Fa deu anys, la Fundació Pasqual Maragall va tenir la intuïció que l’Alzheimer s’havia d’estudiar abans que es manifestés en la seva fase més fulminant, com es fa amb altres malalties com el càncer. El centre barceloní va anar a contracorrent i li ha costat molt convèncer a la comunitat científica que la seva tesi tenia sentit, tenint en compte que la majoria d’assajos es fan en pacients ja malalts.
En el seu desè aniversari, la fundació ha demostrat que tenien raó. La revista Nature Medicine acaba de publicar els resultats d’un estudi que valida un mecanisme pioner per detectar l’Alzheimer a la sang de pacients que encara no tenen símptomes visibles de la malaltia, però en els quals el cervell ja ha començat a alterar-se. L’estudi ha estat liderat pel Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC), centre de recerca de la Fundació Pasqual Maragall; l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM-Hospital del Mar), i la Universitat de Göteborg.
“No estem descobrint un tractament, però sí que estem facilitant el fet de poder desenvolupar un en el futur”, explica el doctor Marc Suárez-Calvet, investigador del BBRC i l’IMIM-Hospital del Mar. Actualment, costa trobar pacients en la fase preclínica de l’Alzheimer i, de retruc, costa també poder fer més assajos clínics que serveixin per provar possibles medicaments o entendre millor la malaltia.
La recerca liderada des de Barcelona ha constatat que, en el plasma de pacients cognitivament sans, es detecta la presència de dues proteïnes que creixen considerablement quan al cervell es comença a acumular una altra proteïna, l’amiloide, que és la que determina l’aparició de l’Alzheimer. Una vegada es comença a concentrar l’amiloide, la persona té moltes probabilitats d’acabar desenvolupant la patologia, encara que per a això acabin passant molts anys, amb els primers símptomes començant-se a manifestar 20 o 30 anys més tard.
Les proteïnes validades per l’estudi són la p-tau231 i la p-tau217. El primer biomarcador en sang, desenvolupat pel BBRC i la Universitat de Göteborg, ha estat el que ha demostrat un millor comportament per detectar els primers signes d’acumulació d’amiloide al cervell. Com a biomarcador s’entén tota aquella substància que dona informació sobre una malaltia, com poden ser les que contenen una anàlisi de sang o una mostra d’orina.
Fins ara, per incloure pacients a assajos clínics sobre l’Alzheimer, se’ls havia de fer una punció lumbar, la manera més comuna i contundent de diagnosticar-lo. A través d’aquesta prova, es confirma l’acumulació de l’amiloide al cervell. El problema és que es tracta d’un mecanisme costós i que no es pot anar repetint amb molta assiduïtat, mentre que l’anàlisi de biomarcadors en sang és un procediment econòmic i no invasiu que pot ajudar en el procés diagnòstic d’aquesta patologia. Amb la identificació de les proteïnes p-tau231 i p-tau217, es pot afinar més a qui fa falta fer aquesta punció lumbar, descartant a pacients i garantint una major efectivitat en el triatge.
En aquest sentit, Suárez-Calvet remarca que el nou mecanisme permetrà reduir el temps de reclutament de pacients en assajos clínics de prevenció de l’Alzheimer, així com servirà per augmentar el nivell de participació en aquests estudis i la varietat dels perfils inclosos.
Precisament, el principal estudi que ha desenvolupat el BBRC per investigar l’Alzheimer en la fase preclínica, l’estudi Alfa, va recollir mostres de 3.000 persones sanes fa deu anys, la majoria filles de malalts d’Alzheimer. D’aquesta mostra inicial, la recerca es va centrar en 400 pacients, el subgrup Alfa+, fent-los un seguiment més intensiu per veure com anava avançant la patologia, realitzant-los proves com les puncions lumbars i anant-los visitant amb regularitat. La raó principal d’aquest acotament va ser que no es podia fer amb tots el procés de supervisió per una qüestió de recursos i de complexitat. Ara, amb la validació dels dos biomarcadors es podrà ampliar aquest subgrup, avança Suárez-Calvet, i encarar nous assajos clínics. Tot això, amb el propòsit d’augmentar la massa crítica i facilitar el descobriment de nous avanços en la recerca per prevenir l’Alzheimer.
El nou mecanisme permetrà reduir el temps de reclutament de pacients en assajos clínics i augmentar el nivell de participació
Per a això, subratlla Suárez-Calvet, serà essencial el laboratori que el BBRC acaba d’estrenar, especialitzat en l’estudi de biomarcadors per detectar l’Alzheimer. Situat a la primera planta de l’edifici que acull la Fundació Pasqual Maragall i el BBRC, al campus Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), està acabant de rebre els equips necessaris i de contractar investigadors. El laboratori es va inaugurar a la primavera, però s’espera que agafi velocitat de creuer a partir de setembre. Més encara amb el descobriment internacional que el BBRC acaba de donar a conèixer.
