La desitjada ciutat verda en què s’ha d’anar transformant Barcelona és una responsabilitat compartida a la qual poden contribuir tots i cadascú dels barcelonins. Qualsevol acció és benvinguda si millora el medi ambient.
Mentre, en paral·lel, les administracions impulsen mesures en el mateix sentit. Algunes d’elles esperonen al ciutadà a prendre consciència que la seva participació és essencial i que hi ha molts recursos que es poden aprofitar. L’únic que cal és voluntat i determinació —i un petit esforç econòmic, tal vegada—.
Justament han estat aquestes circumstàncies i la tenacitat d’un grup de veïns de l’Avinguda Diagonal, al Poblenou, el que ha fet realitat poder convertir el terrat erm del seu bloc de pisos en un jardí i zona verda d’esbarjo. Un pulmó verd en el paisatge urbà de la ciutat. Ara l’espai és una de les cobertes verdes més esplendoroses de Barcelona.
L’edifici és un referent per al National Geographic, que l’ha noticiat en un reportatge sobre iniciatives veïnals versus la sostenibilitat urbana, i va ser un dels projectes escollits el 2020 en el segon concurs de cobertes verdes que va organitzar l’Ajuntament de Barcelona, a través de l’Institut Municipal de Paisatge Urbà.
Cal dir que els 55 veïns de l’immoble de la Diagonal no responen a un mateix perfil de resident, però sí apuntaven un cert interès pel respecte al medi ambient pel fet que van adquirir els seus habitatges en una promoció que de sortida incorporava plaques fotovoltaiques al terrat i estaven disposats a compartir espais com el de la piscina comunitària.
Alhora, eren conscients que arribar al capdamunt de l’edifici els oferia unes vistes privilegiades de la ciutat, al parc natural de Collserola i al parc central del Poblenou. Però fer ús del terrat comportava certes molèsties als veïns dels pisos superiors pel soroll que es generava i per alguns problemes d’impermeabilització. En definitiva, que calia buscar una solució.
Corria el 2018 quan tot això succeïa i quan l’Ajuntament de Barcelona tenia en marxa el que va ser el primer concurs de cobertes verdes a la ciutat. La mesura de l’equip de govern d’Ada Colau va posar fil a l’agulla a una proposta que venia de molt abans, del 2014, quan el llavors alcalde Xavier Trias va fer un pla de terrats vius i cobertes verdes en edificis municipals i també privats perquè els terrats recuperessin també el seu antic esperit de convivència.
“Va ser un cúmul de coincidències el que ens va empènyer a reflexionar, a buscar solucions”, explica Jordi Sumalla Llobera, veí i president de la comunitat de propietaris. Alguns dels residents, com ell mateix, són clars defensors de la lluita contra el canvi climàtic i sabent que existia l’opció de construir un espai verd al terrat per a gaudi de la comunitat, “no ens ho vam pensar dues vegades”. “Era una idea que ens voltava pel cap i que, a més, es va convertir en una necessitat imperant quan mesos més tard vam estar confinats per la pandèmia”, afegeix.
Amb la tenacitat del grup de veïns, “ens hi vam llençar”. “No negarem que no és una labor fàcil”, exposa tot fent un repàs de les diverses reunions de veïns —“algunes interminables i nocturnes”, comenta— que van ser necessàries per arribar, finalment, a obtenir el suport del 60% dels propietaris; el necessari per tirar endavant el projecte.
El projecte va comptar amb el suport del 60% dels propietaris dels 55 habitatges de l’immoble
“Però es va dur a terme tot de la manera més democràtica possible, amb l’obertura d’un procés participatiu per dissenyar la coberta, modificar si calia algunes de les seves característiques, triar-ne els usos, definir-ne l’accessibilitat, avaluar els costos de realització i, sobretot, de manteniment… fins a aconseguir un pla que il·lusionava a tothom”. El projecte va agafar la seva forma definitiva i es va presentar el 25 de maig de 2020 al segon concurs de cobertes verdes de l’Ajuntament de Barcelona, i va ser-ne un dels deu seleccionats.
