Barcelona serà una peça clau de la reconfiguració del mapa energètic europeu. L’estratègica ubicació de Catalunya des del punt de vista logístic i la planta regasificadora que Enagás té al Port de Barcelona posicionen a la ciutat com a clar referent a l’hora de construir les infraestructures necessàries per minimitzar la dependència del gas rus. Així s’ha posat de manifest aquest dijous, després que França, Espanya i Portugal hagin acordat construir una canonada submarina que enllaçarà Barcelona amb Marsella i que podrà transportar tant gas natural com hidrogen verd.
Aquest gasoducte de 360 quilòmetres, que s’anomenarà corredor d’energia verda entre la Península i França, es podria batejar amb el nom de BarMar i suposa una alternativa al MidCat, projecte que preveia interconnectar Catalunya amb França a través dels Pirineus i que no comptava amb l’aprovació del president Emmanuel Macron. Precisament, aquest dijous, abans del Consell Europeu, el president espanyol, Pedro Sánchez, i el primer ministre de Portugal, Antonio Costa, s’han reunit amb Macron per intentar convèncer al dirigent sobre les virtuts del MidCat, però, per sorpresa, de la reunió n’ha sorgit aquesta proposta alternativa.
Segons Sánchez, el nou corredor Barcelona-Marsella és una “molt bona notícia” fruit “de molts mesos de feina intensa entre els tres governs” i permetrà “accelerar el procés d’interconnexió” entre la Península i Europa. L’objectiu és concretar els detalls del projecte en una reunió que se celebrarà a Alacant el divendres 9 coincidint amb cimera Euromed i on s’hauran de definir tres qüestions fonamentals: “els terminis per a la inversió, el repartiment de costos i el volum de recursos econòmics que caldrà implicar-hi”, informa ACN.
En un comunicat conjunt, els tres països han reivindicat que la interconnexió entre Barcelona i Marsella és “l’opció més directa i eficient” per connectar la península Ibèrica i el centre d’Europa i han considerat “prioritària” la seva creació.
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha celebrat l’anunci perquè “marca Catalunya i Barcelona com un punt neuràlgic de la nova estructura energètica europea”. Segons el Govern, aquesta iniciativa es veu amb bons ulls perquè serà un gasoducte ja adaptat per a l’hidrogen verd i s’evitarà la construcció d’una nova infraestructura d’aquesta envergadura a través dels Pirineus. El MidCat generava controvèrsia al territori afectat, és a dir, a les comarques gironines. De fet, la Comissió Europea va deixar de finançar els plans de viabilitat dels seus promotors, Enagás i Terega, perquè no el veia rendible, encara menys tenint en compte l’estratègia de transició verda de la Unió Europea.
També ha aplaudit l’acord el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, un dels dirigents que més ha defensat el MidCat i la necessitat de fer valdre el rol que pot tenir Catalunya com a hub energètic estratègic dins del nou context europeu. “Estem davant d’una decisió importantíssima” per tal de garantir el subministrament d’energia al territori europeu, ha destacat Sánchez Llibre. “Catalunya —ha apuntat— serà part del pulmó de la Unió Europea” i gràcies a aquest acord es generaran inversions i llocs de treball al territori català. “L’esforç d’inversió en les regasificadores del país finalment veu la gran utilitat que representa”, ha constat Sánchez Llibre, que creu que la nova infraestructura “donarà seguretat al subministrament elèctric” de la Unió Europea “siguin quines siguin les condicions”.
Foment del Treball ha afegit que “no deixarà d’insistir” en la necessitat de connectar, també a través d’un gasoducte, Barcelona amb la ciutat de Livorno, a Itàlia, un projecte que va guanyar força davant la negativa francesa al Midcat.
