Una inversió de 280 milions fins el 2027; 180.000 nous llocs de treball en una dècada i 1,8 milions de metres quadrats transformats en l’àmbit metropolità. Són les xifres objectiu del pla de l’Ajuntament per diversificar la seva economia i convertir el coneixement en el motor econòmic de la ciutat, apostant per àmbits estratègics mitjançant els quals Barcelona vol definir-se.
En concret, el pla Barcelona Impulsa posa el focus en deu sectors clau: la ciència i la innovació; la salut; la tecnologia i àmbit digital; les indústries creatives; el comerç i la restauració; l’economia de les cures; l’àmbit agroalimentari; l’economia social i solidària; l’economia del visitant, i la blava.
A través d’aquests deu àmbits, Barcelona aprofundirà en la diversificació de l’economia, especialment dels sectors vinculats al coneixement, amb un doble objectiu: generar llocs de treball de qualitat i avançar cap a una economia de la ciutat “més resilient”, com ha destacat l’alcalde, Jaume Collboni, en la presentació del pla a l’Ajuntament.
Per a fer-ho, l’Ajuntament dibuixa vuit àrees d’activitat econòmica que seran motor de la metròpolis. Entre ells, figuren l’eix biomèdic de la Diagonal, que ja es prepara per a la futura ampliació del Clínic; el de Sants-Montjuïc, vinculat a la cultura i a esdeveniments; el centre de la ciutat, que s’enfoca a la ciència, l’emprenedoria i la regeneració urbana, i la zona litoral, amb l’economia blava i la sostenibilitat com a protagonistes.
En el pla de l’Ajuntament tampoc pot faltar el 22@, per la seva vinculació amb la innovació, l’emprenedoria i la creativitat, així com la Zona Franca, per la indústria 4.0 i l’alimentària i logística. La Sagrera destaca també en aquest esbós de la Barcelona econòmica del futur, com a nova centralitat i pol de desenvolupament urbanístic, mentre que el Besòs posa la mirada en la indústria creativa verda i circular.
El pla, que exerceix de paraigua d’altres plans sectorials, inclou 246 milions d’euros ja compromesos el 2024, i la previsió d’inversió per a enguany és de 215 milions més. De cara a l’any que ve, està previst destinar a aquest àmbit 211 milions, i el 2027 s’invertiran els 216 milions restants a fomentar la diversificació fent costat a aquests deu sectors. I és que diversificar permet que els diversos àmbits econòmics siguin importants, però que “cap sigui imprescindible”, com ha defensat el tinent d’alcalde d’Economia, Jordi Valls.
A més d’aquestes inversions, el pla es vertebra mitjançant polítiques transversals, que van des de l’impuls a l’ocupació de qualitat fins al suport al comerç local, passant pel foment de la transferència de coneixement, el suport a l’emprenedoria, la transformació digital i verda i el posicionament de la ciutat a nivell global.
Així, l’Ajuntament reafirma la seva estratègia de diversificació en un moment de “incertesa” en l’àmbit econòmic, segons Collboni. En un context internacional marcat pels aranzels impulsats pel Govern estatunidenc de Donald Trump, l’alcalde ha defensat convertir “la guerra aranzelària” en una oportunitat.
Amb aquest objectiu, ha cridat a respondre amb agilitat en la “carrera per a atreure inversions” que considera que s’obre arran de les polítiques del president dels Estats Units. Malgrat que les decisions de Trump “impactaran sobre l’economia”, l’alcalde ha advocat per encarar-les com una oportunitat per a Europa i per a Barcelona, per a “localitzar projectes i talent i atreure inversions”.
Pla de la Generalitat
Des de l’altre costat de la Plaça Sant Jaume, el Govern de Salvador Illa preveu respondre als aranzels mobilitzant 1.500 milions d’euros, com ha explicat el president en una reunió amb agents socials i econòmics en el Palau de la Generalitat. El pla pretén afavorir la resiliència del teixit empresarial i agrícola de Catalunya i l’ocupació que genera, així com facilitar la internacionalització d’empreses catalanes, mirant més enllà dels Estats Units.
Amb el nom de Responem. Pla de defensa de la Catalunya de tothom, l’estratègia inclou 300 milions per activar línies d’ajuda dels pressupostos ordinaris de la Generalitat, així com 900 milions de préstecs i crèdits vehiculats per l’Institut Català de Finances (ICF); 150 milions per a fons d’inversió; 130 per a assessorament a la internacionalització, i 200 per a la promoció de productes catalans en mercats estratègics.
El Govern ha posat en marxa aquest pla davant la previsió que els nous aranzels afectin 3.160 empreses catalanes que exporten regularment als Estats Units, que sumen més de 4.350 milions d’euros en exportacions, unes xifres representen el 4,3% de les vendes de Catalunya a l’estranger i el 17% de les empreses exportadores catalanes.
