Barcelona mira cap al Sol Naixent

Foment del Treball està organitzant entre el 5 i 16 de juliol una missió empresarial al Japó a la recerca d’oportunitats de negoci. Ho fa en col·laboració amb l’Oficina Exterior de Catalunya a Tòquio. La missió, que per les limitacions imposades per la pandèmia no podrà ser presencial sinó virtual, es produeix en un moment en què el país asiàtic busca també proveïdors europeus per cobrir solucions tecnològiques que no té.

La relació del Japó amb Barcelona ve de llarg. Més enllà de la seva fascinació per Gaudí, el modernisme i el Barça, que portava milions de turistes cada any abans de la covid, sempre hi ha hagut un interès mutu. A la fi dels 80, jo mateix vaig participar en una expedició per promoure la Diada de Sant Jordi que, en el meu cas, va viatjar pel sud de país, Osaka, Nagoya i Kyoto. De primera mà vaig conèixer el molt que els japonesos admiraven la nostra festa del llibre i la rosa important el que ells anomenaven el St. Jordi’s Day, que llavors s’estenia durant dues setmanes.

Vaig comprendre algunes de les singularitats culturals dels japonesos i anys després, quan es va estrenar la pel·lícula Lost in translation, vaig comprendre també el que experimentava Bill Murray. La meva presència llavors al Japó tenia a veure amb els gegants. Un cop acabada l’actuació, la gent feia preguntes. Després d’una llarga parrafada, el traductor ens traslladava simplement alguna cosa com “quant mesuren els gegants”. Jo i els meus companys ens miràvem estranyats que només estigués interessat per això quan havia estat gairebé un minut parlant. I així cada dia. Mai m’he sentit tan identificat amb el protagonista d’una pel·lícula.

Dona la casualitat que aquests dies estic fent una ullada a l’últim llibre de Federico Lanzaco, un dels grans japonòlegs mundials, fins al punt que li va ser concedida una de les majors distincions imperials per la seva contribució al coneixement de la cultura japonesa. Nascut a Barcelona, ​​molt jove i en plena postguerra, va tenir el coratge de pujar a un vaixell a Marsella i anar al Japó. Així, a pèl, a estudiar aquell país. Avui, als 92 anys, segueix actiu i al final de l’any passat va publicar Cultura japonesa. Pensamiento y religión, una magnífica obra que recomano.

Per als que participin en la futura missió de Foment, voldria destacar el següent paràgraf del llibre: “Una altra característica específica de la cultura japonesa a través de tota la seva història, i distintiu únic no trobat en altres cultures, és la seva sorprenent habilitat d’assimilar civilitzacions estrangeres conservant, al mateix temps, la seva identitat nacional. (…) Tot un procés de selectiva absorció que només incorpora el que interessa, deixant altres elements que no considera valuosos”. Així ho vaig viure en la meva modesta experiència en aquell St. Jordi’s Day i considero que es tracta d’un principi que qualsevol que vulgui relacionar-se, també econòmicament, amb el Japó hauria de tenir molt present.

El japonòleg Federico Lanzaco va tenir el coratge de pujar a un vaixell a Marsella i anar al Japó. Així, a pèl, a estudiar aquell país.

Aquesta setmana, Foment va organitzar una trobada virtual amb empresaris interessats en la missió de juliol. En ella, va participar Yuko Kijimoto, de l’Oficina Exterior de Comerç i Inversions de Catalunya a Tòquio. Kijimoto va enumerar quins són ara mateix els sectors de la indústria japonesa que generen més oportunitats de negoci i va destacar que es tracta d’un mercat molt fidel quan ja ha consolidat relacions amb els proveïdors.

El primer sector és el de l’alimentació. De fet, ja suposa el 44% de les exportacions catalanes al Japó. Tenen gran acollida entre els consumidors nipons els productes orgànics, els gourmet, els vins i els caves. Un altre sector amb gran demanda és el de les noves tecnologies aplicades a l’economia circular i al reciclatge, especialment de plàstics. La indústria japonesa de l’automòbil, la tercera del món, també busca solucions i components relacionats amb el cotxe del futur, el que substitueix els combustibles fòssils per l’electricitat i l’hidrogen.

Aquesta setmana, Foment va organitzar una trobada virtual amb empresaris interessats en la missió de juliol

El quart sector generador d’oportunitats és el relacionat amb l’assistència sanitària i la biotecnologia. En aquests moments, aquesta indústria genera 24.000 milions d’euros anuals i la previsió és multiplicar-ho per sis abans del 2030. Finalment, i al menys a mi em causa sorpresa, és una necessitat imperiosa de digitalització. De fet, aquesta és una de les grans prioritats de Govern nipó. Segons Kijimoto, tan sols un 34% de les empreses de l’arxipèlag estan digitalitzades, i la pandèmia ha posat en evidència aquesta mancança.

En el marc de la reactivació econòmica de Catalunya i Barcelona, la iniciativa de Foment es revela molt interessant per als empresaris del nostre país que vulguin dirigir la seva mirada cap al Sol Naixent. En aquest cas, diria que no és sobrer escoltar els savis consells del professor Lanzaco per comprendre que no s’ha d’oblidar que les oportunitats que pot oferir el Japó s’han d’emmarcar en la seva “bipolaritat” o dues cares: la de la tercera economia del món amb la seva alta tecnologia electrònica i agressivitat comercial, i la de Japó del crisantem, els cirerers en flor i de la “sublim cerimònia del té”. Savi i oportú consell.