Barcelona aspira a capitalitzar el seu lideratge en art electrònic després de l’ISEA

Barcelona pretén aprofitar l’empenta que suposa organitzar el Simposi Internacional d’Art Electrònic (ISEA, per les seves sigles en anglès) per consolidar el seu lideratge en aquest camp i capitalitzar les connexions que puguin sorgir durant els dies que dura la trobada. “És un esdeveniment nòmada i la raó que sigui així és perquè deixi empremta. Volem que hi hagi un abans i un després. A Catalunya, hi ha una gran quantitat i qualitat d’agents i creiem que cal potenciar, impulsar i facilitar la interacció”, sosté el director de l’ISEA 2022, Pau Alsina.

Amb un extens programa de xerrades i conferències i una cinquantena d’activitats obertes a la ciutadania, l’ISEA ha suposat l’arribada a Barcelona des de divendres passat dels principals professionals que exploren les infinites possibilitats que sorgeixen de les interaccions entre art, ciència i tecnologia. Això es tradueix en instal·lacions immersives o interactives; mappings; obres fetes amb intel·ligència artificial, que es qüestionen a si mateixes o que s’adapten al seu entorn i el públic que les visita; peces d’art generatiu, creades a partir d’algoritmes, o d’art cinètic, que es mouen i juguen amb la llum; però també obres contemplatives o sonores. “No són quadres clàssics”, fa broma la subdirectora de l’ISEA 2022, Irma Vilà. Impulsat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), el simposi, que feia deu anys que no feia parada a Europa, tindrà com a plats forts un mapping al recinte modernista de Sant Pau, una instal·lació immersiva al CCCB de Maurice Benayoun i Refik Anadol —famós a la ciutat per haver subhastat el mapping que va fer a la Casa Batlló— i un espectacle de drons a la Platja de Somorrostro.

El pòsit que deixin a la ciutat totes aquestes activitats quan acabi l’ISEA ha de servir per connectar els diferents agents locals que treballen per promoure l’art electrònic. “S’està forjant una xarxa estatal i hi haurà reunions durant el simposi que serviran per treballar en aquesta direcció”, exposa Alsina. “Vindran —continua— els agents més rellevants a nivell internacional, estatal i local, com centres d’art, projectes de residència, universitats o investigadors. Serà un ambient molt transversal que incorporarà a molts agents i esdeveniments com aquest poden servir per articular l’ecosistema”.

I Barcelona pot liderar aquesta xarxa, no només per haver estat la seu del simposi sinó també per la força que té en el camp de la cultura digital i per tenir la capitalitat cultural i científica. “Som molt potents i ens trobem entre els líders, no hem de comparar-nos amb altres ciutats com Londres o Nova York”, defensa Vilà. “A nivell internacional, estem tenint molta rellevància. Si fóssim capaços d’anar units, aniríem més lluny i millor. No fa falta tenir un gran centre o museu dedicat a l’art electrònic, senzillament, hem d’articular-nos i agregar totes les parts. És el típic cas on el tot és més gran que les parts”, afegeix Alsina.

Una primera mostra de les unions que poden quedar com a llegat de l’ISEA ha estat involucrar en la seva organització el nou hub d’Art, Ciència i Tecnologia, que ha teixit una aliança amb una desena d’institucions per impulsar la cultura digital a la ciutat, com la UOC, la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), el Barcelona Supercomputing Center (BSC), Tech Barcelona, Hangar, la New Art Foundation o el Barcelona Institute of Science and Technology (BIST). També compta amb la col·laboració de Fira de Barcelona, que pot servir per acostar els congressos relacionats amb aquest àmbit cultural, com l’Integrated Systems Europe (ISE). “Esperem que el hub sigui un dels espais on es pugui dipositar aquest pòsit de l’ISEA”, remarca Alsina.

Superant les edicions anteriors

Més de 500 experts provinents d’una cinquantena de països s’han desplaçat fins a Barcelona per assistir a l’ISEA 2022. Una xifra que podria ser més gran sense les disrupcions que actualment afecten la mobilitat internacional, com la persistència de les restriccions per la pandèmia, especialment entre els artistes xinesos; l’encariment dels preus o la voluntat de reduir l’impacte mediambiental que generen els viatges aeris per part d’alguns assistents. Però també ha incidit la irrupció de la guerra a Ucraïna, que ha fet que l’organització hagi deixat de tenir notícies dels artistes russos que havien presentat projectes.

Més de 500 experts provinents d’una cinquantena de països s’han desplaçat fins a Barcelona per assistir a l’ISEA 2022

Sense oblidar la incertesa que encara generen les múltiples crisis actuals, els artistes electrònics han apostat per la necessitat de trobar-se els uns amb els altres durant els dies que dura el simposi. ISEA Barcelona ha rebut unes 1.200 propostes professionals per formar part de la programació, una xifra superior a la d’edicions anteriors. “Malgrat tot, Barcelona ha tingut una molt bona acollida a nivell internacional”, sosté Alsina. “Sent una universitat online, volíem que l’ISEA fos presencial”, continua Vilà. “Advoquem per la presencialitat dels esdeveniments perquè són moments de trobada que tenen un valor indiscutible”, completa Alsina.

L’ISEA Barcelona estava previst l’any passat, però l’evolució de la pandèmia va obligar a posposar-lo. Tot va començar amb un correu que va dirigir l’organització del simposi a Alsina i Vilà, professors de la UOC, preguntant per si estaven interessats a ser una de les futures seus. “Barcelona tenia molts números per acollir aquest simposi perquè hi ha un ecosistema molt ric”, defensa Alsina. A això s’hi va sumar una recepció unànime per part de la comunitat artística i científica i les institucions de la ciutat, la qual cosa ha permès fer una convocatòria plural i extensa, a l’espera d’anar sumant noves fites.