Com bé explica Jordi Sumalla, això va ser de gran ajuda perquè llavors s’obté una subvenció de 1.500 euros per despeses tècniques de la fase de concurs que permet cobrir els costos inicials i el 75% del valor conjunt de l’actuació i estudis tècnics necessaris, fins a un límit de 100.000 euros. No obstant, a l’espera que els diners públics arribin, la comunitat de veïns ha subscrit un préstec a tres anys amb Caixa Guissona, una entitat cooperativa compromesa amb el medi ambient, la sostenibilitat i la lluita contra el canvi climàtic i “que no es va posar cap trava, tot al contrari”, subscriu.
El líder veïnal recorda com van anar a les jornades de portes obertes que es feien d’alguns dels terrats que ja s’havien transformat a la ciutat i com es van posar en mans d’EixVerd, una empresa social, amb botiga al carrer Bailèn, que promou la sostenibilitat dels nuclis urbans amb projectes d’adaptació i de mitigació al canvi climàtic. També van comptar amb Mataaltastudio i un equip de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) per al disseny de renaturalització del terrat. “I, finalment, ho vam fer realitat entre l’octubre i el desembre de 2021”, diu Sumalla.
La fundadora i directora d’EixVerd, Lidia Calvo, reconeix que consensuar la transformació dels terrats no és una tasca fàcil: “De les propostes que reben, només entre el 5% i el 10% acaben fructificant”, però no per problemes estructurals de les finques, sinó per la manca de consens veïnal. Tot i que admet que actualment “sembla que s’hagi despertat de nou l’interès per aquest tipus d’actuacions”.
En la majoria de terrats de Barcelona es podria obrir un espai verd, amb gruixos diferents segons l’antiguitat de l’estructura i les condicions arquitectòniques, a més de complir amb un mínim de regulacions municipals, “perquè moltes de les plantes del clima mediterrani en tenen prou amb 10 centímetres de terra”. El propi Ajuntament de Barcelona apunta que el 67% de les cobertes de la ciutat són terrats, és a dir, cobertes planes i generalment accessibles —que corresponen a 1.700 hectàrees, és a dir, una extensió comparable a la superfície de dues vegades l’Eixample de la ciutat—, i que un 20% presenten característiques òptimes també per a l’aprofitament solar.
En el cas que ens ocupa, EixVerd ha dissenyat el terrat de la Diagonal amb diferents gruixos de substrat a fi d’obtenir varietats vegetals, des d’herbàcies fins a zones arbustives que potencien la biodiversitat; hi ha zones de descans i un hotel per a insectes, il·luminació nocturna, entre d’altres. El cost definitiu: 133.000 euros.
El manteniment d’aquest espai verd surt per 50 euros anuals per habitatge i tenen incloses 18 visites al cap de l’any per part dels tècnics d’EixVerd que revisen el rec, sistema d’abonament, espigolen, comproven el sistema hídric,… Calvo assegura que està en línia amb el que costa conservar una coberta verda a la ciutat, i ho sap del cert, perquè n’han construït més d’una vintena, que sumen més de 10.000 metres quadrats de superfície.
El cost de mitjana per enjardinar un terrat oscil·la entre els 100 i 300 euros el metre quadrat
El preu dels projectes varia en funció dels elements que incorpora la coberta, ja sigui per l’ornamentació de l’espai, el tipus de vegetació, eines de rec o dipòsits per aprofitar les aigües pluvials, escomeses elèctriques; “però, en definitiva, sempre parlem d’entre 100 i 300 euros per metre quadrat adaptat”.
Tenint en compte que Barcelona és una ciutat compacta amb una densitat residencial elevada amb dèficit d’espais verds, les cobertes verdes són una gran oportunitat. Com també ho són els horts urbans o les parets mitgeres i la naturalització i permeabilització de tanques cegues i la conversió en permeable i enjardinada d’espais lliures d’edificació. Tot plegat elements claus per aconseguir una ciutat més verda i sostenible, tal i com estableixen el Pla del Verd i la Biodiversitat de Barcelona 2020 i el programa d’Impuls a la Infraestructura Verda Urbana.
