Barcelona, ‘hub’ global de ciència i salut: reptes i oportunitats

Barcelona s’ha consolidat en les darreres dècades com un dels hubs més dinàmics i vibrants de ciència i salut d’Europa. Amb una xarxa d’hospitals de referència, centres de recerca punters i una potent comunitat empresarial amb mentalitat global, la ciutat ha esdevingut un ecosistema capaç de generar innovació d’alt impacte.

Però, en quin moment es troba realment el sector? Quin és el rol que tenen hospitals com Sant Joan de Déu en aquest context?

Infraestructures i expansió: un salt necessari

La capital catalana ha fet un esforç important per potenciar les seves infraestructures científiques i sanitàries. Projectes com l’ampliació de l’Hospital Sant Joan de Déu amb l’edifici Unicas, finançat amb filantropia; la consolidació del Barcelona Supercomputing Center (BSC), una gran aposta de la política científica europea, espanyola i catalana per la computació de frontera; la presència de les facultats de l’àmbit biomèdic i el Parc Científic de la Universitat de Barcelona (PCB), o l’expansió de l’Hospital Clínic en un nou emplaçament situat a menys de 500 metres lineals dels centres anteriors, permetran situar Barcelona a l’avantguarda de la recerca biomèdica global.

Aquesta expansió, però, comporta reptes significatius. L’adaptació a les noves tecnologies, la captació i retenció de talent i la necessitat de fer les infraestructures més sostenibles i eficients són factors clau per garantir el creixement d’aquest ecosistema.

Si ens fixem en els grans reptes que té l’Hospital Sant Joan de Déu en els propers anys, tots estan vinculats a la medicina personalitzada i de precisió, avantguarda d’aquest futur desitjat. La capacitat assistencial, l’expertesa clínica, el volum de pacients i el ferm propòsit de voler estar a la frontera del coneixement en l’àmbit de les malalties minoritàries són una senyal d’identitat d’aquest hospital. L’objectiu és aportar solucions per a poblacions vulnerables i sovint oblidades, on els interessos de la indústria i, fins i tot, de la recerca pública, sovint passen de llarg.

Les malalties minoritàries: un repte global

Les malalties minoritàries, també conegudes com a malalties rares, són aquelles que afecten menys d’una de cada 2.000 persones. Malgrat la seva baixa prevalença individual, es calcula que, en conjunt, n’hi ha entre 6.000 i 8.000, i impacten la vida de més de 300 milions de persones a tot el món, 30 milions a Europa i tres milions a Espanya. Aquestes patologies presenten desafiaments significatius en matèria de diagnòstic, tractament i gestió de dades, però també obren oportunitats gràcies als avenços tecnològics i científics.

Un diagnòstic més ràpid i precís: la revolució genòmica i la IA

Diagnosticar una malaltia minoritària pot ser un procés llarg i frustrant. Es calcula que el temps mitjà per identificar una d’aquestes patologies és d’uns quatre anys, i només la meitat dels casos aconsegueixen un diagnòstic precís. Sovint, l’absència d’un diagnòstic fiable es tradueix en tractaments inadequats o ineficaços, cosa que afecta tant els pacients com les seves famílies, que viuen en una situació de gran vulnerabilitat.

El gran repte és oferir tractaments eficaços per a malalties que, fins fa poc, no tenien cap opció terapèutica

La clau per reduir aquest temps rau en la incorporació de la seqüenciació genòmica, les tècniques multiòmiques i l’ús intensiu de la intel·ligència artificial (IA). L’Hospital Sant Joan de Déu ha apostat fermament per aquestes tecnologies, i gràcies a l’anàlisi de dades genètiques i la col·laboració amb xarxes internacionals, ha aconseguit diagnosticar casos extremadament complexos.

Noves teràpies: la promesa de la medicina personalitzada

El diagnòstic és només el primer pas. El gran repte és oferir tractaments eficaços per a malalties que, fins fa poc, no tenien cap opció terapèutica. En aquest àmbit, Sant Joan de Déu s’ha convertit en un referent en el desenvolupament de teràpies gèniques i cel·lulars.

El poder de les dades: una revolució en la recerca biomèdica

En un món cada cop més interconnectat, la capacitat d’analitzar grans volums de dades clíniques i genòmiques és un factor determinant en la recerca mèdica. Sant Joan de Déu ha apostat per plataformes de big data en salut que permeten creuar informació de milers de pacients per identificar patrons i tendències que podrien conduir a nous descobriments.

Els reptes de futur: cap a una Barcelona més competitiva

Malgrat el seu èxit, el sector de ciència i salut de Barcelona encara ha d’afrontar reptes importants. La necessitat d’una millor col·laboració publicoprivada, la millora de la transferència tecnològica al mercat i la integració de la intel·ligència artificial en els processos mèdics i científics són alguns dels desafiaments imminents. El repte més important, però, és que Barcelona sàpiga competir per captar el millor talent humà, el recurs més limitat, en un mercat altament competitiu.

A més, no hem d’oblidar que tot plegat ho fem amb i pels pacients i les seves famílies. Aquesta és una estratègia en la qual l’Hospital Sant Joan de Déu se sent plenament compromès, posant els pacients al centre de tota l’activitat, també en recerca i innovació.