— Qui sou i què feu a Barcelona?
— Abans de res, no som un projecte barceloní: som un projecte metropolità. I mediterrani.
— D’acord, anem per parts: qui sou?
— Besart és un projecte en marxa per a fer el museu d’art urbà més gran del món, situat al darrer tram del Besòs, entre Santa Coloma, Sant Adrià i Barcelona. Es posa en marxa a Santa Coloma, amb ganes d’estendre’s a Sant Adrià, Barcelona, la Llagosta, Martorelles, Mollet, Montcada i Reixac, Montmeló… Només cal resseguir el riu.
— I “Art Urbà” vol dir grafits, no?
— No, encara que allò més visible des de fora són evidentment els murals i grafits que ja es poden contemplar a banda i banda del riu. El nostre projecte vol obrir un espai, un gran espai, a l’expressivitat i creativitat ciutadana. No només hi convidem grans artistes internacionals sinó que especialment al mur de la part sud (que nosaltres anomenem “El Refugi”), tota la ciutadania és convidada a participar en la creació d’art urbà. De fet, dins de l’àrea metropolitana faltaven grans espais per fer-ho. Però, dit això, en aquesta gran àrea també volem donar lloc a l’escultura, a la dansa, a la música, al teatre… El vessant social del projecte és fonamental per nosaltres.
— De fet és un museu gratuït, oi?
— Estem acostumats a museus circumscrits en edificis, en equipaments públics o privats, on pagues una entrada i segueixes un recorregut més o menys guiat. Aquí estem obrint l’espai a la gent, de manera també participativa, perquè creiem que la contemporaneïtat passa per tenir un punt d’espontaneïtat, d’obertura mental i de participació social. La banda del Refugi, si t’hi fixes, ja està molt desenvolupada i si continuem a aquest ritme aviat ens aproparem al municipì de Sant Adrià. Hi ha unes 24 obres en total, fetes en molt pocs mesos, i ja tenim unes 300 sol·licituds de participació a nivell nacional i internacional! Hem començat una dinàmica que ja és imparable, i que implica tothom. De fet, n’estem preparant un documental.
— Tot això juntament amb artistes reconeguts?
— I dels que tenen un alt “caché”! Pero nosaltres estem obrint una una gran àrea que ja estava oberta, que ja estava guanyada per a la població i per al medi ambient, i que ara conformarà el museu d’art urbà més gran del món, molt més del que s’ha pogut fer a Miami o del que en el seu dia es va desenvoupar al llarg del mur de Berlín.
— Una mena de Brooklyn barceloní?
— Exacte. Aquest museu serà un museu viu on tothom pugui participar, i on els canvis constants que vivim actualment es percebin en les parets i damunt l’herba. No hi ha entrada. No hi ha tickets. No hi ha restriccions, ni guies, ni cal un gran coneixement artístic. Només cal compartir un espai, respirar, contemplar i expressar-se.
— La contempioraneïtat és això, dius?
— A Barcelona hi havia un gran divorci, inexplicable, amb l’art contemporani. A nivell de coneixement popular com a màxim hem sabut reconciliar la ciutat amb Plensa, sobretot si pensem en termes d’art urbà o instal·lat al carrer. I encara tenim un art contemporani molt tancat en els museus, sovint allunyat del pols majoritari. Besart és un projecte que en part intenta donar solució a això, des d’una perspectiva tant artística com social: hi ha una manera de reconciliar art contemporani i societat, que és l’art urbà, i molt concretament els murals i els grafits.
— Ja no parlem de brètols o vàndals, en definitiva.
— Aquest art ja no és associat a la clandestinitat o a la bretolada, però això ja és així des de Banksy. Que sigui un art popular no el fa vulgar, ni molt menys, de la mateixa manera que Warhol va dignificar també el pop art. En perspectiva catalana Barcelona ja és referent en art urbà des de fa molts anys, però ens faltava créixer i creure’ns-ho. Tots els artistes importants en art urbà han passat els últims 20-25 anys per Barcelona.
— I quines complicitats heu trobat?
— D’entrada, s’hi va bolcar l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet: el nostre gran aliat en aquest repte. Després en la nostra associació també hi participen entitats barcelonines històriques, com el Reial Cercle Artístic, amb qui col·laborem de forma estretíssima. Però això no queda aquí, ni molt menys, i volem tenir encara més col·laboradors nacionals i internacionals. A banda d’entitats socials, escoles, residències, centres de salut… L’art pot curar en molts sentits, però també pot crear comunitat i dignificar les persones. No has anat a un museu: has participat en una obra en un museu, i al costat de grans artistes!
— Veig que la participació és una idea recorrent.
— La gent forma part de l’obra, fins i tot quan no pinta! Tenim un artista internacional fent un mural i, quan se li acosta un home fent footing o un avi passejant, totes aquestes experiències també influeixen en l’obra i la conformen. Per això dic que, a diferència de la majoria de museus, aquest és un museu d’art viu!
— I preteneu ser una mena d’Art Basel Miami barceloní?
— De moment només et dic que, a nivell de seguidors a Instagram, la suma de tots els nostres col·laboradors fa més d’un milió. I que quan inaugurem oficialment, l’any 2024, preveiem ja disposar de 10 obres d’artistes internacionals a la banda nord, fins al pont. Hem instal·lat les nostres oficines aquí, a l’edifici de la Ciba, gràcies a l’estreta col·laboració amb l’Ajuntament. Sabem que a L’Hospitalet també fan una aposta per la cultura a la ciutat, però aquest gran espai dedicat a l’art urbà només es pot trobar al Besòs.
— Un espai que ha quedat força net, a més. Vull dir, aquesta entrevista la fem al costat d’una família d’ànecs.
— El nostre projecte vol integrar la sostenibilitat mediambiental de l’àrea recuperada del Besòs amb la creativitat local, el talent mundial i la vinculació social o de barri. Aquest riu que havia estat una claveguera ara serà un espai dinàmic d’art i de creativitat, i que ara recollirà el batec del carrer, de la gent: Besart ha de fluir constantment com l’aigua d’un riu.
— I tornem al tema metropolità: hi ha prou consciència metropolitana, per fer un projecte així?
— Nosaltres la tenim. Santa Coloma també. Barcelona i Sant Adrià, segur que troben la manera d’acostar-s’hi. Ara hi ha molts projectes que uneixen diversos municipis metropolitans, però Besart arriba en un moment especial per a connectar els municipis. Nosaltres volem connectar modernitat amb arrels, i localisme amb cosmopolitisme. Som un projecte universal i ultralocal, alhora. Aquest museu serà part del nostre patrimoni artístic, però també part de la nostra vida en societat. I un referent turístic, també: la Sagrada Família no deixa de ser un projecte ultralocal però referent per a milions de visitants. Volem assemblar-nos a això.
— Més que un projecte, sembla que parlis d’una obra d’art.
— És que volem ser una obra d’art.
— Urbà, és clar.
— Un Museu viu. L’obra d’art urbà més gran del món.
