La capital catalana vol superar l’aturada mundial que ha suposat el coronavirus reforçant el seu lideratge en la indústria turística, però no ho vol fer a qualsevol preu. El creixement sense precedents d’aquesta activitat econòmica ha despertat les reticències dels barcelonins, que han vist com molts espais de la ciutat deixaven de ser seus. L’Ajuntament de Barcelona vol encaminar el debat sobre el canvi de model en el turisme potenciant la cultura com a reclam de visitants i veïns.
Per al consistori, el turisme i la cultura són dues activitats que es retroalimenten i l’administració busca potenciar aquesta interacció per seduir un visitant amb més poder adquisitiu i fidel. A més, la proliferació d’esdeveniments culturals com el Primavera Sound i el Sònar no només atrauen turistes sinó que també acaben redundant en els barcelonins, que tenen a l’abast una programació cultural més rica i variada.
Aquest binomi, turisme i cultura, és l’eix de la desena d’accions que l’Ajuntament ha presentat per preparar-se per a la tornada a la normalitat postcoronavirus, que encara sembla que trigarà a arribar. El primer tinent d’alcaldia, Jaume Collboni, defensa que cal estar preparats per quan esclati tota l’energia que ara queda continguda sota mascaretes i confinaments. “Jo sóc optimista sobre la represa de l’activitat”, remarca Collboni, qui assegura que la ciutat té tots els elements per superar la crisi.
El primer tinent d’alcaldia, Jaume Collboni, defensa que cal estar preparats per quan esclati tota l’energia que ara queda continguda sota mascaretes i confinaments: “Jo sóc optimista”
La llista de propostes del nou pla d’acció del consistori per als anys vinents és el resultat de les reflexions d’un centenar de professionals del sector turístic i el de la cultura, com el director del festival Primavera Sound, Alberto Guijarro; la directora de la Fundació Catalunya La Pedrera, Marta Lacambra, la directora de l’àrea de Cultura a la Fundación Mapfre, Nadia Arroyo, i el gestor cultural i fundador d’ICC Consultors, Xavier Fina.
El pla inclou la diversificació territorial de l’oferta cultural i la creació d’un mapa i un cens dels principals esdeveniments culturals que succeeixen a Barcelona i la seva àrea metropolitana. L’objectiu és donar a conèixer a escala nacional i internacional què passa a la ciutat d’una manera fàcil i accessible, facilitant la participació en aquestes activitats. També s’aspira a impulsar una xarxa de ciutats culturals d’àmbit espanyol per produir iniciatives culturals, amb la participació de Madrid, Bilbao, Màlaga, Palma, Sevilla, València, Sant Sebastià i Santiago de Compostela com a promotores principals.
En l’àmbit de la promoció econòmica, l’Ajuntament preveu posar en marxa un fons dotat de capital públic i privat per desenvolupar nous continguts culturals amb capacitat d’atreure públics locals i internacionals, basant-se en una lògica de mecenatge o patrocini. Aquest fons actuarà en el terreny de les exposicions, el món escènic i les noves tecnologies. Una altra iniciativa és desenvolupar un pla de suport i ajuts a pimes i emprenedors en l’àmbit de la cultura i la indústria creativa, que es canalitzarà a través de Barcelona Activa i promocionarà la creació de noves empreses.
Fomentar una mobilitat turística més sostenible és una de la desena de propostes que ha plantejat el consistori. Es vol impulsar un canvi en el servei del bus turístic, amb noves rutes i freqüències per esdevenir un mitjà de transport de visitants més eficient i arribar a nous escenaris i continguts, i focalitzar a l’Estació del Nord tots els autobusos que traslladen els visitants que pernocten a la Costa Brava i el Maresme i venen a passar el dia a la capital catalana. Amb aquesta darrera mesura s’espera reduir la mobilitat d’autocars al centre de la ciutat i dirigir als turistes cap a espais més enllà dels grans focus d’atracció.
