Quan Jo Nesbø vol fer alguna cosa que no toca, pensa que Barcelona és molt més gran que el seu Oslo natal. No ho diu per la seva fama ni per cap fita que hagi protagonitzat la ciutat, sinó per una anècdota personal. Fa uns anys, sense més concreció, l’escriptor noruec es trobava a la capital catalana amb un grup d’amics i un d’ells es va enamorar d’una local. El problema era que tenia parella. Malgrat aquest petit detall, va sorgir “un amor de cap de setmana” i va acabar arribant el comiat. Ella li va dir de quedar per sopar, però l’amic de Nesbø estava preocupat per si els enxampaven. “Barcelona és gran”, va dir la noia, qui va quedar per sempre com l’excusa per justificar les malifetes de la colla, potser també del famós detectiu creat per l’autor, Harry Hole.
Així ha iniciat Nesbø el seu agraïment per haver rebut el Premi Pepe Carvalho, emmarcat en la celebració del festival de literatura BCNegra. L’escriptor noruec se suma a una llista integrada per noms com Leonardo Padura, Don Winslow, Joyce Carol Oates, Claudia Piñeiro, Donna Leon, Alicia Giménez Bartlett, Petros Márkaris, Andreu Martín, Michael Connelly, Henning Mankell i, com no podia ser d’una altra manera, Andrea Camilleri, fidel admirador de Manuel Vázquez Montalbán. “Va ser un dels escriptors que van marcar el camí de la novel·la negra moderna a Europa i va obrir les portes a autors com jo”, ha exposat Nesbø. I no s’ha oblidat d’insistir: “Estic molt content de venir d’una ciutat petita a una tan gran com aquesta per rebre el premi”.
El jurat de la 19a edició del guardó ha destacat de l’escriptor el seu estil propi, garantint sempre més d’una subtrama a cada novel·la. “Són thrillers en els quals sempre estan passant coses”, ha defensat el president del jurat, Carlos Zanón. A més, ha afegit, és un dels màxims exponents de novel·la negra noruega, “fent-nos mirar les esquerdes i les aigües fecals d’una societat que creiem paradisíaca”. En aquest sentit, per a Nesbø, qui porta conreant el gènere des de fa més de 20 anys, aquestes històries de misteri o assassinats serveixen per escriure sobre la relació de l’individu amb la societat actual i les qüestions morals que la defineixen: “La novel·la negra ha substituït la literatura religiosa”. I, a més, com a narrador, permet establir “una relació íntima amb el lector per manipular-lo”.
Nesbø ha aprofitat la seva visita a Barcelona per promocionar el seu últim llibre, La casa de la nit (Reservoir Books/Edicions Proa), on se submergeix en el gènere de terror amb una història juvenil que es retroalimenta i creix pàgina a pàgina, amb més d’un ensurt. “Suposa tornar a les meves arrels. Quan era petit, jo era qui explicava les històries al meu grup d’amics, tots més grans, perquè ells notaven la por en la meva veu”, ha explicat. La novel·la fa sentir múltiples malsons, des dels més típics com les cases abandonades fins a telèfons assassins i humans convertits en insectes, amb picades d’ullet a la cultura estatunidenca i les festes d’institut que mai acaben bé. “La meva imaginació em porta a llocs on tinc molta por. Sento que és el motor de la meva escriptura”, ha remarcat.
Preguntat sobre quantes vides li queden al seu Harry Hole, l’escriptor no ha volgut avançar res. “Si us ho digués us hauria de matar”, ha dit, recorrent a la seva clàssica resposta quan li pregunten pel futur del seu detectiu, com ja va fer fa un any en la presentació d’Eclipsi (Reservoir Books/Edicions Proa), el tretzè títol de la saga protagonitzada per un personatge a qui Nesbø defineix com “aquest amic a qui no truques el dilluns després d’haver passat uns dies amb ell”. “Odia Oslo, però no pensa a anar-se’n, com li passava a Pepe Carvalho amb Barcelona. El que li dona identitat és la seva presó. Harry Hole té tots els arguments perquè no ens agradi, però, com nosaltres, és un llop solitari que no sap com tornar a casa”, ha agregat Zanón, en mode fan, segons ha subratllat.
