La Biblioteca Gabriel García Márquez acaba de ser triada com la millor biblioteca pública del món del 2023 segons la Federació Internacional d’Associacions de Bibliotecaris i Biblioteques (IFLA per les seves sigles en anglès). Es converteix així en la primera d’Espanya a aconseguir aquesta distinció, compartint títol amb altres com l’estatunidenca Missoula Public Library, la noruega Deichman Bjørvika i la finlandesa Oodi Helsinki Central Library.
El jurat del premi ha valorat de l’equipament de Sant Martí la seva interacció amb l’entorn, la qualitat arquitectònica de l’edifici, la flexibilitat dels espais i la sostenibilitat. La biblioteca barcelonina, dirigida per Neus Castellano, competia amb la Janez Vajkard Valvasor Krškov Public Library (Eslovènia), City of Parramatta Library (Austràlia) i la Shangai Library East (Xina).
“La García Márquez a Sant Martí exemplifica el bo i millor de les biblioteques a Barcelona”, ha valorat el comissionat de Cultura de l’Ajuntament, Xavier Marcé, qui ha recordat que fa més de 30 anys el consistori va iniciar una política cultural, acompanyat per la Diputació, per desenvolupar una potent xarxa bibliotecària que avui és reconeguda a nivell internacional. “Som una ciutat amb més de 40 biblioteques públiques que són equipaments culturals que fan un paper de referència en tot el districte i la ciutat”, ha agregat Marcè, “aquest reconeixement és, essencialment, una mostra d’acceptació i admiració respecte al model bibliotecari de la ciutat”.
Inaugurada fa poc més d’un any després d’una inversió d’11,4 milions d’euros i convertint-se en la biblioteca número 40 de Barcelona, la García Márquez rep més de 1.000 persones diàries, acumulant ja el préstec de gairebé 130.000 llibres i l’expedició de més de 6.000 carnets nous. S’alça imponent com si fos aquell bloc de llibres amuntegats que molts tenen a la tauleta de nit. L’edifici concebut pels arquitectes Elena Orte i Guillermo Sevillano (Suma Arquitectura) ha dibuixat un xamfrà que s’obre al barri, creant un nou pol cultural i veïnal, a la cantonada entre els carrers del Treball i Concili de Trento, molt a prop de la Rambla de Guipúscoa.
La millor biblioteca pública del món està dedicada, com el seu nom indica, a Gabriel García Márquez, autor de clàssics com Cent anys de solitud, L’amor en els temps del còlera, Crònica d’una mort anunciada i El coronel no té qui li escrigui, títols que es poden trobar en diverses edicions i idiomes a les seves prestatgeries. Barcelona ha volgut retre-li homenatge així a l’escriptor llatinoamericà i Premi Nobel de Literatura, qui va viure a la capital catalana des del 1967 fins al 1975, atret per l’agent literària Carmen Balcells. És per això que la plaça que queda davant de la biblioteca porta el seu nom, establint un diàleg entre tots dos amics.
Amb un fons de 40.000 títols, l’equipament està especialitzat en literatura llatinoamericana, des de clàssics com García Márquez fins als autors més joves. També organitza esdeveniments per difondre la cultura d’Amèrica Llatina com el KM Amèrica. Festival de Literatura Llatinoamericana, amb dues edicions ja celebrades. Fins i tot, és la seu de Ràdio Maconda, iniciativa per difondre l’activitat de les biblioteques barcelonina amb picada d’ullet a un dels escenaris imaginats pel Premi Nobel de Literatura.
No obstant això, un veí de Sant Martí com Francisco Ibañez, recentment mort, també té el seu espai en aquesta biblioteca. El dibuixant compta amb una col·lecció d’uns 500 títols, entre els quals es poden trobar còmics de Mortadelo i Filemón, però també d’altres personatges com el Botones Sacarino, el Rompetechos i tots els del número 13 de la Rue del Percebe.
Però la biblioteca García Márquez, guardonada amb el Premi Ciutat de Barcelona d’Arquitectura 2022 i finalista als Premis FAD Arquitectura 2023, també crida l’atenció pel seu disseny, tant que fins i tot els veïns la comparen amb el Guggenheim de Bilbao. Amb una superfície de gairebé 4.000 metres quadrats, es tracta de la tercera biblioteca més gran la ciutat, només per darrere de la Jaume Fuster (Gràcia) i la Ignasi Iglésias-Ca Fabra (Sant Andreu), i és onze vegades més gran a la que ha substituït a Sant Martí, fins fa poc la més petita de la ciutat.
L’edifici està construït a partir d’un pati central que connecta les seves sis plantes, a més de donar-los llum natural, amb una estructura de fusta que vol ser sostenible i acollidora, per fer sentir als seus inquilins a casa. La mateixa sensació que transmet el seu interior, ple de plantes i fins i tot amb gandules on poder-se estirar per llegir.
Però la biblioteca García Márquez també crida l’atenció pel seu disseny, tant que fins i tot els veïns la comparen amb el Guggenheim de Bilbao
La planta baixa està destinada als usos més socials, amb un auditori, pati interior i l’estudi de Ràdio Maconda, mentre que les primeres plantes guarden la col·lecció, amb prestatgeries baixes per poder relaxar la mirada i veure els arbres que envolten l’edifici. A la planta destinada als llibres infantils i juvenils, hi ha un espai sensorial on poder començar la carrera lectora vivint les històries d’una manera més intensa, jugant amb el so, la llum i la temperatura. A dalt de tot, una terrassa i un espai més apartat on estudiar i treballar. I, en temps d’onades de calor com les d’ara, espais com la García Márquez es converteixen en refugis climàtics per a molts, a més de la porta d’entrada a mons inimaginables per a aquells que no tenen tan fàcil això de tenir llibres a casa.
