de les empreses innovadores. En aquest sentit, va dir, troba a faltar més “perfils híbrids”, professionals que combinin habilitats humanístiques amb científiques.
Urquizu va assenyalar que ens trobem en un procés de “creixement posttraumàtic” a conseqüència de la covid. Un moment, va afegir, en el qual es fa evident “el que manca”, i per això és l’adequat per generar oportunitats que cobreixin aquests gaps. Per tot això, va dir, “després de la covid és un moment ideal per emprendre”.
L’empresària té raó quan assegura que Barcelona i innovació han estat dos conceptes que sempre han maridat molt bé per diverses circumstàncies que van més enllà de tan sols la iniciativa de la societat civil. La col·laboració publicoprivada es va coronar en els Jocs Olímpics i va tenir molt recorregut. Era una de les essències de l’anomenat model Barcelona que van imitar ciutats de tot el món.
Ningú pot qüestionar que la innovació en tots els camps serà una de les claus per a la reactivació econòmica i social. I això va associat a l’atracció de talent. Urquizu encerta també quan diu que aquesta serà una competència entre les ciutats globals o àrees metropolitanes.
S’innova quan s’executa una invenció, cosa que permet a les empreses millorar la qualitat de la seva producció respecte als competidors i expandir el seu mercat, el que deriva en majors guanys. Això, és clar, fins que sorgeix una altra innovació que deixa obsoleta l’anterior. S’explica molt bé en el recent llibre El poder de la destrucción creativa, de Philippe Aghion, Céline Antonin i Simon Bunel. El conflicte permanent entre el vell i el nou es presenta com un incentiu continu en el procés d’innovació i creixement econòmic.
Una de les conseqüències de la pandèmia és que pot fer créixer la bretxa de la desigualtat en la societat, segons apunten els experts. En aquest sentit, la innovació actuaria com un agent de mobilitat social. Segons el citat llibre, “els nous innovadors reemplacen als innovadors d’ahir”. A més, l’empresa innovadora en si mateixa afavoriria el trampolí social en permetre formar i promoure als seus empleats, especialment aquells amb menors capacitacions.
En qualsevol cas, Barcelona ho té tot a favor per ser una de les capitals de la innovació. Només cal posar les condicions perquè sigui una de les prioritats de l’agenda pública i privada de la ciutat.
