Barcelona, territori experimental

L’1 d’abril de 1996, un grup de cinc ciutadans barcelonins vinculats a l’escena musical signaven l’acta fundacional de Gràcia Territori Sonor (GTS), una associació sense ànim de lucre que, entre d’altres objectius, pretenia fomentar “la projecció del districte de Gràcia com a territori experimental europeu mitjançant l’intercanvi amb els altres àmbits musicals de l’experimentació a Europa”. Noble objectiu que, entre d’altres iniciatives, s’ha anat concretant des d’aquell mateix any amb el Festival LEM, que en la seva primera edició va comptar amb la participació de músics procedents de Barcelona, Catalunya Nord, Suïssa, el Japó, Portugal i Anglaterra.

L’edició número XXIII del LEM arrenca el 27 de setembre amb un concert de Sergi Sirvent Trumpets Affairs al cinemes Texas de la ciutat. La nova aventura del pianista barceloní (que en aquesta iniciativa toca la trompeta) destapa una agenda realment intensa, amb vint actuacions que tindran lloc a nou espais de la ciutat. La nòmina d’artistes implicats en els diferents projectes que alimenten la programació s’enfila fins als 44 artistes de diverses nacionalitats.

El músic i escriptor Víctor Nubla, director artístic del festival, explica que “sempre procurem presentar propostes que el públic no coneix, incitant la gent a descobrir coses. No som un festival de músics consagrats. Això és com una collita, i lògicament hi ha anys més bons que uns altres, amb més projectes emergents per poder mostrar”.

“Barcelona té una escena interessant i de nivell prou alt pel que fa als músics no ortodoxos o exploratius”

Propostes com Sleaze Art (l’orquestra de guitarres i baixos del franco-polonès Kasper T. Toeplitz que va actuar a la Sala Hipòstila del Parc Güell el 1997); The Walter Thompson Orchestra amb un munt d’artistes barcelonins integrats a la formació del compositor nord-americà (2000); o els italians Goblin, desgranant la banda sonora del film de Dario Argento Suspiria l’any 2014, són alguns dels grans moments viscuts en el decurs d’aquestes dues dècades llargues de festival. Un període, explica Nubla, en el qual “hi ha hagut diverses renovacions generacionals de públic, cosa que ens agrada molt que passi. Ho vam notar especialment l’any passat i l’anterior”. La mateixa renovació, per cert, que s’ha experimentat al sí de GTS, ja que en l’actualitat el nostre interlocutor és l’únic supervivent de l’equip fundacional.

Els convenis que el LEM ha establert en diferents moments amb altres festivals de Sardenya, Polònia, Portugal o França, han permès no tan sols que artistes d’altres països puguin actuar a Barcelona, sinó que músics locals amb els quals l’entitat es troba en permanent interacció –un altre dia parlarem d’iniciatives com els Encontres en l’Espai-Temps que tenen lloc durant tot l’any–, puguin mostrar les seves creacions al continent. Sense caure en cofoïsmes, Víctor Nubla considera que “Barcelona té una escena interessant i de nivell prou alt pel que fa als músics no ortodoxos o exploratius”. Un ecosistema que, naturalment, també queda reflectit en la programació del LEM 2018. És el cas, entre d’altres propostes locals, de Gemma Lloret, ex-teclista del grup Ego:Trip, que després de canviar els sintetitzadors pel piano presentarà el disc Sonder el proper 13 d’octubre a la sala Nota 79.

Una de les actuacions d’aquest LEM que ha aixecat més expectatives és la de la compositora, artista sonora i multiinstrumentista txeca Lenka Morávková. L’artista mostrarà el seu treball amb el singular instrument de cristall de bohèmia que ella mateixa ha construït, seguint el model que els germans Bernard i François Bachet (enginyer l’un, escultor l’altre) van dissenyar l’any 1952. Amb la seva veu i el processament electrònic dels sons de l’espectacular artefacte, Morávková ocuparà l’escenari de l’Auditori del MACBA el dia 11 d’octubre. Una altra de les grans cites indispensables del festival és el concert del polonès Zbigniew Chojnacki, acordionista que ha treballat amb grans improvisadors del seu país com Michal Urbaniak, Zbigniew Namysłowski i Jacek Kochan. Aprofitant les possibilitats de l’electrònica, Chojnacki descabdellarà al Centre Cívic Convent de Sant Agustí (5 d’octubre) noves possibilitats del seu instrument, inspirant-se en sonoritats tan quotidianes com la fressa del motor d’un autobús o d’una cadira vella. També és una excel·lent idea passar per la sala Nota 79 el 19 d’octubre per haver-se-les amb Simone Weißenfels (piano i laptop) i Bert Stephan (trompeta i fiscorn). Dos músics alemanys de ja llarga trajectòria (ella en el món de la música improvisada i la contemporània, ell amb el rock-fusió de DEKAdance) que des de fa una dècada fan tàndem oferint unes sessions sense xarxa que han definit com a “free jazz sense jazz”. Poca broma.

[Simone Weißenfels & Bert Stephan, flh]

Fora del segment internacional de la programació, trobem propostes d’artistes més pròxims com el granadí Mar Pareja, membre fundador de Lagartija Nick. Aquesta vegada, Pareja ve a Barcelona (Almo2bar, 27 d’octubre) per ensenyar-nos les cançons del seu primer disc en solitari, Disonancia, que camina pel rock electrònic. Atenció igualment a Sara Fontán, que molts recordaran de la seva etapa amb Manos de Topo; al seu pas pel bar Soda Acústic (6 d’octubre), l’artista d’origen gallec presentarà el seu nou projecte personal, on esprem les possibilitats del violí amb el reforç de tota mena d’efectes processats. Tampoc és qüestió de perdre’s el tradicional Àgape del LEM, una experiència multisensorial que des de 2005 marida gastronomia, poesia i música. Enguany, els protagonistes d’aquest inusual tec són el col·lectiu Mancebía Postigo, la poeta Maria Sevilla i el multiinstrumentista Oriol Luna, que us esperen el 14 d’octubre a la venerable Casa Almirall del carrer Joaquín Costa.