Barcelona antifràgil

Nassim Nicholas Taleb descriu l’antifragilitat com aquella característica present en algunes persones que no només resisteixen bé l’embat de la incertesa, dels esdeveniments negatius i de la pressió de l’entorn, sinó que fins i tot en surten reforçades. Hi ha matrimonis antifràgils i amistats que també ho són. Però poques ciutats tenen aquesta capacitat i Barcelona és una d’elles.

Anem 5 anys enrere, del 2017 a ençà: desànim social, agitació política, crisi econòmica, cignes negres com una pandèmia, el terrorisme… what else? I, malgrat tot això, realment veiem Barcelona en negre? Sincerament, jo no: jo veig cignes blancs, com els que hi ha a l’any 2022, dos (tres) cignes que tenim moltes raons per veure brillants.

Sovint passejo amb emprenedors, dino amb visionaris, parlo amb inversors, em veig amb científics, i deixant de banda els ODSs i el pin de la solapa puc afirmar que, en la seva majoria més absoluta, el que volen és fer aquest món millor. Genuïnament. I, de passada, guanyar-se la vida. Uns volen ajudar a la gent a cuidar la seva salut mental o combatre el càncer, d’altres a connectar persones amb ganes de treballar amb gent que necessita que li portin coses a casa, molts a evitar el desgast mediambiental dels nostres rius i oceans, n’hi ha d’obsessionats per ajudar-nos a evitar despeses administratives i/o financeres, i en conec un que ajuda els músics a pujar les seves obres a plataformes digitals de música; en general projectes basats en recerca, ciència i tecnologia. En els darrers dos anys molts d’aquests i tots nosaltres hem lluitat contra la pandèmia, uns als laboratoris, als despatxos, a les entitats amb ànim i sense ànim de lucre, i tots nosaltres, en la immensa majoria, complint amb les restriccions de vida. Però Barcelona segueix, a peu de carrer, creixent al seu ritme, aprofitant una bona inèrcia.

Animo a observar el ritme d’aquesta ciutat per sobre dels debats polítics, tendències, crisis i comparacions. Quan fas aquest exercici t’adones que continua creixent i aprofitant els mals moments per dibuixar-nos un bon futur. La ciutat ofereix bona acollida als visionaris, als somiadors, als tecnòlegs, als científics, als metges, als dissenyadors, dones i homes d’aquí i d’allà que des d’aquí fan possibles grans projectes, i els barcelonins hi sortim guanyant. “You may say I’m a dreamer, but I’m not the only one“, diu la cançó. No estan sols, en absolut, i a la història de Barcelona hi ha centenars d’exemples de grans històries nascudes aquí des de zero. Això, malgrat tot, continua passant.

En la meva faceta professional d’ajudar als visionaris a canviar el nostre entorn en positiu, arrisco calés, temps i energies. Em vagi bé o malament a mi, no importa: només veig i tinc registrat que aquests esforços frueixen, sense grans titulars, sense grans crides a la festa o a la llibertat, amb la visió de fer les coses bé, amb ambició dirigida i en el lloc correcte en el bon moment.

Però frenem per un moment aquesta visió idíl·lica i potser autocomplaent: on són els espais per protegir els que arrisquen amb nous models de negoci? On són els suports per experimentar amb nous marcs de desenvolupament econòmic i social? On hi ha resposta de la ciutat a la demanda de la població sobre determinats drets o reivindicacions? On hi ha una perspectiva fiscal adequada i competitiva que no frenin la capacitat de plataforma que té aquesta ciutat? Barcelona és antifràgil perquè ho és, però els seus governants no poden tampoc apalancar-se en la iniciativa dels que ho volen intentar, els que volen provar una disrupció en àmbits com el medi ambient, la cultura, la música o la salut.

Volem una ciutat més neta?, és clar! Parlem amb emprenedors o centres de recerca que tenen eines de ciència per compensar amb tecnologia les externalitats d’aquells que no tenen l’opció del transport públic per arribar a la feina, o aquells negocis que fan un excés de brossa al carrer. Volem turistes respectuosos i creadors de llocs de treball sostenibles?, d’acord! Cal seure sistemàticament amb el sector i dibuixar els eixos d’aquestes col·laboracions en un marc en el qual hi cap la innovació aplicada d’escoles de turisme i enginyeria informàtica, o iniciatives d’hotelers i comerciants amb les més bones de les intencions. Entre molts altres projectes.

Mirem els carrers de Barcelona on s’instal·len, des de fa ja pocs mesos, les grans botigues representants (flagship) de marques internacionals. Totes elles respectades internacionalment i presents als grans carrers de capitals mundials. No és que haguessin obert fa anys i aguantin, no és que tanquessin i tornin a obrir, no!: s’instal·len per primer cop. Serà que veuen alguna cosa al futur d’aquesta ciutat que alguns no veuen venir? Serà que confien en el nostre futur més que nosaltres?

Serà que les grans marques internacionals veuen alguna cosa al futur d’aquesta ciutat que alguns no veuen venir? Serà que confien en el nostre futur més que nosaltres?

Visitem els parcs científics i tecnològics on s’estan estudiant i desenvolupant nous materials per al tractament de la malaltia de Parkinson, o desenvolupant anticossos per prevenir la metàstasi, o circulem en bici pel Poble Nou i veurem oficines plenes de joves amb enginy que passen hores codificant un món diferent (i que en termes generals ens pot portar a un món millor). Quan en parlarem, d’aquests cignes blancs?

Barcelona resisteix? No: es fa gran, es fa forta, i segueix un camí en el qual destaca la innovació, la sostenibilitat i la creativitat en un món cada vegada més distribuït, incert i confús. El meu avi parlava en termes de llocs de treball, cadires a la fàbrica o a l’oficina, i la grandària feia goig. Després ens vam centrar en les vendes, els volums, els metres quadrats. Avui ja estem centrats i envoltats de la intangibilitat, d’allò que no es veu, ni es toca, però que ens fa tots més forts. El valor econòmic, però també el social.

Barcelona es fa gran, es fa forta, i segueix un camí en el qual destaca la innovació, la sostenibilitat i la creativitat en un món cada vegada més distribuït, incert i confús

Barcelona té eines, si es fan servir bé, per fer visible tot aquest potencial que sovint menystenim. Crec que no mirem de prop. No cal dir noms d’empreses, tots les coneixem, unicorns o ratolins de garatge a on es crearà el next big thing, grups hotelers o entitats que lluiten contra la desigualtat, etc. Cal només ser conscient que en el món que ens toca viure, on l’única certesa serà la incertesa, Barcelona navega bé. Ho ha demostrat, centrant-se en indústries que tenen futur: la salut, la innovació, la tecnologia, el canvi climàtic, l’art, el turisme de qualitat, la cultura, l’arquitectura, etc. Barcelona navega pitjor en un món rígid, centralitzat i on tot està controlat per normatives limitants i burocràtiques.

La Via Laietana, artèria vital construïda en 1908, ostenta el rècord de ser un dels carrers mundials que han registrat més revoltes, manifestacions i d’altres reivindicacions socials, i malauradament en molts casos amb resultats no desitjables. Però també és el termòmetre de la societat que tenim i, concretament, de la seva antifragilitat. Barcelona es deixa i evoluciona, perquè protesta, però segueix, es reforça i es fan gran. I la Barcelona antifràgil serà nostra si la fem nostra, l’observem i la caminem més precisament en allò que la fa única i diferent, en direccions i sectors en què és una ciutat forta i consolidada. Resulta que, a més, és cap a on va un món ple de reptes, incerteses i també oportunitats. Barcelona is ready…