Configurin els seus GPS perquè molt aviat Barcelona canviarà el nom d’algunes de les seves ubicacions. La ponència de Nomenclàtor de l’Ajuntament ha donat el vistiplau a la introducció de quatre noms de dona a quatre places més de la ciutat, un moviment que vol donar més visibilitat al gènere femení en els espais públics, atès que només un 12% dels carrers espanyols porta nom de dona, segons un estudi de la Universitat Pablo de Olavide de Sevilla.
Així mateix, el consistori ha aprovat la nomenclatura de Treballadores de la Numax per a l’interior d’una illa a prop de Plaça de la Sagrada Família —on antigament estaven situats els cinemes Niça— en homenatge a les operàries d’aquesta fàbrica d’electrodomèstics que van protagonitzar una llarga lluita per millorar les seves condicions laborals.
Un espai situat entre els carrers Selva de Mar, Treball i Concili de Trento i la Plaça Angeleta Ferrer, al districte de Sant Martí, acollirà el nom de Carmen Balcells (Les Olegues, 1930-Barcelona, 2015), la reconeguda editora que va representar a sis Premis Nobel i que és considerada un personatge clau del boom de la literatura llatinoamericana de la segona meitat del segle XX.
Recentment, l’escriptora Carme Riera va publicar una obra com a homenatge a la qual va ser també la seva agent literària: Carmen Balcells, traficant de paraules (Rosa dels Vents, 2022). Riera, que és membre de la Reial Acadèmia Espanyola, afirma que Balcells va posar en el mapa la ciutat de Barcelona per a la població d’Amèrica hispana, en un moment en el qual la capital catalana era coneguda tan sols pel Barça. Vargas Llosa, García Márquez, Carlos Fuentes, Nélida Piñón o José Donoso són alguns dels noms que l’editora va portar al nostre país.
La cruïlla enjardinada entre els carrers Freser, Trinxant i Indústria, també a Sant Martí, homenatjarà la primera arquitecta col·legiada a Catalunya, Margarita Brender i Rubira (Romania, 1919-Castelló, 2000). Brender va ser durant molt de temps l’única dona que exercia la professió en solitari a la província de Barcelona. El seu estil era molt avantguardista, amb influències mediterrànies i un fort interès per la integració de l’arquitectura amb la naturalesa. Entre les seves obres més destacades es troben l’illa de 346 habitatges, Can Mercader (Badalona), i un conjunt residencial de luxe al Prat de Llobregat.
El jardí adjacent al monument a la Presó de Dones de Les Corts, en la cruïlla Joan Güell amb Europa, portarà el nom de Carme Claramunt i Barot (Roda de Berà, 1898-Barcelona, 1939), la primera dona afusellada pel règim franquista en el Camp de la Bota, als 41 anys. Claramunt era una activista política, militant d’Esquerra Republicana i del partit comunista Estat Català. Va ser denunciada per la seva veïna i per la seva pròpia tia, i detinguda sense cap prova fefaent pels falangistes, que la van acusar de rebel·lió militar i d’anar contra el poder legítim de l’Estat.
El vial situat entre la carretera del Carmel i l’avinguda de Pompeu Fabra, a Gràcia, serà batejat amb el nom de Josefina Torrens Illa (Barcelona, 1902-Barcelona, 2006), pionera de la natació del Principat i guanyadora de cinc Campionats de Catalunya en diferents modalitats, així com de la Travessia del Port de Barcelona el 1932. Va ser una figura destacada del Club Natació Barcelona i fundadora de la primera institució catalana d’esport exclusivament femenina, el Club Femení i d’Esports.
A més a més, Dolors Canals i Farriols (Barcelona, 1913-Barcelona, 2010), pedagoga reconeguda pel Ministeri de Treball de la República, ocuparà també el seu nom a la ciutat, encara que en el seu cas, acollint el passatge situat entre la plaça d’Albert Badia i Mur i el carrer Bonaventura Gispert de Sant Andreu. Canals va dedicar part de la seva vida a la recerca científica sobre la primera infància. Coincidint amb l’esclat de la Guerra Civil Espanyola, va preparar a totes les guarderies catalanes per al conflicte bèl·lic i va formar a equips interdisciplinaris, amb la finalitat de vetllar per l’educació, la salut, la higiene o l’alimentació dels nens d’entre 0 i 6 anys.
