Barcelona Tech City vol accelerar la seva expansió amb els fons europeus

El Pier 01 es va quedar petit gairebé en el mateix moment de la seva inauguració, l’any 2016. En només quatre mesos es van ocupar els seus 10.000 metres quadrats. “Ràpidament ens vam adonar que teníem capacitat de creixement i va sorgir la idea de començar a buscar més Piers”, recorda el conseller delegat de Barcelona Tech City, Miquel Martí. El full de ruta de l’associació es basa en crear un campus tecnològic urbà amb diferents edificis com el Pier 01 repartits per la ciutat, centrats en temàtiques concretes i concentrant empreses emergents de sectors com les fintech la mobilitat, la logística o la salut.

Un camí per accelerar aquest campus tecnològic urbà passa pels fons europeus. El projecte somiat ha de servir per canviar les dinàmiques emprenedores a Barcelona i convertir definitivament la ciutat en un hub tech de primer nivell. Per a Martí, l’ampliació amb nous espais i àmbits punters “permetrà completar la proposta de valor del Barcelona Tech City i resoldrà unes necessitats que la ciutat no acaba de tenir ben cobertes”.

En concret, la proposta que ha presentat Barcelona Tech City a la Generalitat consisteix a buscar en els fons europeus un suport per crear més edificis com el Pier 01 de sectors com la salut, els esports, arttech, urbantech i màrqueting. L’associació ja està impulsant alguns, com el de fintech a la Borsa de Barcelona o el de logística i mobilitat a l’edifici de Correus. La seva intenció és tirar-ho endavant tant sí com no, però l’ajuda europea pot facilitar-ho i accelerar-ho.

Així, Barcelona Tech City, presidida per Miguel Vicente, està treballant per desenvolupar el Pier 05 a la Borsa de Barcelona i un Pier a l’edifici de Correus. Pel Pier 05, un futur centre fintech, es calcula que entre juny i octubre de 2021 ja tindrà activitat i, finalment, ocuparà totes les plantes, gràcies a un acord amb la Generalitat, que era la propietària dels últims pisos. D’altra banda, pel Pier a Correus, que estarà dedicat a la mobilitat i la logística, encara queda temps perquè s’acabi de concretar i s’espera que comenci a acollir startups d’aquí a dos anys com a mínim.

Però no són els primers. El segon Pier de Barcelona Tech City va arribar tres anys després de la inauguració del Pier 01, el 2019, amb el Pier 03, centrat en la tecnologia blockchain. Localitzat en l’edifici dels Porxos d’en Xifré, es troba a tres minuts del Pier 01 i compta amb més de 3.500 m2 per a oficines. No obstant, aquesta primera expansió del Pier 01 no ha acabat de funcionar. “Nosaltres som una startup i, de vegades, també t’equivoques”, defensa Martí. Un any després, l’associació s’ha adonat que la comunitat blockchain a Barcelona “no és tan sòlida ni tan forta” com per tenir un espai propi i les companyies d’aquest sector s’integraran en el que s’està desenvolupant a la Borsa de Barcelona.

“Té més sentit emmarcar-les en una indústria que ja aplica blockchain i deixar aquest espai per garantir el creixement natural que necessitem del Pier 01″, indica. D’aquesta manera, el Pier 03 s’ha convertit en un espai transversal com el Pier 01 i ha servit per encabir empreses que ja no trobaven lloc al Pier 01, com Novartis i CaixaBank, i d’altres que necessitaven més espai que el que tenien al Pier 01, com Tiendeo.

Com sorgeix la idea de crear el Pier 01

Barcelona Tech City va néixer el 2013 com una associació privada que volia donar suport als emprenedors per convertir la ciutat en una de les principals capitals tecnològiques del món. En aquell moment, Barcelona no es trobava constantment en les primeres posicions de rànquings internacionals sobre startups, talent, innovació, inversió…. Set anys després, la contribució de Barcelona Tech City, el suport institucional i l’impacte d’esdeveniments com el Mobile World Congress fan evident que el panorama ha canviat absolutament.

“S’ha fet feina, però encara queda”, exposa Martí. “S’ha aconseguit sumar la feina dels 25 anys anteriors per aconseguir que en pocs anys l’accelerada sigui exponencial”, agrega. Martí, que defineix l’associació com “un club d’emprenedors”, recorda que Barcelona Tech City va sorgir com una startup més, en un petit despatx i amb moltes idees al cap.

“L’ecosistema existia, però d’una manera bastant fragmentada”, sosté. L’associació volia esdevenir el “pal de paller” de tot el sector, per poder ajudar als diferents agents i tenir una resposta personalitzada per a cadascun, cobrint totes les necessitats possibles. Però no només calia fer això.

L’exemple d’experiències per fomentar l’ecosistema emprenedor que s’estaven duent a terme a París, Londres, Berlín i Boston va convèncer als membres de Barcelona Tech City que el que calia era fer una proposta diferencial i de valor, concentrant moltes empreses emergents en un únic espai. No obstant això, no podia ser un lloc qualsevol, havia de transmetre el que significa Barcelona perquè les companyies que s’havien d’instal·lar allà només haguessin de preocupar-se d’explicar quina innovació tecnològica volien desenvolupar.

“Havíem de buscar un espai físic que d’alguna manera expressés el que és Barcelona, que no calgués explicar-ho”, subratlla Martí. Tampoc podien ser unes oficines tradicionals sinó que havia de servir per impulsar iniciatives gràcies a l’intercanvi constant d’idees entre els emprenedors i que aquestes es poguessin visualitzar fàcilment amb una visita a l’edifici. Així va es va crear l’any 2016 el Pier 01, a Palau de Mar. “Si tu arrrenques un tros del 22@ i el posés a Berlín, depèn com, pots dir que és un tros de Berlín. Però si tu agafes aquest tros i el poses a qualsevol lloc del món diràs això és molt Barcelona“, resumeix Martí.

Actualment, Barcelona Tech City representa a més de 1.000 empreses. Al Pier 01 ara mateix hi ha unes 100 companyies i unes 200 hauran passat per les seves instal·lacions des de la seva creació. Martí remarca que molt poques marxen del Pier 01 quan s’instal·len. Algunes ho fan perquè han deixat de ser startups i se’ls hi ha quedat petit l’espai que tenien, com Holaluz, i d’altres perquè han buscat llocs més especialitzats, com Capital Cell. Byhours, Letgo, Nuclio Venture Builder o Antai Venture Builder són algunes de les empreses que estan lligades a l’edifici, on també s’instal·len institucions com la Mobile World Capital (MWCapital), que recentment ha concentrat tota la seva activitat al Pier 01.