Barcelona es va despertar aquest divendres amb centenars de refugiats ucraïnesos a les portes del Palau de Victòria Eugènia, al pavelló 7 de la Fira de Montjuïc, un dels espais triats pel Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions per atendre’ls en les tasques administratives. Buscaven assessorament i solucions per iniciar, encara que sigui temporalment, una etapa de la seva vida a Barcelona o Catalunya, després de veure’s obligats a abandonar casa seva, a causa de la guerra iniciada per Rússia contra el seu país.
Són ja 8.000 els ciutadans ucraïnesos –que se’n tingui constància, tot i que poden ser més— que han arribat per diversos mitjans a Catalunya des de l’esclat del conflicte bèl·lic, el 24 de febrer. De moment, també han arribat 151 menors no acompanyats, 132 dels quals amb una entitat de Terrassa, Tanu, que ja ajudava menors ucraïnesos des de la tragèdia de Txernòbil. El departament de Drets Socials té registrada la predisposició de 10.000 famílies amb la intenció de poder acollir a un menor no acompanyat provinent d’Ucraïna.
A Barcelona i per extensió a tot Catalunya hi troben l’acolliment de la població catalana, avesada a ser una societat hospitalària. Així, amb una resposta ràpida, han sorgit iniciatives solidàries i voluntarioses de la societat i les entitats civils durant els primers dies del conflicte, però les administracions i organitzacions humanitàries insisteixen en què cal canalitzar tots els esforços a través de les institucions [portal Catalunya amb Ucraïna] o del Consolat ucraïnès a Barcelona.
Per tant, organitzacions humanitàries, entitats socials i el conjunt de les institucions s’han bolcat a centralitzar tots els esforços en l’acollida de les famílies que arriben —moltes mares i àvies amb els seus fills i nets; els homes d’entre 18 i 60 anys no poden sortir del seu país—. L’espai de 6.000 metres quadrats a la Fira de Barcelona, n’és un exemple.
Al pavelló, gestionat per la Creu Roja, el Govern central i la Generalitat han desplegat un conjunt de serveis per simplificar els tràmits administratius perquè els ciutadans ucraïnesos (de totes les nacionalitats) obtinguin l’anomenada “protecció temporal” en menys de 24 hores i que dona accés a drets socials per un període d’un any, ampliable a tres. Això implica permís de residència, treball i l’accés a tots els drets socials, com ara l’atenció sanitària —inclosos serveis d’atenció psicològica amb una cinquantena d’experts— o l’escolarització, que depenen de la Generalitat.
No es tracta d’un centre per a allotjament, tot i que comptarà amb 200 llits per al descans temporal en cas de desplaçats que acabin d’arribar a la ciutat. Però tant la Creu Roja, com la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona informen dels seus espais i serveis d’allotjament d’emergència i d’acollida (atenció a la infància, logística, manutenció, acompanyament). Per no parlar de l’arribada de nens que pateixen malalties i estan amb tractament mèdic i que arriben a diferents centres hospitalaris de Catalunya per rebre l’atenció necessària.
Els ajuntaments, eina imprescindible
L’Ajuntament de Barcelona a través del Pla Ciutat Refugi de Barcelona ha posat en marxa una nova pàgina web per facilitar l’acollida. Té l’objectiu de fer arribar a la població d’una manera entenedora la informació més actualitzada possible sobre els diferents serveis municipals implicats: una primera acollida que ofereix el Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB) durant 24 hores i 365 dies a l’any; i el Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats (SAIER) per orientar sobre els tràmits necessaris per obtenir l’asil i el refugi.
Moltes més administracions locals estan contribuint en la mesura de les seves possibilitats. És el cas de l’Ajuntament de Guissona, una de les poblacions amb més residents ucraïnesos des de fa anys i on ara, per lligams de parentesc, han arribat ja unes 300 famílies. Aquest consistori ha rebut 50 ordinadors, donats per l’ONG Labdoo.org, que es lliuraran a les unitats familiars.
