Barcelona vol transformar l’Eixample en una gran superilla

L’Ajuntament de Barcelona vol estendre la superilla de Sant Antoni a tot l’Eixample i fer “un salt d’escala” en la implantació de les superilles, amb la voluntat de consolidar un nou model de ciutat més sostenible, saludable i per a les persones. “Tota la ciutat ha de ser una superilla”, ha defensat la tinent d’alcalde d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz, en la presentació de la iniciativa. “És una proposta de gran transformació urbana, però també de futur”, ha emfatitzat i ha recordat que és un model que no només s’està impulsant a Barcelona sinó que s’ha replicat a altres ciutats del món i l’han aplaudit diferents experts, que s’han rendit a les superilles barcelonines. El projecte comptarà amb un pressupost total de gairebé 40 milions d’euros i el consistori no descarta buscar suport en els fons europeus, tot i que la previsió és cobrir-ho amb el pressupost municipal.

La idea que sustenta aquesta nova Barcelona recupera un dels seus pilars fonamentals: el Pla Cerdà. Dissenyat per modernitzar la ciutat de finals del segle XIX i fer-la més saludable i habitable, la trama Cerdà és el punt de partida per la transformació que vol desenvolupar el govern d’Ada Colau, extraient els seus conceptes originals i adaptant-los al segle XXI. Per exemple, si en les últimes dècades els interiors de les illes de l’Eixample havien de servir per tenir espais verds i ser un punt de trobada pels veïns, ara seran carrers com Consell de Cent, Rocafort, Comte Borrell i Girona els que respondran a aquest propòsit esdevenint eixos verds. I els famosos xamfrans del barri es convertiran en places, també verdes i imitant les que hi ha a Gràcia. Les primeres es trobaran als encreuaments de Consell de Cent-Rocafort, Consell de Cent-Borrell, Consell de Cent-Enric Granados i Consell de Cent-Girona.

Segons Sanz, si Cerdà va transformar l’Eixample per reduir l’excessiva concentració d’habitatges, ara toca fer el mateix amb els cotxes. La tinent d’alcalde ha exposat que Barcelona concentra 6.000 cotxes per kilòmetre quadrat, superant les ràtios d’altres ciutats europees com Madrid, París i Londres que, a més, són més grans. Així mateix, ha alertat que uns 350.000 cotxes travessen diàriament el centre de la ciutat per l’Eixample. I l’Ajuntament vol reduir aquesta xifra per millorar la salut dels seus ciutadans.

La transformació que planteja el consistori vol respondre a un moment “de màxima emergència” com l’actual, on conflueixen diferents crisis, com la sanitària, l’econòmica i la climàtica, ha assenyalat l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. “Se’ns demana que tinguem visió de futur i planificació”, ha remarcat. Per fer-ho, Colau ha assegurat que no només cal sumar més superilles sinó que polítiques com aquesta s’han d’acompanyar d’altres, com la Zona de Baixes Emissions (ZBE), el reforç del transport públic i el cotxe elèctric. Per la tinent d’alcalde d’Agenda 2030, Transició Digital, Esports i Coordinació Territorial i Metropolitana de Barcelona, Laia Bonet, l’impuls de les superilles també ha de servir per transitar cap a un nou model econòmic a la ciutat, més sostenible i eficient, on els barris es converteixin en els protagonistes i es faci més vida en ells.

El full de ruta de l’Ajuntament de Barcelona per als pròxims anys és transformar 21 dels 61 carrers que té l’Eixample en eixos verds i generar 21 noves places als encreuaments, sense concretar, però, quan s’arribaria a aquest escenari. Amb aquest pla s’aconseguirà sumar més de 30 kilòmetres pacificats —tres cops l’Avinguda Diagonal—; 3,9 hectàrees de places; incrementar en 33,4 hectàrees l’espai per a vianants —un parc de la Ciutadella—, i 6,6 hectàrees de verd urbà —sis illes de l’Eixample—. Tot això farà que un de cada tres carrers de l’Eixample sigui un eix verd i els seus veïns tinguin a menys de 200 metres un d’aquests nous carrils o places.

Les obres començaran el 2022

La transformació de l’Eixample s’ha començat a materialitzar amb el llançament immediat de dos concursos públics, que permetran fixar les bases d’aquest nou model de ciutat i definir com seran els canvis urbanístics. Un concurs serà per a la conversió dels primers quatre carrers en eixos verds i per fixar quin serà el model de carrer del segle XXI, basant-se en les actuacions d’urgència que s’han fet durant la pandèmia i s’han visualitzat amb els elements d’urbanisme tàctic. Amb un pressupost de 32,8 milions, aquest nou patró de via serà el que s’aspira a implantar progressivament a la resta de la ciutat. L’altre concurs preveu el disseny de les quatre primeres places, projectant-les com a elements centrals de la futura urb, i s’hi destinaran cinc milions d’euros.

El govern municipal treballa amb la previsió d’executar en aquest mandat les obres dels quatre primers eixos verds i places, començant-les a partir de l’any 2022. Per assolir aquest calendari, els dos concursos s’han publicat aquest mateix dimarts i es resoldran el març de 2021. A l’abril s’iniciarà el procés participatiu, que durarà tres mesos i vol involucrar al teixit econòmic de la ciutat, els veïns i les entitats. “No ho podem fer sols, ho hem de fer amb tothom”, ha emfatitzat Sanz. Un cop acabi el procés participatiu, els projectes es redactaran a partir del maig de l’any que ve.