A la platja de Sant Adrià de Besòs, a pocs metres de les Tres Xemeneies, ja està tot llest perquè arribin els primers cables de fibra òptica submarina d’alta capacitat. S’acaba d’estrenar la Barcelona Cable Landing Station, la primera estació d’aterratge neutra i internacional de Catalunya, una infraestructura essencial si es té en compte que el 98% del trànsit de dades a Internet circula sota la mar. Amb capacitat per acollir fins a vuit cables provinents d’Àfrica, el Mediterrani i Àsia, el port digital barceloní és el segon d’aquestes característiques a Espanya, després d’un altre situat a Bilbao.
Amb una inversió de 10 milions d’euros, l’empresa catalana AFR-IX telecom, operador d’infraestructures i telecomunicacions que dona accés a Internet en més de 50 països africans, ha desenvolupat unes instal·lacions que podran ser utilitzades per qualsevol empresa de telecomunicacions. La companyia liderada per Miguel Ángel Acero i Norman Albi operarà com un gestor independent que atorga la concessió d’ús a tercers en règim de lloguer. Fins ara i a excepció de la de Bilbao, les estacions de cables submarins a Espanya estaven desenvolupades i gestionades per una única companyia.
Els operadors que atraquin a Sant Adrià faran arribar les seves dades i decidiran si les allotgen en algun data center —infraestructures on s’emmagatzemen i processen aquest tipus d’informació a gran escala— o continuen el seu viatge fins als Estats Units. La segona opció, a més de ser la més barata per a aquells que transporten les dades, representa una oportunitat de desenvolupament econòmic per a la localitat metropolitana.
Precisament, ja s’ha anunciat la construcció d’un centre de dades molt a prop de la Barcelona Cable Landing Station per part d’Interxion, proveïdor europeu de data centers integrat en la companyia estatunidenca Digital Realty. Aquest i altres projectes previstos, com el d’Aquila a Cerdanyola del Vallès, al Parc de l’Alba, serviran per continuar posicionant a Barcelona com a ubicació estratègica per als data center i la reforçaran com a hub tecnològic.
Després de dos anys d’obres, la Barcelona Cable Landing Station servirà per descongestionar el trànsit submarí de cables al Mediterrani, molt concentrat al port de Marsella, que actualment disposa d’unes 15 connexions. A diferència de l’estació d’aterratge francesa, el conseller delegat d’AFR-IX telecom, Norman Albi, assenyala que la de Sant Adrià de Besòs comptarà amb un corredor de cables submarins perquè l’entrada sigui més ordenada.
Així mateix, la infraestructura barcelonina farà tàndem amb la basca, com Marsella ho fa amb Bordeus, permetent així arribar al continent americà de manera més fàcil que si s’hagués de creuar l’estret de Gibraltar. Albi també posa en valor la diversitat d’operadors de telecomunicacions i data centers que hi ha a Catalunya, sense que d’ells cap domini el mercat, a diferència de la situació que es dona a França.
Els primers cables, abans que acabi l’any
Els primers cables a aterrar a la Barcelona Cable Landing Station es preveuen per a abans que acabi l’any. Els acords d’ús del node de cables de fibra òptica s’han establert a nivell internacional amb un consorci de diversos operadors de telecomunicacions i amb un gestor d’infraestructures.
El tercer cable que arribarà a Sant Adrià serà el Medusa, construït per la mateixa AFR-IX telecom i Alcatel Submarine Networks (ASN), del grup Nokia. S’espera que sigui el més llarg del Mediterrani, amb 8.700 quilòmetres, i servirà per unir nou països d’Àfrica i Europa, a través de punts d’aterratge situats a Espanya, Portugal, el Marroc, França, Algèria, Tunísia, Itàlia, Grècia i Egipte. Compta amb una inversió de 326 milions d’euros. La primera fase d’aquest projecte, segons indica Albi, es preveu per a entre juliol i desembre de 2024 amb la connexió de Lisboa, Barcelona i Marsella.
Segons expliquen els directius d’AFR-IX telecom, es preveu que la Barcelona Cable Landing Station fregui la plena capacitat de cara a 2027. De moment, la companyia catalana traslladarà la seva seu del 22@ fins al nou port digital. Amb una plantilla de més de 100 treballadors, la majoria a països africans, uns 40 treballadors s’instal·laran a Sant Adrià de Besòs. Amb la inversió ja executada a la localitat metropolitana, l’empresa preveu sortir a borsa quan el mercat estigui tranquil.