El teixit empresarial i esportiu
Cal dir que, en paral·lel, la disponibilitat de la ciutat s’ha traduït en oferiments de multitud d’entitats i empreses. En allotjament, el Gremi d’Hotels de Barcelona ha habilitat al voltant de 3.000 places d’acollida en una vintena d’establiments de la capital catalana i els seus voltants arran de la guerra a Ucraïna en coordinació amb la Creu Roja per resoldre les necessitats de les persones desplaçades. A més, el gremi ha posat l’Hotel Derby a disposició per actuar com a punt d’aterratge dels desplaçats i també sospesa dur a terme accions per ingressar laboralment en el sector hoteler algunes de les persones que arribin a la capital catalana.
El Port de Barcelona ha cedit un espai de 1.800 metres quadrats a la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) per emmagatzemar ajuda humanitària per a Ucraïna. L’Associació de Voluntaris de CaixaBank mobilitza dos combois d’autobusos per traslladar 400 refugiats d’Ucraïna a Espanya. També el RCD Espanyol i l’Associació ‘És per tu’ han enviat material i han traslladat a famílies ucraïneses. El FC Barcelona, a través de la seva Fundació, recollirà productes per a nadons i nens petits conjuntament amb Creu Roja, animarà a socis i penyes a acollir famílies ucraïneses i organitzaran activitats socioeducatives i esportives per als nens refugiats que arribin a Catalunya. El Club Natació Barcelona s’ha posat a disposició del consolat amb un pla que contempla que qualsevol esportista desplaçat pugui participar en les dinàmiques i entrenaments dels diferents equips del club, en funció de la seva edat i nivell competitiu, de les disciplines de natació, waterpolo, triatló, natació artística i karate.
Entre les mostres de solidaritat, infinitat de donacions de material sanitari, productes d’alimentació i neteja, tecnològics… Destacar projectes com el de la startup Adtende, una empresa catalana que ofereix sense cap cost la seva tecnologia Platoon als ajuntaments per traducció simultània i poder atendre telefònicament els refugiats de guerra.
Els nens de Txernòbil i la guerra dels Balcans
Els vincles de Barcelona amb Ucraïna són intensos des de fa anys: ha estat refugi temporal de persones perjudicades per l’accident a la central nuclear de Txernòbil a Ucraïna, l’any 1986, i que amb un intent d’ajudar i introduir una mica de normalitat a la vida dels nens afectats, actuen entitats com la citada Tanu de Terrassa o l’organització Osona amb els Nens, que acull a famílies dels anomenats nens de Txernòbil durant l’estiu.
Més tard, la capital catalana es va abocar als els refugiats de la guerra dels Balcans. El 21 de novembre de 1995 es van signar els acords de pau de Dayton per posar fi a la guerra dels Balcans. Aquell any, l’Ajuntament de Barcelona va declarar Sarajevo onzè districte de la ciutat per donar suport a la reconstrucció de la capital bosniana. Va ser l’inici dels projectes de cooperació internacional impulsats per la ciutat. Actualment, la cooperació del consistori amb la capital de Bòsnia continua a través d’un programa conjunt amb Medicus Mundi per a la prevenció de la violència de gènere al cantó de Sarajevo amb el manteniment del Centre d’Informació de la Dona a Sarajevo i la creació de pisos de transició per a les dones que deixen aquest recurs i comencen a fer una vida autònoma.
Més recentment, Barcelona ha estat el punt d’arribada i acollida de persones perjudicades pels conflictes bèl·lics a l’Orient Mitjà. L’estiu de 2018, amb els migrants rescatats per Open Arms al mig de la Mediterrània, Barcelona també va ser port d’entrada per molts refugiats de Líbia, en un any en què l’activitat de l’ONG va ser molt intensa i va topar, sovint, amb la negativa dels molts països europeus per desembarcar persones rescatades.
