Barcelona exerceix de base de vuit de cada deu creuers que recalen a la ciutat

Els creueristes que desembarquen a Barcelona continuen creixent, i durant el primer semestre de l’any en van arribar un 3,9% més respecte a l’any anterior, arribant a 1.065.172. Tanmateix, no tots els creueristes són iguals: res té a veure aquell que arriba a port, visita la ciutat de manera exprés en unes hores i torna a salpar, amb aquell que va a bord d’un creuer que o bé comença o bé acaba la seva ruta a la capital catalana. I és que els passatgers de creuers que tenen Barcelona com a base gasten més a la ciutat, ja sigui en hotels per a les nits prèvies o posteriors, com en restaurants, visites i botigues.

El Port de Barcelona fa anys que té el punt de mira posat en aquests visitants, i aquesta aposta s’ha materialitzat amb un 2024 de rècord de creuers amb port base en la ciutat. En aquest període, el 83% dels 323 creuers que han passat per la capital catalana l’han utilitzat com a port del qual salpar o en el qual tancar el viatge. “És una xifra molt positiva que no existeix en cap altre port d’Europa; estem a anys llum”, ha reivindicat el president del Port, Lluís Salvadó, al costat del director general de la infraestructura, José Alberto Carbonell.

“És un salt qualitatiu amb el qual avancem cap a un model singular a Europa, en el qual tenim la capacitat d’atreure als creuers amb més valor afegit i menys impacte a la ciutat”, ha destacat Salvadó, que ha detallat que, mentre que els creueristes de trànsit s’han reduït en un 0,9%, els de port base han augmentat un 12%. “Estem intentant definir un model que s’adapti a la postura de la societat que cal reduir l’impacte sobre la ciutadania i ampliar el valor afegit”, ha agregat el president del Port, que ha recordat la labor de la infraestructura per traslladar els creuers a molls allunyats del centre de la ciutat.

L’augment de creueristes s’ha produït malgrat una reducció del 6,6% de les escales de creuers a la ciutat, i és que les embarcacions han arribat “més plenes” i superant el 80%  d’ocupació, la qual cosa comporta que es redueixi l’impacte per passatger i alhora que la ciutat obtingui més retorn per embarcació. El mateix ha passat amb un altre segment que també aporta valor afegit al port: l’arribada d’embarcacions premium i de luxe, que s’han incrementat en un 10% en un semestre marcat per la Copa de l’Amèrica. 

La competició, que es desenvoluparà d’agost a octubre, exerceix de revulsiu per a l’ecosistema portuari i de la nàutica, i ha accelerat una obertura del Port a la ciutat que Salvadó ha garantit que continuarà ampliant-se durant els pròxims anys. En un semestre que ha inclòs les primeres jornades de portes obertes del port, s’han executat múltiples transformacions i obres que han inclòs des de nous passejos com el de la Nova Bocana a nous espais per a startups, en iniciatives que “estaran acabades quan comenci la Copa de l’Amèrica”.

Aquest primer semestre de 2024 ha estat marcat també per la crisi del Mar Roig, que ha aturat el trànsit pel Canal de Suez i ha obligat a desviar vaixells fins a envoltar Àfrica, allargant els trajectes entre deu i dotze dies. Segons Carbonell, aquesta situació ha desembocat en què altres ports, com el de Barcelona, hagin adquirit un sobtat paper de plataforma de distribució de la càrrega que ha hagut de buscar alternatives per la crisi. 

El Port ha registrat un augment del 24% del trànsit de contenidors i preveu mantenir aquesta tendència, apuntant a un 2024 de rècord

Arran d’aquesta situació, el Port ha registrat un augment del 24% del trànsit de contenidors. Aquest canvi de rol sobrevingut com a plataforma de distribució ha arribat a provocar problemes puntuals de congestió, motiu pel qual fins i tot “s’han hagut d’obrir terminals a les nits”, com ha detallat el director general. Malgrat la previsió que s’allargui aquesta situació, el Port té en l’horitzó un element que permetrà absorbir augments de demanda com aquests: l’habilitació de més espai de la terminal Best, que es desplegarà a partir de setembre. “Ens donarà més capacitat de servei per a poder fer front a aquesta situació”, ha garantit Salvadó.

Aquest augment del trànsit de contenidors, motivat també per “raons comercials i de competitivitat” al marge de la crisi del Mar Roig, ha portat a la infraestructura a moure 35,8 milions de tones en el primer semestre, xifra que representa un 10,2% més que en el mateix període de l’any anterior.

Aquest increment de l’activitat s’ha traduït també en un augment dels ingressos del Port respecte a l’any anterior, amb un 2% més fins a aconseguir els 79 milions de gener a maig. El resultat d’explotació ha crescut un altre 3%, fins als 20,8 milions en aquests cinc mesos, mentre que el resultat de l’exercici es va situar en 21 milions, un 13% més, amb una pujada vinculada a “la situació dels tipus d’interès”, segons Carbonell.

La previsió del Port és que el trànsit de contenidors mantingui aquesta tendència el que queda de l’any. Després d’un primer semestre en el qual s’han superat l’equivalent a dos milions de contenidors del tipus TEU, el Port augura que el ritme es mantindrà fins a rondar els quatre milions en acabar l’any, apuntant a un rècord històric per a la infraestructura portuària barcelonina.