La victòria de Donald Trump ha vingut a certificar una veritat incòmoda. El món que ve va camí de revertir, almenys durant un temps llarg, algunes de les veritats amb què havíem construït el relat del món globalitzat i interconnectat de les darreres dècades. D’una banda, la convicció que Occident i l’eix transatlàntic, encara amb contradiccions rellevants, érem els defensors dels drets fonamentals de les persones, del món obert i de la solidaritat mútua. De l’altra, la convicció que l’ús de la diplomàcia, el diàleg i la concertació, ja fos política, econòmica, cultural o mediambiental, constituïen els instruments centrals per a la construcció d’una governança global tan necessària com fràgil i complexa. Tot això ha esclatat de cop i el món —si no ho contenim— va camí de ser la llei de la selva.
Els discursos de Trump, i la dels seus deixebles i aliats tant a Amèrica com a Europa, són molt inflamables. N’hi ha hagut prou amb pocs dies per veure com les primeres mesures adoptades ens aboquen a un món fast and furious en què s’imposarà la llei del més fort. Després d’apuntar a la immigració com un dels principals mals dels Estats Units, i d’iniciar una caça i expulsió de milers d’immigrants il·legals, no ha dubtat a obrir una guerra comercial contra un dels seus socis, veïns i aliats més sòlids i importants històricament com és el Canadà. A més d’aplicar aranzels igualment a Mèxic i la Xina, ja anuncia mesures contra un altre dels socis i aliats tradicionals, la Unió Europea.
Trump legitima i obre així el meló de l’era d’un matonisme polític internacional en tota regla que ens aboca a una reconfiguració d’estratègies, regulacions i relacions amb resultats imprevisibles. Hi haurà patiment, ha reconegut el mateix Trump, per intentar tornar a fer Amèrica gran. És probable que Trump no canviï el món en quatre anys, però el posarà de cap per avall, i les seves accions i polítiques tindran un enorme impacte tant a les cadenes de valor de l’economia global com a la geopolítica del món, amb el risc d’emportar-se per davant la ja de per si complexa unitat d’acció europea.
Emergeix la necessitat i oportunitat d’un nou lideratge des de noves ciutats globals com Barcelona i de realitats territorials com Catalunya
En aquest context, els Estats estaran força ocupats contenint el vendaval Trump i bregant amb les conseqüències regulatòries i econòmiques. Els governs nacionals tindran poc temps i espai per gestionar i reconstruir espais de diàleg i de concertació. Les urgències geopolítiques i l’agenda de l’economia de la seguretat, juxtaposades als problemes de les agendes nacionals internes, farà difícil que pensin com preservar els valors fonamentals, la defensa d’un món obert i el treball actiu per preservar la convivència.
És en aquest context en el qual emergeix la necessitat i l’oportunitat d’un nou lideratge des de les noves ciutats globals com Barcelona i de realitats subnacionals i territorials com Catalunya. En un món creixentment polaritzat i conflictiu, una bona part de les empreses amb propòsit, així com el millor talent liberal i progressista, buscaran refugi a ciutats i territoris que estiguin alineats amb els seus valors i puguin oferir plataformes de desenvolupament econòmic, social i mediambiental coherents i equilibrats.
Barcelona i Catalunya tenen així la responsabilitat —i l’oportunitat— de ser un dels referents positius que el món necessita. El nostre país i la nostra capital tenen una posició geogràfica privilegiada entre Àsia i Amèrica, així com una bona connectivitat tant en algunes de les cadenes de valor econòmic com en termes de connectivitat, és a dir, infraestructures físiques i digitals. Comptem igualment amb centres de recerca i escoles de negocis de nivell mundial, i la qualitat de vida —tot i alguns desequilibris— atrau talent de tot arreu del món. Tot això ens ofereix noves oportunitats per atraure inversions i talent d’aquells que comparteixen valors i una visió del món obert, competitiu i inclusiu, ja siguin multinacionals, startups i emprenedors.
Barcelona i Catalunya han de promoure, defensar i demostrar que és possible una visió del món que conciliï competitivitat, sostenibilitat i equitat
Barcelona i Catalunya, un cop passada la pàgina de la dècada perduda en la qual s’ha autolesionat i mirat cap a dins, ha d’aixecar la veu i tornar a desplegar un activisme atrevit, audaç i col·laboratiu per un món obert. Una Barcelona i una Catalunya que siguin alhora inspiradores per a altres ciutats i territoris, així com per a empreses, directius i col·lectius econòmics i socials arreu del món. Podem i ho hem de fer, perquè, a més de la connectivitat a les cadenes de valor o de les infraestructures, Barcelona té un ingredient únic i diferencial: la connectivitat emocional amb una bona part del món.
La nostra ciutat és coneguda i reconeguda com una ciutat amb valors progressistes i inclusius que, a més dels seus actius econòmics o de l’interès turístic, posa en el centre el respecte a les persones i a la cohesió social, i el respecte individual i col·lectiu de la diversitat. Davant d’altres models de ciutat ultraliberals que advoquen igualment per un món obert però desigual, Barcelona i Catalunya han de promoure, defensar i demostrar que és possible una visió del món que conciliï competitivitat, sostenibilitat i equitat. És hora d’un renovat activisme, és temps que Barcelona —i Catalunya— facin un pas endavant en temps convulsos. És temps de lideratges inclusius davant dels líders autocràtics i il·liberals. Si ho fem, els defensors del món obert ho agrairan i ho reconeixeran.
