A dos quarts de deu del matí d’aquest dijous, els Cinemes Verdi ja tenien cua per entrar. No és una imatge habitual com bé sap qualsevol que s’hagi deixat veure per les seves sessions matinals, quan la sala s’ocupa, a vegades, només en solitud. Però, és clar, tots els espectadors que esperaven per poder seure a la seva butaca, molts d’ells somnolents, estaven assistint al primer dia de la vuitena edició del Festival Internacional de Cinema de Barcelona Sant Jordi (BCN Film Fest).
La catifa vermella ha tornat per uns dies a Gràcia, amb jornades senceres de visionament de pel·lícules i visites d’actors i directors de tot el món. El BCN Film Fest projectarà gairebé 70 films des d’aquest dijous fins al divendres 26 d’abril, entre els quals 15 seran premières mundials. “Fem brillar Barcelona cinematogràficament una vegada més”, ha proclamat una mica afònica la directora del BCN Film Fest, Conxita Casanovas, just abans que comencés la pel·lícula inaugural, Casa en flames del director barceloní Dani de la Orden, una comèdia dramàtica on s’explora com de malament s’estimen les famílies, tot i que ho facin intensament.
Un repartiment coral, format per Emma Vilarasau, Maria Rodríguez Soto, Enric Auquer, Alberto Sant Juan, Clara Segura, Macarena García i Jose Perez-Ocaña, arriba a una casa d’estiueig a Cadaquès a passar el cap de setmana en família. És aquí on tot acaba explotant, fent confluir les diferents càrregues que han anat acumulant els personatges, de veritats a mitges, traïcions i inseguretats. El desencadenant que els obliga a reunir-se és la venda del xalet, com recentment es va veure a la Libertad (2021) de Clara Roquet, també aprofundint en la psicologia d’una família acomodada que passa els estius a la Costa Brava.
“Volia intentar fer una pel·lícula sobre les dinàmiques familiars més fosques en un ambient de pijolandia“, explica De la Orden, un espai que ha reconegut que no li resulta aliè, precisament perquè ell ha passat les seves vacances a Begur. Ser mare, però també ser filla, es converteix en la pedra angular de la història, amb una estupenda Vilarasau que no va dubtar a interpretar “un personatge tan contradictori, patètic, maldestre, manipulador… tant mare”. “Tinc 65 anys, tot el que arribi ara és un puto regalàs, a la vida i a la professió”, ha remarcat l’actriu. No és l’única mare que apareix a Casa en flames, amb una Rodríguez Soto que s’està “traient un doctorat” a interpretar-les, en referència a la coincidència en cartellera amb Mamífera, també sobre la maternitat i en la qual comparteix pantalla amb Auquer: “És un gran moment per a mi”.
El tercer paper femení recau sobre una Segura precisa que fa de mestra de cerimònies, tot i que tingui un paper secundari, fent i desfent, guiant els personatges, amb alguna similitud amb el seu rol a l’exitosa obra teatral La trena. Un personatge contingut, fins i tot seriós, allunyat de la seva personalitat, “sempre està de broma”, tal com recorda el director sobre el rodatge, amb escenes llargues com la del sopar, en la qual passaven fred, però també es morien de riure amb les cares de Segura.
Una pel·lícula divertida i tràgica en la qual no s’acoloreixen els desacords familiars, però, sobretot, que està feta des de la senzillesa, sense paranys, una cosa no gaire valorada avui dia, dient el que toca sense haver de fer grans escarafalls, aprofitant perquè Manel soni de fons. L’últim títol del director de Barcelona, nit d’estiu i Barcelona, nit d’hivern ha servit per donar el tret de sortida d’un festival en el qual la gran estrella serà l’arribada de Meg Ryan. L’actriu estatunidenca visitarà Barcelona per presentar el seu retorn a les comèdies romàntiques amb Lo que sucede después, un gènere desgraciadament en hores baixes que la va catapultar a la fama amb títols memorables com Tienes un e-mail i Quan en Harry va trobar la Sally. Apartada dels focus des de fa anys, Ryan torna amb la història d’una antiga parella que es retroba quan queda atrapada a un aeroport durant un temporal, acompanyada per David Duchovny, conegut mundialment per la sèrie Expedient X.
No serà l’únic gran nom que desfilarà pel carrer Verdi, per on també passarà el director estatunidenc Richard Linklater. El responsable de la trilogia que va iniciar Abans de l’alba, protagonitzada per uns joveníssims Julie Delpy i Ethan Hawke que s’han anat fent grans en els successius films, rebrà el Premi d’Honor del BCN Film Fest. Linklater presentarà el seu últim títol Hit man, una comèdia celebrada a Venècia i que tancarà el festival barceloní.
Tampoc cal perdre’s Disco, Ibiza, Locomía de Kike Maíllo amb Jaime Lorente i Blanca Suárez, Caída libre de Laura Jou amb Belén Rueda i Irene Escolar, Escanyapobres d’Ibai Abad amb Àlex Brendemühl i Mireia Vilapuig, i la francesa Daaaaaalí! sobre el geni surrealista. Menció especial per a La casa, adaptació del còmic homònim de Paco Roca protagonitzada per David Verdaguer i Olivia Molina.
