Barcelona està bruta?

L’esport predilecte dels barcelonins és queixar-nos. De fa mesos, el tema que monopolitza la xarrera indignada de cafès amb llet i didalets d’orujo és la manca de neteja a la ciutat. Si fem cas al principal indicador de l’esperit barceloní, el sacrosant Baròmetre municipal (en aquest cas, del desembre passat), la neteja és el segon problema que preocupa els conciutadans amb un 11,8 (la inseguretat guanya la partida dels greuges amb un 20,8), molt per sobre de l’accés a l’habitatge (6,5), la gestió política municipal (5,6), i l’atur i les condicions laborals (5,5). Que la neteja amoïna el veïnat es veu encara més en la comparativa de les xifres que van del 2019 al 2021; el percentatge creix del 3,6 fins a arribar a l’esmentat 11,8. Però tampoc cal empatxar-se de números; n’hi ha prou, com deia, amb parar l’orella al clam d’una terrassa per notar que, per molta gent, Barcelona s’està posant guarra.

Barcelona és una ciutat bruta? Com sempre passa amb aquestes discussions bizantines, depèn de les ulleres existencials amb les què la miris i d’on hagis viscut. Servidor ha passejat manta vegada per Manhattan entre tones de brossa i sortejant unes rates de la mida d’un gat que posen els pèls de gallina (de fet, quan presento la meva adorada Barcino a un compatriota novaiorquès, fins i tot quan som al metro, de les primeres coses que n’admiren és la netedat). Però també he trescat per Copenhagen i les impol·lutament civils urbs del nord enllà, unes ciutats que, de tan higienitzades com estan, no tenen ni gent al carrer, esdevenint quasi postals fantasmagòriques. En termes generals, i que em perdonin els exaltats que practiquen l’esport diari de posar-se l’alcaldessa a la boca per insultar-la, diria que equiparar Barcelona a una ciutat bruta és objectivament desproporcionat i injust.

Dit això, la percepció d’un deteriorament dels carrers barcelonins degut a la presència de la brossa resulta preocupant… sobretot quan podria ésser evitable! En barris de carrers estrets i congestionats com els de Ciutat Vella, on tinc l’alegria de viure, la presència de la brossa resulta especialment dolorosa i encara fa més mal d’ulls si pensem que el Gòtic, ens agradi o no, és un dels espais on la turistada planetària es dirigeix per admirar la nostra ciutat. A servidor també li fa nosa veure les papereres de la plaça Sant Felip Neri o del carrer Salomó ben Adret curulles de merda (i sí, he de confessar que sovint les bosses de brossa que les emboteixen també són meves), però la cosa, insisteixo, és encara més dolorosa per innecessària i l’actual tecnologia té eines per esmenar l’acumulació de brutícia amb una capacitat d’innovació que tampoc exigiria l’expertesa dels cervells de la NASA.

En un barri petit i estret on viu manta gent gran, és ben normal que a partir de les vuit del vespre els carrers comencin a acumular brossa i que tant els turistes com els habitants ens haguem d’empassar les instal·lacions de brutícia fins que els benemèrits escombriaires les recullen a mitjanit (la qual cosa ens assegura quatre hores de contemplar detritus). Tot això podria ser una visió del passat si els veïns disposéssim d’un sistema propi de contenidors exclusius amb accés QR que es poguessin guardar a les respectives porteries i una aplicació de tracking que ens avisés de l’arribada dels escombriaires per poder treure’ls al carrer tot just quan passessin. L’any 2022, quan la majoria de ciutadans tenim a casa sistemes automàtics de neteja i sabem a quants metres tenim el Glovo que ens du la manduca, saber el rastreig del servei de neteja no seria cap fita de ciència-ficció.

De fet, els nostres enginyers han desenvolupat tecnologies de transport, orientació i emmagatzematge a partir de les quals tot el que explico ho podrien fer màquines automatitzades que estalviarien als humans la costosa tasca de recollir la merda dels altres. Els tecnòfobs em diran que tot això ens robotitza la vida, elimina llocs de treball i que en comptes de fer-me el modernet podria moure el cul i llençar la brossa (degudament reciclada) als contenidors que tinc a 450 metres de casa. Admeto la crítica dels lectors, només faltaria, però responc que qualsevol avenç tecnològic implica una redistribució del mercat laboral, que la maquinària intel·ligent forma part de les nostres vides des del moment que duem un telèfon a la butxaca i que, en definitiva, aquest món sedentari i maquinitzat que ens espera és una realitat a la què ens haurem d’adaptar ens plagui o ens emprenyi.

L’actual tecnologia té eines per esmenar l’acumulació de brutícia amb una capacitat d’innovació que tampoc exigiria l’expertesa dels cervells de la NASA

No sé si Barcelona està bruta o no (i estic segur que els lectors respondran La Punyalada d’avui amb fotografies de carrers curulls de brossa); el que sí que sé del cert és que la innovació que sorgeix de la ciutat la pot fer més neta i vivible. I també, sense pensar que qualsevol temps futur és millor i creure cegament en les innovacions que han parit els Jobs o els Zuckerberg, que sempre serà millor que una màquina s’embruti amb les nostres deixalles que no pas tenir una colla d’éssers humans ajupint-se per recol·lectar-nos les restes del sopar.