Sesión del ciclo 'Todo lo que quieres saber de la Copa del América'.
Guillem Carol (Must Media Group), Albert Dalmau (Ayuntamiento), Marta Labata (B:SM), Lluís Salvadó, Emma Cobos (Port de Barcelona), Mónica Azón (Sail Team BCN) i Ignasi Armengol (Fundació Barcelona Capital Nàutica). © Marc Llibre

Barcelona, preparada per a una Copa de l’Amèrica que la relligarà amb el mar

La Copa de l'Amèrica deixarà una petjada a la capital catalana que es materialitzarà amb transformacions urbanístiques i amb una reconnexió entre la ciutat i el mar. Així ho han certificat Albert Dalmau des de l'Ajuntament; Lluís Salvadó i Emma Cobos des del Port; Marta Labata des de B:SM, Ignasi Armengol des de la Fundació Barcelona Capital Nàutica i Mónica Azón des del Sail Team BCN, a l'última sessió del cicle ‘Tot el que vols saber de la Copa de l'Amèrica’.

Els equips de la Copa de l’Amèrica entrenen en aigües barcelonines amb la mirada posada en la competició; la ciutat ultima les obres accelerades per lluir durant les regates, i els quatre trofeus ja es troben a Barcelona. “Tot està llest, i estarem treballant fins a l’últim dia perquè sigui un èxit”, ha garantit el gerent municipal de l’Ajuntament, Albert Dalmau, al cicle Tot el que vol saber de la Copa de l’Amèrica, organitzat per The New Barcelona Post.

“Portem dos anys treballant, des de la candidatura que vam anar a buscar fins a l’arribada de 1.200 persones que hem acollit i integrat, amb bases que hem hagut d’aixecar, relacionant-nos amb els barris de l’entorn i gestionant la mobilitat i la seguretat”, ha il·lustrat Dalmau en la sessió que ha tancat el cicle, celebrada a l’Antiga Fàbrica Estrella Damm amb el patrocini del Port de Barcelona, l’Ajuntament, Estrella Damm i la Fundació Barcelona Capital Nàutica, a més de la col·laboració de Giny i de Must Media Group.

Els actors involucrats en el desembarcament de la Copa de l’Amèrica a la ciutat tenen clar que Barcelona ha d’imprimir el seu segell en la competició, alhora que la competició ha de deixar una petjada a Barcelona. Però, què perdurarà a la ciutat? Moderada per la periodista Maria Xinxó i sota el títol de Navegant cap al futur: el llegat de la Copa de l’Amèrica, l’última sessió del cicle ha abordat aquesta qüestió amb el president del Port, Lluís Salvadó; la responsable d’Innovació de la infraestructura portuària, Emma Cobos; la directora general de Barcelona de Serveis Municipals (B:SM), Marta Labata; el director de la Fundació Barcelona Capital Nàutica, Ignasi Armengol, i l’entrenadora del Sail Team BCN, Mónica Azón.

“No volíem organitzar només una Copa de l’Amèrica, sinó que s’havia de fer amb l’ADN de Barcelona; una cosa són els esdeveniments, i una altra cosa diferent són els esdeveniments a la ciutat de Barcelona”, ha sentenciat el gerent municipal, veí precisament de la Barceloneta, que està presenciant en primera fila la competició: “Hi hem treballat, i puc assegurar que la ciutat està a punt per a acollir la Copa de l’Amèrica”. 

La competició no sols contribuirà al posicionament de Barcelona a nivell global, sinó també, concretament, al del seu port. “A nivell mediterrani som un gran port, però internacionalment, som una infraestructura modesta”, ha assenyalat Salvadó. Acollir la Copa de l’Amèrica contribuirà a potenciar-lo a escala internacional, per la qual cosa “el posicionament del Port en el context global serà un element rellevant del llegat de la competició”. Salvadó ha posat en valor el fet que s’hagi optimitzat la inversió requerida per dur a terme la regata, “fent les coses a la catalana”, i la importància de l’enginyeria a la Copa de l’Amèrica, amb la “repercussió que pot tenir en el sector marítim i nàutic”.

Transformacions al litoral 

Dins del llegat que la competició deixarà a la ciutat, figuren transformacions urbanístiques centrades en el litoral barceloní, com els 120 milions en 22 actuacions públiques i privades al Port Vell, i totes aquelles que han contribuït a obrir el Port a la ciutadania i a l’economia blava. “Barcelona ha de ser un pol d’atracció del talent vinculat a aquest sector”, ha defensat Cobos. El Port s’ha proposat fer-ho mitjançant reformes d’espais com un hub de startups i el Moll de Pescadors, que s’uneixen a obertures de zones ciutadanes com la Nova Bocana. “Amb l’economia blava, Barcelona té l’oportunitat no només de generar llocs de treball, sinó de posicionar-se com a referent internacional en aquest àmbit”.

Ignasi Armengol, Lluís Salvadó, Albert Dalmau, Marta Labata i Emma Cobos entre el públic de la sessió. © Marc Llibre

Entre les reformes urbanístiques que ha accelerat la Copa de l’Amèrica, despunta també la del Port Olímpic, que no només ha transformat la seva fisonomia, sinó també els seus usos. El port urbà s’ha reconfigurat prioritzant l’economia blava i la nàutica popular, a més de la gastronomia, amb la finalitat d’atreure a ciutadans més enllà dels vinculats al mar, com ha explicat la directora general de B:SM.

