La Barcelona de Sherlock Holmes

Arthur Conan Doyle va estar tan sols en una ocasió a Barcelona. Va ser una visita efímera, l’any 1909, de només un dia, el que va durar l’escala que el vaixell en què viatjava va fer a la capital catalana dins d’una gira turística de l’escriptor britànic per Espanya, Portugal i el Marroc. Aquelles 24 hores van bastar, però, perquè Doyle comprovés la fascinació que entre els barcelonins despertava el seu immortal detectiu literari Sherlock Holmes.

En la seva visita, va tenir oportunitat de conèixer al seu traductor a Catalunya, Salvador Vilaregut, va ser rebut pel cap de policia de Barcelona i li van organitzar una visita pels principals monuments de la ciutat. També va saber que el Teatre Principal havia estrenat recentment l’obra El detective Sherlock Holmes.

L’investigador privat més famós de la història feia temps ja que havia impactat en la societat barcelonina. Les seves aventures es publicaven en català al setmanari Literatura sensacional i fins i tot s’havia anomenat Sherlock a l’inspector de Scotland Yard Charles Arrow, contractat el 1907 per les autoritats catalanes per investigar els atemptats terroristes que s’atribuïen a grups anarquistes. I així el va caricaturitzar L’Esquella de la Torratxa.

Doyle només va fer aparèixer Barcelona en una única de les aventures que va protagonitzar el detectiu, el que s’anomena el cànon, en contraposició amb els pastitxos, que són les milers de versions signades per altres autors. Va ser en la titulada El pavelló Wisteria, en què explica que la ciutat va ser una de les destinacions de Juan Murillo, un cruel dictador llatinoamericà que transitava pel món amb identitats falses per burlar als que desitjaven acabar amb ell com a venjança als seus excessos mentre governava la fictícia república de Sant Pere.

La fascinació per Sherlock Holmes ha perdurat a Barcelona fins avui. Jo mateix vaig quedar atrapat pel personatge des que en la meva adolescència em vaig llegir totes les aventures en una setmana maratoniana. L’últim capítol l’ha escrit el Teatre Apolo, que per a la seva reobertura ha escollit el musical ¿Quién mató a Sherlock Holmes?, amb el cantant Daniel Diges en el paper del detectiu. Entre el públic que sens dubte anirà a veure la producció es troben els membres del Círculo Holmes, una associació que conrea l’estudi de l’obra de Doyle, especialment la protagonitzada per l’investigador de Baker Street 221B.

La ciutat només surt en una novel·la d’Arthur Conan Doyle, titulada El pavelló Wisteria, on es narra la fugida d’un cruel ex dictador llatinoamericà pel món

El Círculo organitza activitats periòdiques, sempre relacionades amb el culte sherlockià, com conferències, viatges i projeccions de pel·lícules i sèries de televisió, entre d’altres. A l’octubre de 2010, va organitzar una trobada internacional que va reunir durant tres dies a seguidors del detectiu vinguts de tot Espanya, França, Itàlia i els Estats Units. El van batejar com The No Fog Countries Meeting, dels països sense boira, com a alternativa llatina a les nombroses trobades que es produeixen en l’àmbit anglosaxó.

Barcelona es va convertir així durant tres dies en capital del món sherlockià, i així va ser recollit pels mitjans de comunicació. La trobada va tenir lloc en un indret meravellós, la Biblioteca Pública Arús, un centre d’estudis especialitzat en moviment obrer i maçoneria que és un miracle que hagi sobreviscut al 26 de passeig de Sant Joan. I així va ser com la condició de maçó de Doyle va propiciar un altre fet rellevant en el currículum holmesià de Barcelona.

Joan Proubasta, fundador del Círculo Holmes i un dels col·leccionistes sobre el detectiu més importants de món, va arribar a un acord amb la històrica biblioteca per dipositar-hi els milers d’objectes i publicacions que ha acumulat durant dècades. Entre ells, un curiós capçal de llit amb l’efígie de Holmes que va adquirir en un prostíbul que havia cessat la seva activitat.

En definitiva, hi ha una vinculació de gairebé un segle i mig entre Sherlock Holmes i Barcelona sense que hi hagi una explicació científica de per què. És per això, per omplir aquest buit, que convido als lectors a que ho descobreixin aplicant una de les màximes del detectiu: “Un cop descartat l’impossible, el que queda, per improbable que sembli, ha de ser la veritat”. Doncs això, endavant, o com diria Holmes: “The game is afoot“.