L’expansió sense precedents del comerç electrònic també ha suposat un augment del trànsit, amb furgonetes carregades de paquets que van d’una punta a l’altra de la ciutat. Mal aparcades, moltes vegades, no acaben trobant a casa els destinataris. La pandèmia ha accelerat una tendència que ja creixia amb força, passant dels 23 milions de compres online a Barcelona l’any 2018 als 33 milions el 2020, un 43% més. Un major moviment de vehicles també acaba implicant més contaminació i més accidents viaris.
Davant d’aquesta situació, que no sembla que vagi a aturar-se, l’Ajuntament de Barcelona acaba de definir una estratègia per a la distribució urbana de mercaderies, de la mà del sector privat, amb el suport d’UGT, CC.OO., Pimec, Foment del Treball, Comertia, Barcelona Oberta, el Racc o l’AECOC. El nou full de ruta per al repartiment de mercaderies a la ciutat, que s’anirà actualitzant segons els canvis que registri aquesta activitat, ha de garantir que sigui un model eficient, ecològic i endreçat, assenyala el primer tinent d’alcalde, Jaume Collboni.
El primer paquet d’iniciatives d’aquesta nova estratègia consistirà en el desplegament de centres de distribució urbana de mercaderies, després de l’èxit aconseguit a la prova pilot feta a Estació de França, gestionada per Vanapedal. Els paquets arriben a aquestes microplataformes a primera hora, evitant els moments de més congestió, i es reparteixen per la zona durant el dia amb vehicles més sostenibles i menys invasius que les furgonetes, com bicicletes o tricicles. El seu radi d’actuació més limitat també permet reduir les entregues fallides de paquets.
Aquest model es replicarà a vuit espais més, a través de cooperatives i companyies petites, que rebran finançament via subvenció. Donaran servei a Sant Martí (Cargobici), Ciutat Vella (Las Mercedes i Mensakas), Sant Andreu (Trévol i TEB Bellvitge), Nou Barris (Fundació Pare Manel) i Gràcia (A Pinyó). També hi haurà una vuitena microplataforma, gestionada per A Granel, que repartirà per tota la ciutat.
Aquest tipus de centres de repartiment de proximitat també estan ubicats a aparcaments de la ciutat, amb 17 proves pilot en marxa a pàrquings de B:SM, Saba i Bamsa. L’Ajuntament també augmentarà aquesta quantitat, estratègia d’expansió que ja està seguint Saba, a través de la companyia de repartiment Geever.
Aquests tipus de centres de repartiment de proximitat també estan ubicats a aparcaments de la ciutat, amb 17 proves pilot en marxa a pàrquings de B:SM, Saba i Bamsa
Un tercer espai en el qual s’impulsaran aquestes microplataformes seran els locals en planta baixa que està comprant el consistori per dinamitzar zones que han quedat paralitzades per la pandèmia, especialment, al centre de la ciutat. Dins d’aquest programa d’adquisició, es tindrà en compte a les empreses dedicades a la distribució d’última milla en l’adjudicació dels locals.
Més enllà del repartiment de paquets a través d’aquests petits hubs repartits per la ciutat, l’Ajuntament continuarà instal·lant lockers als mercats municipals on els usuaris poden anar a recollir les comandes de les seves parades, que es mantenen fresques. Actualment, hi ha en funcionament deu guixetes d’aquest tipus —també s’han instal·lat a pàrquings de B:SM— i es preveu sumar vuit més aquest 2022. L’estratègia presentada aquest dimarts també contempla facilitar permisos per poder fer el repartiment de mercaderies a la nit, i fomentar la renovació de la flota i l’adquisició de vehicles elèctrics per a la distribució, acompanyats de més punts públics de recàrrega elèctrica.
