L’atractiu de Barcelona i l’ecosistema de startups catalanes s’ha fet més evident al llarg de 2021, amb una xifra rècord d’operacions i captació d’inversions, que en la majoria dels casos corresponen a projectes de creixement i consolidació dels negocis de les empreses emergents, com demostra el volum de capital obtingut. Una circumstància que evidencia la maduresa de les firmes tecnològiques i que consolida la ciutat com un dels principals hubs tecnològics i d’innovació d’Europa.
Tant és així que Barcelona ha estat, amb 207 operacions d’inversió tancades, la quarta ciutat de la Unió Europea (UE) amb més rondes de finançament realitzades el 2021. Pel volum d’inversió captat de 1.479 milions d’euros, el més alt registrat mai, Barcelona ocupa la sisena capital del rànquing europeu.
Val a dir que el 51% del volum total obtingut prové de rondes superiors als 88 milions d’euros (100 milions de dòlars), entre les que destaquen les realitzades per Glovo (450 milions d’euros), Wallapop (157 milions d’euros) o Travelperk (132 milions d’euros). Pels recursos obtinguts també van ser destacades les operacions d’Userzoom (85 milions d’euros), Factorial (67 milions d’euros), Colvin (45 milions) o Wallbox (33 milions), entre d’altres.
La xifra d’inversió de gairebé 1.500 milions d’euros obtinguts l’any passat triplica els 427 milions d’euros de 2020 i dobla els 784 milions de 2019. També és un 65% superior a la del 2018 (897 milions), que fins ara era la xifra més alta de la sèrie històrica. Amb aquests volums d’inversió, la capital catalana se situa per davant de hubs tecnològics com Amsterdam o Munic i només per darrere de París, Berlín i Estocolm, dins el conjunt dels 27 països de la UE, segons càlculs d’Acció, l’Agència per a la competitivitat de l’empresa del Departament d’Empresa i Treball, elaborats a partir de la base de dades internacional Dealroom.
“Barcelona s’ha reafirmat com un dels hubs tecnològics i d’innovació més avançats d’Europa no només pel nombre de rondes tancades i el volum de capital sinó també perquè el fet que la meitat de les inversions provinguin de projectes que han captat més de 88 milions d’euros demostra que existeix un ecosistema de startups que ja no són emergents sinó que estan en fase de consolidació i creixement”, explica Jordi Aguasca, director de Transformació Tecnològica i Disrupció d’Acció.
El 75% del capital recaptat correspon a inversors estrangers i creix l’interès dels locals
Malgrat que la inversió tecnològica estrangera és encara la que més capital té disponible per a les startups i l’any passat va proporcionar el 75% dels recursos demandats, “el nombre d’inversors locals és cada vegada més significatiu perquè està més relacionat internacionalment i fa alhora de finançador i de reclam per a altres fonts de capital forà”, exposa Aguasca.
Alhora és important també, segons el directiu d’Acció, que l’ecosistema manté l’embranzida dels anys anteriors a la pandèmia, donat que l’any passat un gruix important d’empreses, les anomenades scaleups, va captar més d’un milió de dòlars (880.000 euros) de finançament. En concret van ser 310 firmes, sense tenir en compte les adquisicions o les que cotitzen en borsa. “Aquest és el termòmetre que marca la salut de l’ecosistema català i del hub tecnològic i d’innovació de Barcelona”, insisteix Aguasca.
Del Q-commerce al deeptech
Per sectors, 2021 ha estat l’any dels negocis de comerç electrònic ràpid —Quick Commerce, en anglès— amb operacions com la de Glovo, que l’abril passat va tancar la seva major ronda de finançament amb 450 milions d’euros, que li ha permès, entre altres coses, abordar un creixement més gran que ha derivat, mesos més tard, en un canvi en l’accionariat. Però tampoc s’han quedat enrere sectors com la digitalització de les finances (fintech), la construcció i l’immobiliari (proptech) o les assegurances (insurtech), segons les dades d’Acció. Entre aquests hi ha casos com Ukio o Housfy, en l’àrea immobiliària; o Vitaance i Weecover, en finances.
Des d’Acció, Jordi Aguasca fa esment a què, més enllà d’aquest trinomi, les innovacions relacionades amb la digitalització en general, o a la sostenibilitat i la salut, en concret, han despertat un interès creixent entre els inversors locals i estrangers. “Les empreses emergents i d’altres ja més consolidades en segments que tenen per objectiu la preservació del planeta, com ara les deeptech, foodtech o healthtech, per citar-ne algunes, estan agafant una velocitat de creixement molt interessant que atrau el capital”. En són exemples la firma de desenvolupament de software per al sector hoteler Amenitiz, el software de Holded, el fabricant de carn vegetal Heura, la plataforma digital de cites mèdiques Top Doctors, la firma d’intel·ligència artificial per al sector farmacèutic Abzu, o Volava, per citar-ne alguns.
