“BNEW ha nascut per ser global i per quedar-se, posiciona a Barcelona al món i com a abanderada de la nova economia”

En ple confinament, Pere Navarro Morera (Terrassa, 1959), delegat especial de l’Estat al Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB), va liderar fa un any el naixement de la Barcelona New Economy Week (BNEW), un esdeveniment híbrid, presencial i online, totalment innovador, 100% professional i destinat a impulsar la reactivació de l’economia en plena crisi pandèmica. La primera edició del BNEW, celebrada la primera setmana d’octubre de 2020, va ser un èxit, amb més d’11.000 persones inscrites de 111 països i la participació de 400 ponents.

No va ser, però flor d’un dia: el BNEW torna i ho farà aquest any encara amb més força, duplicant la seva proposta. El CZFB ja té de nou la maquinària en marxa per organitzar una segona edició d’aquest esdeveniment entre el 5 i el 8 d’octubre, segons explica Navarro a The New Barcelona Post, en una conversa on també es mostra molt optimista amb el procés de reindustrialització de la Nissan i on avança un “acord imminent” sobre el preu de venda dels terrenys que permetran l’ampliació de Mercabarna.

–BNEW ha arribat per quedar-se?

–Sí, volem que es faci cada primera setmana d’octubre. El BNEW ja no el para ni una altra pandèmia, perquè és un esdeveniment que ja va néixer vacunat! En ple confinament vam decidir inventar una cosa nova, un format innovador, totalment diferent dels altres i que estigués protegit del virus, ja que la plataforma digital que vam desenvolupar permet seguir els diferents eixos temàtics online, amb l’avantatge que també fa l’esdeveniment global. És una fórmula que va funcionar molt bé i que ens va sorprendre positivament.

–Quin és l’objectiu que es marquen amb el BNEW?

–Volem ser útils i crear activitat econòmica, ser un punt de trobada, de networking, de creació d’una xarxa de negocis orientada a potenciar la nova economia. En el primer BNEW hi va haver més de 25.000 contactes entre persones d’alt nivell de les empreses. De les 11.000 inscripcions, 1.800 eren startup, és a dir, empreses emergents que estaven molt interessades a aprofitar l’esdeveniment per posar-se en contacte amb altres companyies i amb els grans grups empresarials i a la inversa. Amb el primer BNEW es tractava de ser-hi, d’estar presents en un moment molt complicat de l’economia, de molt pessimisme, havíem de transmetre el missatge que hi ha moltes possibilitats pel creixement econòmic.

–I aquest any, quin serà l’element central?

–Aquest és l’any del rellançament, pensem que a l’octubre l’economia estarà fent un salt molt important i l’últim trimestre pot superar totes les previsions i el BNEW en vol formar part. Una característica interessant d’aquest esdeveniment és que no és sectorial, sinó que vol potenciar la nova economia en general i connectar mons que habitualment no es toquen o no es miren. Nosaltres barregem diferents aspectes i temàtiques i pensem que d’aquí en poden sortir moltes oportunitats. En el primer BNEW vam tenir cinc eixos temàtics: logística, comerç electrònic, indústria digital, sector immobiliari i noves zones econòmiques. Enguany tornem sobre aquestes àrees i n’afegim cinc més: sostenibilitat, mobilitat, talent, ciència i el BNEW City, un canal de caràcter més lúdic per viure la ciutat i que oferirà tota mena d’activitats gastronòmiques, culturals i vinculades al disseny.

–Quines expectatives té per aquesta segona edició?

–L’any passat veníem fum, era una cosa que no s’havia fet mai i la resposta va ser molt bona. Ara ja partim d’una experiència d’èxit i el que farem és perfeccionar-la. En el primer BNEW la presència física va ser limitada, però aquest any, si les restriccions sanitàries no ho impedeixen, tindrem més públic presencial en els diferents escenaris dels deu eixos temàtics. Estem perfeccionant la plataforma digital i aquesta vegada les conferències es podran seguir també des del telèfon mòbil, fet que facilitarà encara més la participació. També dupliquem el nombre de ponents, en lloc de 400 en tindrem 800, amb el repte d’augmentar moltíssim la capacitat de transmetre coneixements i fomentar la generació de negoci.

–On s’ubicaran els platós de cada eix temàtic?

—BNEW és una fórmula d’èxit perquè està molt unida amb Barcelona. Tots els escenaris són espais emblemàtics de la ciutat, llocs de referència on poder instal·lar un plató que ens permeti oferir un senyal d’streaming impecable. Aquest any repetirem a l’Estació de França, a la Casa Seat i al Movistar Center de Plaça Catalunya, però el BNEW tindrà lloc també a La Pedrera, al Roca Gallery i a un altre espai que encara no puc concretar. Serà també emblemàtic i ens permetrà disposar d’un gran espai a l’aire lliure on poder reunir entre 500 i 1.000 assistents, tot i que dependrà de l’evolució de la pandèmia.

