La Barcelona que ambicionem des del sector comercial és aquella capaç d’esdevenir un referent internacional per la seva oferta de comerç i restauració. Malgrat la inflació, hem tancat un 2022 amb un turisme i un consum intern positius, i pensem que aquest ha de ser el camí. Barcelona necessita potenciar el seu caràcter comercial en un context on la globalització, l’homogeneïtzació de marques i el comerç electrònic posen en qüestió l’activitat del comerç de la ciutat, quan la realitat és que Barcelona disposa d’un comerç singular, únic i competitiu. I els barcelonins hem de ser els primers a valorar i apostar per defensar la presència dels nostres establiments i marques comercials als nostres barris i eixos comercials; hem de ser part activa de la millor botiga del món que ha de ser Barcelona.
És de sobres sabut, que tant el comerç com la restauració són sectors que generen riquesa per a la ciutat, així com també són font de cohesió social: ho hem vist clarament en temps de pandèmia i ho veiem cada dia a través de les històries personals de les vides humanes que passen pels nostres establiments comercials. Per això, el més important és poder comptar amb una col·laboració público-privada amb els sectors del comerç i la restauració. Necessitem recuperar i instaurar un bon diàleg entre el sector públic i el privat per impulsar els reptes que han de fer de Barcelona, la millor botiga del món.
El retail de Barcelona té aquest any grans reptes per davant. D’una banda, la implementació de les APEUs, que s’han de dotar d’instruments de finançament, tal com s’ha demostrat a altres grans ciutats comercials; mantenir uns horaris comercials que permetin esponjar la despesa turística, almenys de les zones més cèntriques i en els mesos de més afluència; una mobilitat eficient i accessible tant per dins de Barcelona com de connexió amb la seva àrea metropolitana; una regulació de terrasses que eviti els botellots i l’incivisme; una oferta cultural d’oci i entreteniment per atraure a visitants, especialment en els períodes de baixa afluència de visitants, entre els mesos de novembre i el març; i, per últim, i no menys important, ens cal més seguretat i menys delinqüència als nostres establiments i carrers.
Els barcelonins hem de ser els primers a valorar i apostar per defensar la presència dels nostres establiments i marques comercials als nostres barris i eixos comercials
Afortunadament, hem de celebrar bones notícies, com ara el Compromís Metropolità 2030, amb un plantejament de la nova ciutat dels cinc milions, un instrument indispensable per a planejar el futur sota una visió integrada de la ciutat amb l’àmbit metropolità. O també la nomenclatura de Barcelona, com la Capitalitat Europea del Comerç de Proximitat, que sens dubte suposarà posar en valor un sector econòmic amb tant impacte social i cultural, i a l’hora, prestigiar la singularitat del nostre comerç. Sense oblidar la celebració de la Copa Amèrica, una oportunitat única per a renovar i millorar el teixit comercial del centre de Barcelona, especialment en les zones més properes a l’esdeveniment, com són la Barceloneta, el Born, el barri de la Mercè, la Via Laietana, la Rambla, la Vil·la Olímpica i el Paral·lel.
Per tot això, ens calen unes administracions que actuïn de facilitadores de l’activitat comercial, de la restauració i dels serveis, que es mostrin compromeses amb el comerç de proximitat, els seus eixos comercials i els seus professionals.
Estem en el camí de la recuperació i, en aquest tram del camí, és indispensable que les decisions sobre la ciutat dels cinc milions es prenguin per fer de Barcelona, la millor ciutat del món.
