Barcelona i les llibreries boniques

Com pot ser que una ciutat tan literària com la nostra no aparegui pràcticament mai als llistats de les llibreries més boniques del món? Bona pregunta, oi? Dic pràcticament perquè, en algun d’aquests rànquings que es troben per Internet, sí que n’hi figura una de barcelonina: l’Altaïr. Si Indiana Jones vingués a Barcelona i hagués de preparar una nova aventura, segur que el trobaríem a l’Altaïr, la llibreria de viatges més gran d’Europa on, a més de comprar una guia, un mapa o les memòries d’Alí Bei, pots contactar amb altres viatgers per mitjà d’un taulell d’anuncis molt concorregut. L’Altaïr és com una mena de campament base on també es poden comprar complements de viatge —cantimplores, tovalloles de microfibra, navalles multiús…— i petites peces d’artesania, portades dels cinc continents i exposades en elegants vitrines que fan pensar en un basar oriental. Per l’amant dels llibres i els viatges, l’Altaïr és sempre una promesa d’aventura i, ara que la covid-19 ens obliga a quedar-nos quiets, metadona pels ionquis dels viatges.

Però tornem a les llibreries més boniques del món. Quines són les que apareixen a tots els llistats? Per començar, la Shakespeare and Company de París, la mítica llibreria anglosaxona a tocar de Notre Dame que freqüentaven Ernest Hemingway, F. Scott Fitzgerald o James Joyce i, més tard, alguns beats com Allen Ginsberg o William Burroughs. L’Ateneo Grand Splendid de Buenos Aires, ubicada en un antic teatre del barri de la Recoleta i considerada per National Geographic la més bonica del món, també és un clàssic dels rànquings. Per descomptat, la meravellosa Livraria Lello d’Oporto a qui Harry Potter, per art de màgia, ha convertit en atracció turística de primer ordre encara que molts només hi entrin per fotografiar-se a la seva impressionant escala modernista. Seguim? La Selexyz Dominicanen de Maastricht, una església de més de 700 anys reconvertida en temple de la literatura, et deixa amb la boca oberta. Entre les més belles també hi trobem llibreries petites, caòtiques o decadents com l’Acqua Alta de Venècia, una llibreria de segona mà amb muntanyes de llibres per tot arreu on els gats fan la becaina. O l’Atlantis Books de Santorini, una llibreria grega molt particular que va obrir portes el 2004 en aquesta illa de l’Egeu tan pintoresca. La regenten un grup d’amics internacional que han sabut convertir-la en un centre de cultura i una visita obligada per a lletraferits.

L’Altaïr és sempre una promesa d’aventura i, ara que la covid-19 ens obliga a quedar-nos quiets, metadona pels ionquis dels viatges

Ho admeto: em fa una mica de rabieta que Barcelona no sigui coneguda també com una ciutat de llibreries boniques. Especialment perquè l’amor que sentim pels llibres els barcelonins està fora de dubte. Per Sant Jordi, ens llancem literalment o literàriament als carrers a triar i remenar llibres en un dels actes d’amor a la literatura més massius i bonics que hi deu haver al món. Barcelona ostenta també el títol de capital de l’edició en llengua castellana i sense ella no s’explicaria, per exemple, el boom llatinoamericà. Per tant, repeteixo, com pot ser que Barcelona no tingui, de forma permanent, unes quantes llibreries en els llistats de les més boniques del món?

Sincerament, no ho sé del cert, però sospito que no hi ha ajudat el fet que algunes de les nostres llibreries històriques hagin tancat o, en el millor dels casos, s’hagin hagut de traslladar a barris amb menys pressió turística i, per tant, amb lloguers més raonables. En aquest sentit, una de les pèrdues més sentides és la de la llibreria Canuda —El Cementiri dels Llibres Oblidats de Carlos Ruiz Zafón a L’ombra del vent—, que va tancar portes el 2013. Per qui hi tingui interès, a La Canuda i el comerç del llibre de vell (Comanegra, 2020), el filòleg Manuel Llanas repassa de forma amena la història d’aquesta popular llibreria. També podríem citar la desaparició d’Ancora y Delfín o el trasllat de la Jaimes o la Documenta. Una pena.

Prefereixo viure en una ciutat on les llibreries no són relíquies del passat convertides en atraccions turístiques, sinó fars que ens il·luminen entre tanta foscor

Ep! Però això no vol pas dir que Barcelona s’estigui quedant sense llibreries. Ben al contrari. Crec que tenim un ecosistema ric i saludable format per grans llibreries molt consolidades com La Central, Laie o La Casa del Llibre i per petites llibreries de barri o especialitzades que, potser sense fer gaire soroll ni sortir a Instagram, compten amb una clientela fixa i entusiasta. Penso, per exemple, en l’Antinous o l’On the Road. La Calders i La Nollegiu s’han convertit en dos potents centres de promoció de la lectura en aquests darrers anys. Ni tan sols la covid-19 ha frenat l’obertura de noves llibreries! Si, abans de l’estiu, aixecava la persiana la nova Ona Llibres, aquesta tardor ho han fet o ho faran la Fahrenheit 451 de la Barceloneta, la Byron o la Finestres.

Per tant, malgrat que m’agradaria que Barcelona fos coneguda mundialment per les seves llibreries boniques, prefereixo viure en una ciutat on les llibreries no són relíquies del passat convertides en atraccions turístiques —d’això, els barcelonins, ja n’anem prou servits—, sinó fars que ens il·luminen entre tanta foscor.