Barcelona sempre ha estat una ciutat en moviment, però en els últims mesos, aquest moviment s’ha transformat en un embús interminable que amenaça de frenar el pols de la ciutat. Les obres semblen haver-se multiplicat sense parar, i mentre els carrers s’aixequen, el trànsit s’intensifica i els comerciants veuen com els seus clients s’esvaeixen després de tanques i desviaments impossibles. S’espera una Barcelona més verda, més moderna, i possiblement serà així. Però la pregunta que es repeteix als nostres caps és: com sobrevivim els retailers fins que aquest futur arribi?
Les transformacions urbanes són essencials per construir una Barcelona més sostenible i atractiva, però el present comercial no pot quedar en segon pla. En ple cor de la ciutat, a La Rambla, els comerciants han vist com els seus ingressos es desplomen entre un 50% i un 80% des que van començar les obres fa sis mesos. El turisme ha caigut a causa dels accessos restringits, els carrers tallats i la falta de comunicació. És un problema real i palpable. I aquest no és un cas aïllat. El comerç local de tota Barcelona sofreix les conseqüències. L’experiència de moure’s per la ciutat comença a ser molt poc friendly: desplaçar-se s’ha tornat un desafiament, fins i tot per als mateixos barcelonins, que cada vegada es mouen menys fora dels seus barris per fer compres. Mentrestant, el visitant ocasional, en trobar-se amb una ciutat caòtica, opta directament per no venir.
El precedent de Manhattan: més mobilitat, pitjors vendes
Barcelona no és l’única ciutat que enfronta aquesta disjuntiva. A Manhattan, la implantació de la zona de peatge per congestió ha generat un escenari paradoxal: encara que la circulació és més fluida per als qui poden pagar, el comerç ha sortit perdent. El CEO de l’empresa de transport de luxe Urbanride, Jeremy Milikow, assenyalava recentment que els seus clients d’elit ara es mouen més de pressa que mai per Nova York, mentre que la ciutadana de classe mitjana ha estat expulsat dels carrers centrals, incapaç de costejar el peatge de 9 dòlars diaris.
Les dades ho confirmen: la millora en la mobilitat no s’ha traduït en més vendes. De fet, les botigues de Midtown han experimentat una caiguda en les transaccions, en reduir-se el trànsit espontani de clients. Una lliçó clara per a Barcelona: facilitar la circulació no ha de beneficiar només a uns pocs, sinó preservar la vitalitat comercial de la ciutat.
Una transformació que no asfixiï al comerç
El problema de fons no és si la ciutat ha de canviar, sinó com es duu a terme aquesta transformació. Si l’objectiu és millorar la mobilitat, la sostenibilitat i la qualitat de vida, l’estratègia ha de contemplar mesures pal·liatives per al comerç, que és un dels sectors més vulnerables durant aquestes transicions. Fa falta una planificació amb sentit comú, que coordini temps i zones perquè l’impacte sigui progressiu, no un cop sec.
És essencial oferir informació clara i accessible perquè veïns i comerciants puguin adaptar-se sense sorpreses desagradables cada setmana. I, per descomptat, fa falta suport real al comerç local, amb mesures concretes que els ajudin a sobreviure.
El que està en joc no és només l’estètica o el disseny d’una ciutat moderna, sinó l’ànima mateixa de Barcelona: els seus petits comerços, els seus carrers plens de vida, el pols dels barris.
No podem deixar que la transformació ens faci perdre el que ens fa únics
Hem d’avaluar l’impacte de les obres en els comerços i adoptar mesures per mitigar aquests efectes. Algunes possibles solucions inclouen la planificació escalonada de les obres per a evitar l’execució simultània de projectes en àrees contigües, reduint la congestió i l’impacte en la mobilitat.
També és vital informar de manera transparent a comerciants i residents sobre la durada i l’abast de les obres, així com implementar una senyalització clara que faciliti l’accés a les zones comercials afectades. Promoure alternatives al vehicle privat, com el transport públic eficient i la mobilitat activa (com caminar o la bicicleta), pot alleujar la congestió i ajudar a mantenir el flux de clients. Barcelona no pot permetre’s repetir els errors d’altres ciutats. No podem deixar que la transformació ens faci perdre el que ens fa únics. Perquè de res serveix construir la ciutat del futur si, quan finalment arribem a ella, ja no queda ningú que vulgui viure-la.