Labata, que ha recordat que el Port Olímpic ha programat una festa ciutadana el 21 de juliol en motiu de la seva transformació, ha defensat que la infraestructura ha passat de ser un espai “bunqueritzat” a erigir-se com a zona de passeig i de gastronomia, amb 11 propostes que obriran durant les pròximes setmanes. La transformació del Port Olímpic s’ha concebut amb la sostenibilitat com a eix transversal, amb projectes com la instal·lació d’esculls artificials en el fons marí per regenerar la biodiversitat del seu entorn, que mostrarà els seus progressos als visitants del port mitjançant pantalles connectades a càmeres submarines.

Maria Xinxó, Marta Labata, Emma Cobos e Ignasi Armengol
Marta Labata, Emma Cobos i Ignasi Armengol, conversant amb Maria Xinxó. © Marc Llibre

La sostenibilitat i la cura del mar i el medi ambient són l’objectiu subjacent i la conseqüència de la promoció de la pràctica i afició a la nàutica. “Un estima i respecta allò que utilitza”, també en el cas del mar i els esports que l’utilitzen com a pista de joc, ha proclamat Armengol. En aquest sentit, el director de la Fundació Barcelona Capital Nàutica ha ressaltat la importància dels programes impulsats per apropar la vela i els esports nàutics als ciutadans, també als més joves a través de les escoles: “El compromís ferm és que la Copa de l’Amèrica comporti obrir el mar de veritat a tots els ciutadans”.

L’edició de Barcelona de la Copa de l’Amèrica anirà més enllà del llegat material, i també vol tenir un lloc a la memòria col·lectiva de la ciutat: es proposa que els barcelonins recordin durant anys la cerimònia que donarà el tret de sortida a la regata final. L’espectacle, que beu de la inspiració de l’obertura dels Jocs de 1992, ambiciona congregar a 30.000 persones a peu de platja el 10 d’octubre. L’esdeveniment, que es reserva el factor sorpresa, s’ha dissenyat “perquè sigui un moment únic i que, igual que es recorda la cerimònia del 92, també es recordi d’aquí a 15 anys la cerimònia de la Copa de l’Amèrica a Barcelona”, segons Armengol. Emmarcada en el programa de la Regata Cultural, “la cerimònia ens farà sentir molt orgullosos de ser el que som”.

La categoria femenina com a llegat barceloní

Encara que la Copa de l’Amèrica imprimirà el seu llegat a la ciutat, també la ciutat ho farà en la competició. La regata s’endurà del seu pas per la capital catalana la que serà la primera edició de la categoria protagonitzada exclusivament per dones. “I la competició femenina ha arribat per a quedar-se”, ha garantit Azón. La campiona del món ha destacat la importància de la posada en marxa d’aquesta categoria per primera vegada en 173 anys d’història de la competició, que contribueix a la “visualització d’esportistes femenines”.

L’entrenadora del Sail Team BCN, Mónica Azón, durant la sessió. © Marc Llibre

L’entrenadora del Sail Team BCN, Móniza Azón, durant la sessió del cicle sobre la Copa de l’Amèrica. © Marc Llibre“Hem d’anar més enllà i aspirar a repetir en futures edicions, per les pròximes generacions”, ha proclamat l’entrenadora del Sail Team BCN, que agrupa tant l’equip juvenil com el femení. La creació de l’equip ha representat una “oportunitat increïble, i està deixant empremta”, ha reivindicat.

Azón, que ha assegurat que la seva labor més dura a l’equip va ser haver de descartar a regatistes candidats, ha recordat que el Sail Team BCN entrena amb un hàndicap: no disposa del vaixell amb el qual competirà, i no podrà entrenar amb un d’ells fins a dies abans de l’inici de la regata. Es tracta dels AC40, vaixells que volen gràcies a les hidroales conegudes com foils, que permeten assolir velocitats que “tripliquen la real del vent”.

Mónica Azón entrena tant l’equip femení como el juvenil del Sail Team BCN. © Marc Llibre

El cost dels vaixells amb els quals competiran els equips juvenils i femenins gira entorn dels dos milions d’euros, motiu pel qual gran part dels països participants no disposa d’aquestes embarcacions per entrenar, com ocorre amb el Sail Team BCN. L’equip d’Azón entrena amb un catamarà i amb un simulador. “Passar d’aquí al vaixell, serveix? Serveix a mitges”, ha avançat Azón, l’equip de la qual s’ha traslladat recentment a Barcelona, provinent des del Port de Sitges, on ha entrenat els últims mesos.

Durant la desena de setmanes que queden fins que comenci la regata juvenil i la femenina, l’equip continuarà entrenant amb energia i amb la mirada posada a fer-se amb un paper en la història de la ciutat, i també en la de la competició. Així ho ha expressat Azón en una sessió que ha tancat el cicle organitzat per The New Barcelona Post per a apropar aquesta competició a la ciutadania. El cicle, que ha constat de quatre sessions, ha repassat la història i repercussió de l’esdeveniment; el funcionament i les regles de joc de la competició, i els motius pels quals la regata es considera referent en innovació, elements emmarcats en la voluntat de Barcelona de fer història en aquesta edició.