[dropcap letter=”T”]
enir curiositat. Aquesta serà una de les grans habilitats —skills com es diu ara— per desenvolupar-se amb èxit en la cinquena revolució industrial. La capacitat per a fer-se preguntes s’albira com el gran element de diferenciació amb les màquines, que acabaran fent tot el que sigui automatitzable o digitalitzable en tots els àmbits de l’economia i de la vida en general. “El talent es mesurarà amb la capacitat de ser curiós. La diferència entre una empresa i una altra dependrà de qui tingui els millors preguntadors, és a dir, als que sàpiguen fer-los les millors preguntes a les màquines, al software; aquestes empreses seran guanyadores”, vaticina en una entrevista amb The New Barcelona Post, Marc Vidal, consultor expert en transformació digital i indústria 4.0.
Dimarts que ve, 6 d’octubre, Vidal serà el primer dels dotze Inspirational Speakers que participaran al BNEW, el disruptiu esdeveniment dissenyat pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona per ajudar a reactivar l’economia global en cinc àmbits estratègics: la logística, el sector immobiliari, el comerç electrònic, les zones econòmiques i la indústria digital.
Segons Vidal, per fer bones preguntes primer cal conèixer molt bé la tecnologia, de manera que ens anima a abraçar-la. “Les màquines són molt bones responent, però no tant inventant-se preguntes. Quan es va inventar la calculadora els matemàtics van pensar que estaven morts i que ja no eren necessaris. Però no va ser així, van desaparèixer els calculistes, però els matemàtics van abraçar el potencial tecnològic de les calculadores per arribar encara més lluny i sofisticar enormement les seves equacions i les seves preguntes”, explica l’expert.
Tenir persones amb habilitats que no siguin automatitzables o digitalitzables tindrà un valor incalculable
“El talent actualment ja és el gran valor afegit de les empreses, però en un futur immediat tenir persones amb habilitats que no siguin automatitzables o digitalitzables tindrà un valor incalculable”, emfatitza.
En la seva opinió, la humanitat té davant seu una oportunitat majúscula: “podem ser, gràcies a la tecnologia, encara més humans“. “Hem d’abraçar la tecnologia, perquè ens donarà temps! Temps que podrem destinar a ser més humans, és a dir, a fer coses pròpies de les persones i no accions mecàniques o automatitzables que ja poden fer les màquines; aquest és el gran repte!”, assevera Vidal amb gran passió i optimisme.
La intel·ligència artificial, la robòtica, el big data, la tecnologia 5G i altres eines tecnològiques que estan per arribar són totes aquestes “màquines” que situen la humanitat davant el gran desafiament que implica entrar en la cinquena revolució industrial: “com convertim el món que ara coneixem en un món automatitzable, que treballi per a nosaltres i que ens permeti fer les coses que ens distingeixen com a éssers humans”.
Segons Vidal, l’única cosa bona de la pandèmia de la Covid-19 és que “ens ha obligat a abraçar la tecnologia”. “Vivim en un entorn de tristesa, de crisi sanitària i econòmica, ens hem adonat de la vulnerabilitat que tenim com a espècie, però és veritat que la pandèmia ha actuat com un accelerador d’un procés de transformació digital que estàvem fent d’una forma massa lenta”. “Tot d’una, ens hem adonat que la tecnologia no pot ser un adjectiu, és una cosa estructural en l’ésser humà, és l’eina que sempre han tingut les civilitzacions per prosperar, ser millors i tenir més temps”, constata.
L’expert assegura que tenia la sensació que encara estàvem vivint al segle XX, perquè tot el procés de transformació digital s’estava realitzant d’una forma molt lenta. “La pandèmia és un accelerador que marca definitivament l’entrada al segle XXI, de cop i volta ens hem adonat que no podíem fer moltes coses i que l’única forma de fer-les era abraçant la tecnologia”, afirma el consultor, que recorda que el 78% de les empreses espanyoles —comptant micropimes i autònoms— encara pas tenen pàgina web.
I per quan es preveu i en què consisteix la cinquena revolució industrial? Segons Vidal, la quarta revolució industrial va començar als anys noranta amb el procés de digitalització i la cinquena es preveu a partir de l’any 2030. “Calculo que en 2030-2035 arribarem a la singularitat tecnològica, que és quan els ordinadors, la intel·ligència artificial i la robòtica siguin capaços de ser independents i que no requereixin l’activitat humana per gestionar-se”, avança.
En 2030-2035 arribarem a la singularitat tecnològica, que és quan els ordinadors, la intel·ligència artificial i la robòtica siguin capaços de ser independents i que no requereixin l’activitat humana per gestionar-se
“Entrem en un escenari on la tecnologia no serà ja una eina, sinó que formarà part de la nostra identitat“, vaticina. “Ara, en una empresa pots decidir si tens o no un robot, en el futur aquesta opció de poder escollir serà impossible. Per això les persones hem de preguntar-nos quines habilitats haurem de desenvolupar els éssers humans per conviure en aquest nou escenari. Hem de plantejar-nos, quantes de les coses que faig ara, per molt informatitzat que estigui, d’aquí a cinc anys farà un software, perquè si no les fa, no seré competitiu”, apunta l’expert tecnològic.
La intel·ligència artificial, cada vegada més present en tots els àmbits econòmics i socials, és un bon indicador que estem ja de camí a la cinquena revolució industrial, on es generalitzarà l’anomenada intel·ligència cognitiva: “una intel·ligència capaç de respondre sense que tu li preguntis res”. “Ara — explica Vidal — tenim una intel·ligència artificial predictiva, és a dir, et dóna resposta a totes les preguntes que li fas. Amb la intel·ligència cognitiva, amb l’anàlisi massiva de dades, es fa un pas més, ja que les màquines seran independents, treballaran per si soles, ens aniran responent”.
Les tecnologies que s’estan desenvolupant en el sector de la medicina són un gran exemple de futures aplicacions de la intel·ligència cognitiva. “La diferència entre el metge actual i el metge del futur és que ara vas al metge dues vegades a l’any o cap si et trobes bé, mentre que en el futur en el nostre cos hi haurà sensors que faran que, tècnicament, estiguem trucant al metge 300 vegades al dia, perquè li estarem enviant dades de forma permanent. Llavors serà el metge qui et trucarà a tu directament per avisar-te, per exemple, que en deu minuts et sentiràs malament i que has d’anar a l’hospital”.
En Marc Vidal exposarà aquestes i altres qüestions en la seva xerrada inspiradora al BNEW, un esdeveniment que es retransmetrà per streaming a tot el món entre el 6 i el 9 d’octubre i en el qual ja s’han registrat més de 8.000 persones.
