La combinació d’art, ciència i tecnologia obre una infinitat de possibilitats creatives i algunes d’elles es podran veure a Barcelona del 10 al 16 de juny amb l’arribada del Simposi Internacional d’Art Electrònic (ISEA, per les seves sigles en anglès). Xerrades i taules rodones amb els principals experts en aquest camp s’acompanyaran d’activitats obertes a tota la ciutadania, com un mapping al recinte modernista de Sant Pau, un espectacle de drons a la platja de Somorrostro o una gran instal·lació immersiva al CCCB feta per Maurice Benayoun i Refik Anadol —recentment popular a la capital catalana pel seu mapping a la Casa Batlló que va tenir un preu de venda milionari—.
La 27a edició de l’ISEA concentrarà el gruix del seu programa al CCCB i el MACBA, per on passaran figures de referència internacionals com Olga Goriunova i Christl Baur, així com locals com Joan Fontcuberta i Ricard Solé. Més de 300 presentacions, xerrades, screenings, demostracions, taules rodones, tallers i performances formaran part del simposi que servirà de punt de trobada per a artistes, científics i tecnòlegs.
Tota aquesta creativitat i disrupció s’emmarcarà sota el lema Els possibles, una temàtica “molt pròpia de Barcelona”, assenyala el director de l’ISEA 2022, Pau Alsina. El simposi, impulsat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), abordarà qüestions com la capacitat creativa de la intel·ligència artificial, les possibilitats que ofereixen les experiències immersives, l’imaginari de les biotecnologies en l’art, els reptes que planteja el canvi climàtic o les noves maneres d’afrontar l’educació.
En temps d’incertesa, el tinent d’alcalde de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Martí, veu en aquest esdeveniment una manera “d’il·luminar camins diferents i afrontar una vida en comú que cada vegada comença a ser més complicada”. “L’art connectada amb la ciència i la tecnologia obre nous espais de reflexió que ens han de permetre formular noves preguntes”, remarca Martí.
La recerca s’acompanyarà d’expressió artística per exemplificar les discussions que es visquin en el simposi. Més de 80 obres configuraran el projecte expositiu de l’ISEA 2022, la més gran mai realitzada a Espanya d’art electrònic. Santa Mònica acollirà l’exposició principal, La irrupció, que indagarà sobre l’actual crisi ecològica i social des de diferents punts de vista, amb obres de Robertina Šebjanič, Lauren Lee McCarthy, Eric Berger, Joan Soler-Adillon o Andy Gracie. La Capella i Sant Pau seran els altres dos espais que organitzaran mostres.
Barcelona no serà l’única protagonista de l’ISEA 2022. Més enllà de la capital catalana, una de les principals protagonistes serà Reus. El centre d’art Cal Massó comptarà amb una mostra sobre art electrònic, amb obres de Joan Fontcuberta. També es presentarà un mapping a la façana modernista de Casa Navás. L’Hospitalet de Llobregat, Mataró, Vic, Tarragona, Girona, Lleida, Amposta, Berga i Balaguer seran altres seus d’aquest esdeveniment internacional.
Llegat posterior
Alsina exposa que “l’esperit transformador” de l’ISEA va més enllà dels dies que estarà a la ciutat i acaba deixant un llegat, com ha passat en altres ciutats que l’han organitzat, reforçant i articulant l’ecosistema existent. Per a la vicerectora de la UOC, Pastora Martínez, la involucració del nou hub d’Art, Ciència i Tecnologia en l’organització del simposi, que representa la seva primera sortida a escena, serà un dels pòsits més potents. “Espero que sigui la llavor de molts projectes de futur”, afegeix Martí.
Després de més de deu anys sense aterrar a Europa, la capital catalana acollirà aquesta nova edició de l’ISEA. “No és casual que sigui a Barcelona perquè la ciutat reuneix un teixit cultural, artístic i tecnològic que té la voluntat de participar en el futur dissenyant-lo”, defensa Martínez. Això també significarà que el simposi estendrà el seu programa amb la col·laboració amb actors locals com Graner, Hangar, el Sónar, la Casa Amèrica, l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB), el Barcelona Institute of Science and Technology (BIST), EINA, el Cosmocaixa, la Sala Beckett o el Mercat dels Flors. “No hi ha millor signe de capitalitat que quan et busquen perquè ja existeix un ecosistema”, subratlla Martí.
