Cada vegada és més freqüent l’arribada de noves multinacionals a Barcelona amb l’establiment de hubs, terme que fa referència a centres de desenvolupament de tecnologia, tot i que moltes vegades s’utilitzi erròniament. Un degoteig constant que s’ha anat accelerant en els últims anys, malgrat la competició amb altres capitals espanyoles com Madrid i Màlaga, i europees com Lisboa, Londres, Berlín, París o Amsterdam. Així es desprèn d’un estudi elaborat per la Mobile World Capital (MWCapital), amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat. L’any 2017, hi havia instal·lats una cinquantena de hubs de desenvolupament de tecnologia digital a la ciutat. Des de llavors, s’han sumat gairebé 100 centres nous i s’ha arribat fins als 140.
“L’evolució ha estat espectacular, fins i tot exponencial”, defensa el conseller delegat de la MWCapital, Francesc Fajula. L’informe detalla que la capital catalana va guanyar 14 hubs l’any 2023, la qual cosa es va traduir en la creació de 800 llocs de treball i un impacte econòmic de 80 milions d’euros. Hi ha empreses de mobilitat com IRP Systems, Lufthansa i Volkswagen, però també de salut com AstraZeneca, Towa Pharmaceutical i Oracle Health Sciences, o de gaming com NetEase, Rovio i SandSoft. Les inversions més grans, protagonitzades per AstraZeneca, Lufthansa i Oracle, es preveu que contractin 2.000 empleats de cara a finals de 2026. La resta de centres són els anunciats per Arxada, LGT Private Banking, Telavox i Unnax.
La llista s’espera que ben aviat inclogui un nou integrant, la identitat del qual no s’ha volgut comunicar. Només s’ha avançat de què es tracta d’una multinacional japonesa provinent de les indústries de l’experiència, paraigües que engloba a sectors com els videojocs, l’audiovisual, el turisme i l’oci.
Amb tot, els 140 centres ja instal·lats a Barcelona facturen més de 2.500 milions d’euros, amb la previsió d’arribar als més de 3.600 milions de cara al 2026, un 43% més. La facturació mitjana de cadascun dels hubs se situa en els 20 milions d’euros, per sobre dels 16 milions de fa un any. D’altra banda, els centres de desenvolupament tecnològic presents a la ciutat ocupen 26.400 treballadors, xifra que s’espera que creixi fins als 36.600 l’any 2026. La plantilla mitjana és d’uns 200 treballadors, també superior a l’any anterior, quan era de 170.
A la segona edició de l’informe Tech Hubs Overview 2024, s’ha ampliat la definició de hub, incloent-hi aquells que són fruit d’una inversió estrangera, tant per adquisició d’empreses existents o per la construcció de nous centres, i tenint en compte tota la cadena de valor, no només el desenvolupament de producte digital com fa un any —es mantenen fora els que es dediquen exclusivament a vendes—. Amb aquest nou criteri, la dada publicada fa un any, quan es va comunicar la presència de 96 hubs tecnològics a Barcelona i la seva àrea metropolitana, es converteix en 126.
El perfil: desenvolupament d’apps, poques dones, amb capital europeu i situats al 22@
Els centres tecnològics més grans corresponen a sectors com la maquinària industrial, les indústries alimentàries, la salut i la consultoria i serveis empresarials. No obstant això, els sectors més populars entre aquests hubs són el gaming (19%), el desenvolupament de software (15%) i la consultoria i serveis empresarials (14%). El desenvolupament d’apps manté el predomini sobre les tecnologies que treballen aquests centres, seguit de molt a prop per API/Backend, arquitectura de sistemes i Frontend Developer. Malgrat això, les tecnologies deep tech estan guanyant pes, presents en gairebé el 70% dels hubs, amb un gran protagonisme de la intel·ligència artificial (IA).
Les plantilles d’aquests centres continuen estant massa masculinitzades i només el 30% dels treballadors són dones. També es caracteritzen per la presència de moltes nacionalitats, amb un 56% dels hubs format per empleats procedents de més de 10 països, sent els europeus i els llatinoamericans els més representats.
Les plantilles continuen estant massa masculinitzades i només el 30% dels treballadors són dones
La gran majoria dels hubs detectats per la MWCapital es troben a Barcelona i les ciutats del seu entorn. La capital catalana es queda amb el 76% del total dels centres de desenvolupament, tenint a la meitat al 22@, i l’àrea metropolitana el 18%, amb un pes destacat de Sant Cugat del Vallès, Cornellà de Llobregat i L’Hospitalet de Llobregat. Tan sols vuit hubs estan situats més enllà dels 36 municipis metropolitans, en localitats com Sitges amb la sueca Paradox Tinto, Santa Perpètua de Mogoda amb l’alemanya Alstom, Mataró amb l’alemanya Hartmann o La Vall de Bianya amb l’estatunidenca Zoetis.
Les empreses matrius procedents de països europeus es queden amb el 60% d’inversions en hubs a Barcelona, tot i que els Estats Units és el país que més aposta per l’establiment de centres a la capital catalana, sent l’origen de gairebé el 30%. Per darrere, queden Alemanya (17%), França (11%), el Regne Unit (8%), Suïssa (7%) i Suècia (6%).
