D’una àrea metropolitana que es va quedar amb les fàbriques que Barcelona no volia a una altra que reivindica el seu lideratge en àmbits com el sanitari i els serveis socials. “És un hub global”, defensa el tinent d’alcalde d’Economia de l’Ajuntament de Barcelona i vicepresident de l’Àrea de Desenvolupament Social i Econòmic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Jordi Valls. Així es demostra amb el fet que concentra gairebé el 60% de les empreses d’aquests sectors que hi ha a tot Catalunya.
La recent inversió de Qiagen a Esplugues de Llobregat és un bon exemple d’aquesta reconversió industrial. La multinacional holandesa s’ha situat en l’antiga fàbrica de Braun, on abans es feien minipimers i ara es començaran a produir tests per detectar malalties infeccioses. Un entorn metropolità que es reforça amb nous projectes com els futurs Hospital Clínic i el centre de malalties rares de Sant Joan de Déu o l’ampliació del Sincrotró Alba, a mesura que l’oferta de naus industrials va decaient en aquesta zona des de fa anys.
Aquests són algunes de les dades que es desprenen de la segona edició de l’informe impulsat per l’AMB per radiografiar els 36 municipis que la integren, amb una població de 3,3 milions d’habitants repartits densament en una superfície de 636 quilòmetres quadrats. Elaborat juntament amb la Cambra de Comerç de Barcelona, l’estudi vol posar blanc sobre negre sobre la contribució econòmica de la Barcelona metropolitana, sempre eclipsada pels titulars que protagonitza la capital catalana.
Unes 111.000 empreses estan radicades a l’àrea metropolitana de Barcelona. Té un gran protagonisme la capital catalana, que es queda gairebé el 64% de les companyies, seguida per L’Hospitalet de Llobregat (5%), Badalona (4,6%), Sant Cugat del Vallès (2,8%) i Cornellà de Llobregat (2,2%). Una de les principals característiques d’aquestes empreses és la seva grandària, amb el 41% tenint plantilles de més de 250 treballadors, una dimensió poc habitual a nivell català, amb molt més pes de les pimes.
Els 36 municipis metropolitans generen gairebé el 56% del PIB català, xifra que es tradueix en uns 163.000 milions d’euros, malgrat que només concentren el 42% de la població i el 45% de les empreses. “De cada euro generat al país, més de la meitat es produeix aquí”, resumeix el president de la Cambra de Barcelona, Josep Santacreu.
L’evolució del PIB metropolità s’ha mantingut paral·lel a la del català, però s’ha accelerat en el PIB per càpita en comparació amb el conjunt del territori. Barcelona i els 35 municipis que formen l’AMB van registrar una mitjana d’ingressos per ciutadà de 45.000 euros el 2023, un 35% més que el 2015, mentre que a Catalunya es va situar en 37.000 euros, un 29% més per al mateix període. Aquesta renda per càpita situa a l’àrea metropolitana de Barcelona en un nivell similar a ciutats com Berlín (43.000 euros) o regions com el Tirol (45.600 euros) i la Llombardia (46.000 euros).
El Vallès i el Baix Llobregat també innoven
El lideratge de Barcelona en l’ecosistema de les startups és clar, quedant-se amb el 68% de totes les que hi ha a Catalunya, però la segueixen el Vallès Occidental, amb el 9,5%, i el Baix Llobregat, amb gairebé el 6%, amb el que el 87% de les empreses emergents catalanes es troben a l’àrea metropolitana. Amb focus com l’eix Llobregat i el corredor B-30, hi ha camp per recórrer en futurs pols d’innovació com el Besòs i projectes pendents com les Tres Xemeneies de Sant Adrià de Besòs.
Una tendència que es replica en la concentració de filials estrangeres, amb el 82% situades a l’àrea metropolitana. Hi ha més de 9.600 seus de multinacionals a Catalunya, amb el gruix quedant-se a Barcelona, amb gairebé 6.000, però el Vallès Occidental i el Baix Llobregat han aconseguit atreure un miler cadascuna. Una internalització a l’alça que també es replica en les exportacions de les empreses barcelonines, amb 78.600 milions d’euros venuts a l’estranger el 2023.
També hi ha núvols en l’horitzó com la crisi de l’automoció, una altra de les fortaleses de la zona amb la Seat de Martorell i la nova Ebro a l’antiga Nissan. Altres frens per a la societat metropolitana són una bretxa de gènere en els sous del 17,6% i les dificultats d’accés a l’habitatge. Aquí una dada rellevant és que l’àrea metropolitana concentra el 61% de tot l’habitatge de protecció oficial que hi ha a Catalunya, però havia arribat a tenir el 80%.
