Després de molt de temps, ara sí, la Copa de l’Amèrica ja és aquí. Des de fa més de dos anys, la competició s’ha convertit en una de les grans protagonistes d’una ciutat on costa anar a la platja, que sempre està massa poblada. Però, ara, a un mes de la primera regata, costarà posar excuses. Ja està tot enllestit per a la competició, tal com han constatat els empleats de l’Ajuntament de Barcelona que fa molts mesos que treballen a contrarellotge per fer-ho possible. Fins i tot, hi ha hagut qui s’ha canviat les vacances per estar al peu del canó quan toqui.
En una ciutat en què poc es coneixia la Copa de l’Amèrica, o directament es confonia amb la futbolística Copa Amèrica, hi ha hagut que inventar-s’ho gairebé tot, aprofitant l’experiència acumulada en l’organització de grans esdeveniments esportius com els Jocs Olímpics o el Mundial de Futbol. “No sabíem com es feia això”, ha reconegut l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, “però en aquesta ciutat ens agraden els reptes i la nostra serà la millor edició de la història”. “Jo no soc regatista i necessitava que algú m’expliqués què s’havia de fer”, ha seguit Hector Carmona, cap de la unitat de Protecció Civil de Bombers de Barcelona, qui no s’ha oblidat de recordar que la competició nàutica encaixarà l’inici entre les festes de Gràcia i Sants, però també coincidirà amb la Mercè.
Aquí hi ha una de les principals qüestions a resoldre que han afrontat els 400 treballadors públics que s’han encarregat no només de la preparació del camp marítim de regates, sinó també de tota la resta i, sobretot, de fer-la compatible amb el dia a dia d’una ciutat que, a l’estiu, ja s’omple bastant. “No només estem treballant amb la Copa de l’Amèrica. Cal normalitzar l’excepcionalitat, hem de fer que la ciutat assumeixi que la Copa de l’Amèrica és una d’aquestes coses extraordinàries que passa a la ciutat, però que en passen moltes més cada dia”, ha resumit l’intendent de la Guàrdia Urbana Jordi Guerrero.
Així ho ha corroborat el director d’Estratègia de Mobilitat de l’Ajuntament, Carlos López, qui ha hagut de posar-se a definir amb el seu equip com es mouran els espectadors de les regates, a més de quadrar perquè arribessin sense problemes serveis com la neteja. “Tot això mentre la ciutat continua funcionant i la gent ha de poder anar a la feina, al metge o al mercat”, ha remarcat.
Seguretat i mobilitat han estat dos dels eixos clau en la posada a punt de la ciutat, però n’hi ha hagut molts més. Com allargar un mes la temporada de platges, tradicionalment finalitzada amb la Mercè, i fer compatible la convivència entre els banyistes —va haver-hi 5,2 milions l’any passat— i els futurs espectadors de la regata. O resoldre ràpidament el miler de tràmits que necessitaven els centenars de treballadors que ha portat cadascun dels sis equips competidors en aquesta edició de la regata. Fins i tot, hi ha un d’ells que tindrà un fill durant la competició.
Però també s’han hagut de fer canvis jurídics per fer compatible amb la normativa local un esdeveniment internacional que aterrava per primera vegada a la capital catalana i, a més, és gestionat per un dels equips participants, l’Emirates Team New Zealand, amb els seus propis requisits i una cultura anglosaxona que ha xocat en algun moment amb la manera de fer barcelonina. “El contracte de designació de Barcelona com a seu ha estat modificat fins a tres vegades”, ha reconegut Manuel Parejo, de la Direcció de Serveis Jurídics del consistori.
S’han hagut de fer canvis jurídics per fer compatible amb la normativa local un esdeveniment internacional que aterrava per primera vegada a la capital catalana
Altres canvis legislatius que s’han hagut d’aplicar ha estat declarar una zona d’exclusió de navegació aèria i marítima —també radioelèctrica— a l’àrea on es disputaran la victòria les embarcacions de la Copa de l’Amèrica. “Això que sembla tan fàcil tindrà una implicació directa en l’entrada de vaixells al port i l’aterratge d’avions a l’aeroport. Si un avió fa un gir estrany a la costa barcelonina, mireu cap avall perquè potser veureu els vaixells competir”, ha indicat Parejo.
Moltes reunions de coordinació per poder arribar un mes abans amb els deures fets, segons recorda el que ha estat una figura clau en l’organització interna del consistori, Joan Torrella, coordinador municipal de la Copa de l’Amèrica. Molts departaments involucrats i molts contratemps que calia anar solucionant sobre la marxa, amb un Torrella aplicant l’experiència acumulada d’altres grans esdeveniments que ha viscut la ciutat com els festivals aeris Festa al Cel, els Harley Days o les festes de la nit de Cap d’Any. “Potser, no està tot preparat, però ja farem perquè no es noti”, ha conclòs Hector Carmona de Bombers de Barcelona.
