Barcelona és una ciutat compacta, amb una elevada densitat residencial, un parc d’habitatges envellit, amb dèficit d’espais verds i una mobilitat excessivament dependent del vehicle privat. Tots aquests factors afecten negativament la qualitat ambiental de la capital catalana i, en conseqüència, la dels seus ciutadans, que conviuen amb elevats nivells de contaminació i soroll i carrers dominats pels cotxes.
L’Ajuntament de Barcelona treballa per impulsar un nou model urbà que millori la qualitat de vida dels seus habitants i, alhora, lluitar contra el canvi climàtic, que pot esdevenir un dels principals problemes que la ciutat haurà d’encarar en un futur cada cop més proper. L’increment constant de la contaminació durant les darreres dècades i l’escalfament global han situat a la ciutat en una situació de risc. Per això, el 15 de gener d’aquest any Barcelona va declarar aquesta Emergència Climàtica, fixant-se com a uns dels reptes transformar el model urbà, incrementant el verd urbà, transformant l’espai públic per millorar les condicions ambientals i de salut i evitant la pèrdua de la biodiversitat.
Des de fa temps, el consistori impulsa accions encaminades a reduir la presència dels vehicles privats a l’espai públic, fomentant la mobilitat sostenible, reforçant l’entramat de carrils bici i millorant la xarxa de transport públic, i creant zones pacificades on moure’s a peu, com les que es van fer fa temps a Ciutat Vella o al nucli històric de Gràcia, i les actuacions del Programa Superilles a barris com la Maternitat i Sant Ramon, Hostafrancs, Horta, Poblenou o Sant Antoni. Zones amb més espais verds que contribueixen a la bona salut i el benestar de les persones i de la biodiversitat de la ciutat. Totes aquestes polítiques han de servir per incrementar el verd i els espais naturals a la ciutat, fomentant també la biodiversitat. Des de l’any 2015, s’han guanyat unes 50 hectàrees de vegetació a Barcelona, destacant la creació de noves zones verdes, nous interiors d’illa o la primera part del nou parc de les Glòries. Ara, el consistori vol anar més enllà, fent de Barcelona una superilla.
Superilla Barcelona: el salt d’escala
El canvi més gran en aquesta transformació de l’espai urbà que l’Ajuntament vol aconseguir a Barcelona és el que està provocant el Programa Superilles, que ara fa un salt d’escala i ritme, volent transformar tota la ciutat en una gran superilla. Fins ara, el programa actuava a zones molt concretes i delimitades, com al Poblenou, Horta o Sant Antoni. Però ara es proposa crear una xarxa d’eixos verds i places, amb prioritat per al vianant, que s’estendrà per tota la ciutat.
Aquesta xarxa es començarà a fer realitat prioritàriament a la trama Cerdà i especialment a l’Eixample. Aquesta zona de Barcelona és la que pateix una pressió més elevada del trànsit rodat —350.000 vehicles travessen diàriament de manera horitzontal la ciutat i gran part del trànsit de l’Eixample és de pas—, amb més contaminació i més soroll, i és el districte amb una major escassetat d’espais verds.
El projecte Superilla Barcelona, que aglutina totes les polítiques d’espai públic que està fent l’Ajuntament, vol que els veïns de l’Eixample tinguin una plaça sense cotxes o un carrer pacificat a 200 metres com a màxim, millorant l’oferta d’espais de trobada i gaudi a la zona central d’aquest districte. Globalment, a l’Eixample es crearan 21 eixos verds, que suposaran 33 quilòmetres de recorregut, i 21 places, que sumaran 3,9 hectàrees d’espai ciutadà. Tot això, implicarà guanyar un total de 33,4 hectàrees de nou espai prioritari per al vianant i 6,6 hectàrees de verd urbà.
Durant aquest mandat, s’iniciarà la transformació als carrers de Consell de Cent, Rocafort, Comte Borrell i Girona en eixos verds, amb llocs d’estada i arbres, i es crearan quatre grans places als xamfrans de Consell de Cent amb Rocafort, Compte Borrell, Enric Granados i Girona, amb 2.000 metres quadrats cada una.
Un transformació global a toda la ciutat
El programa Superilla Barcelona concentra les diferents iniciatives que està desenvolupant l’Ajuntament per avançar un nou model urbà a la ciutat, fomentar la mobilitat sostenible i el transport públic i reduir la contaminació a Barcelona. Superilla Barcelona engloba l’impuls a la Zona de Baixes Emissions, que limita l’entrada dels vehicles més contaminants a la ciutat, o la voluntat de limitar a 30 km/hora la velocitat a la majoria de carrers de la ciutat, per fer que el trànsit sigui més segur per a la gent que es mou a peu.
Així mateix, el consistori treballa per recuperar espai públic protegint els accessos de 200 escoles amb el projecte Protegim les escoles o ampliant terrasses dels bars i restaurants. D’altra banda, el projecte Obrim Carrers actua a grans vies com carrer de Sants i Gran de Gràcia, tallant durant tots els caps de setmana el trànsit, amb l’objectiu d’anar incorporant més carrers a aquesta iniciativa.
Impacte de la covid-19
La pandèmia, clarament, ha accelerat aquesta aposta de l’Ajuntament. Durant l’estat d’alarma, quan només estaven oberts els negocis essencials i passejar es va convertir en una de les úniques activitats d’oci possible, es va fer evident la manca d’espai públic a les ciutats, no només a Barcelona.
Durant la primera fase de desescalada i davant de la necessitat de crear noves zones de passeig, garantint les distàncies de seguretat, el consistori va fer tot un seguit d’actuacions d’emergència, ja guiades per la seva concepció de nou model urbà de Barcelona. Per exemple, es va guanyar espai públic mitjançant actuacions tàctiques amb pintura i mobiliari urbà a carrers com Consell de Cent, Rocafort i Girona. Per fer aquestes intervencions urgents, s’ha utilitzat l’urbanisme tàctic, que ja s’havia fet servir a la superilla del Poblenou, però la voluntat de l’Ajuntament és que aquests elements es vagin convertint en estructurants, a través d’obres en un futur pròxim.