–Amb quin pressupost treballa el CZFB per aquesta segona edició?

–No puc avançar la xifra; però l’any 2020 vam destinar uns dos milions d’euros i vam aconseguir equilibrar els comptes gràcies a les empreses que van confiar en nosaltres. Tots els sponsors van quedar molt satisfets i van obtenir un retorn positiu i aquest any repeteixen i tindrem també patrocinadors nous.

–Quin objectiu de participants s’han marcat?

–No li puc dir, pensem que seran més d’11.000, que en tot cas ja és una xifra molt exitosa. Doblem temàtiques i ponents, tindrem més presencialitat… el ritme d’inscripcions està funcionant bé. També és un bon indicador el fet que a la segona convocatòria del BNEW Startup Innovation Hub s’han apuntat per participar 110 startup, davant les 76 del primer any.

–Es manté l’aposta per la internacionalització?

–Totalment, BNEW ha nascut per ser global, és un esdeveniment que promociona d’una manera molt clara a Barcelona al món i la posiciona com a abanderada de la nova economia i les noves oportunitats. Ens focalitzem en el món Atlàntic —Amèrica, Europa i Àfrica— i no descartem en el futur tenir una pota a altres ciutats, com Lisboa, Londres o Dubai, tot i que Barcelona sempre serà la referència. Per què no fer que l’streaming en directe del BNEW comenci a Barcelona i vagi connectant, a mesura que passi el dia, amb altres ciutats fins a fer la volta al món? Són somnis de futur.

No descartem en el futur que BNEW tingui una pota a altres ciutats, com Lisboa, Londres o Dubai, tot i que Barcelona sempre serà la referència

–Canviant de tema, el nou president de la Generalitat ha manifestat que vol demanar a l’Estat el traspàs del Consorci de la Zona Franca. Què n’opina?

–Penso que el model de gestió que tenim actualment és el correcte. En el nostre plenari hi ha representants de tots els partits polítics i dels agents socials, és un plenari molt plural presidit per l’alcaldessa de Barcelona i que funciona molt bé. El CZFB ha demostrat que és útil no només per la ciutat de Barcelona, sinó pel país.

–Durant una llarga etapa, el CZFB va dur a terme una potent activitat de promoció immobiliària. Què centra actualment els esforços de l’entitat?

–El CZFB administra un important patrimoni públic com és el polígon industrial de la Zona Franca. Amb els ingressos que obtenim amb els lloguers ens autofinancem i destinem tots els beneficis a activitats de promoció econòmica i de dinamització, com el Saló de la Logística, el Meeting Point o ara el BNEW. És veritat que tenim parcel·les per construir habitatges a les Casernes de Sant Andreu o a la Marina del Prat Vermell, ho anirem fent, però la nostra prioritat ara és crear oportunitats vinculades a la nova economia i per això hem impulsat una de les incubadores d’impressió 3D més importants que existeixen i projectes com el DFactory Barcelona.

El model de gestió que tenim actualment és el correcte; el CZFB ha demostrat que és útil no només per la ciutat de Barcelona, sinó pel país

–Quan es posarà en marxa el DFactory?

–L’objectiu és inaugurar una primera fase de 17.000 metres quadrats a la tardor, amb el repte d’impulsar la indústria 4.0 i ajuntar en un mateix espai tot el que té a veure amb la digitalització, la sostenibilitat, la impressió 3D, la robòtica o la sensòrica. El DFactory vol ser un nucli inicial de creació de llocs de treball vinculats amb la nova indústria. Aquesta primera fase pot donar feina a unes 500 persones i serà sobretot un centre d’innovació, de prototipatge, d’espai de col·laboració entre diferents empreses. Però hi haurà una segona fase, amb 70.000 metres quadrats més, que ja serà un espai de fabricació. Ja tenim dues grans multinacionals compromeses amb el Dfactory, HP i Huawei, que poden exercir de tractores per moltes altres empreses. HP és clau en el negoci del 3D, mentre que Huawei ha vist en aquesta iniciativa un marc per potenciar la intel·ligència artificial aplicada a la indústria.

–Quan preveu tenir una solució per la parcel·la de 518.000 metres quadrats que ocupa Nissan i que quedaran vacants el 31 de desembre?

–A la tardor hem de tenir sobre la taula alternatives molt sòlides. Estic convençut que aquest tema se solucionarà bé tant pels treballadors de la Nissan afectats com per l’activitat econòmica del polígon.

–Han sortit molts noms i molts projectes, però en quina fase estem?

–Estan a punt de sortir bones notícies. La Comissió de Reindustrialització ha rebut 41 propostes, totes elles molt innovadores. Es va fer un concurs i es va adjudicar a KPMG la valoració de les diferents iniciatives i ara estem en aquesta fase d’anàlisi. És lògic que els treballadors de Nissan estiguin inquiets i vulguin resultats ràpids, però en aquest món els resultats ràpids a vegades són contraproduents perquè pot passar que en tres anys tornem a tenir un disgust. Hem de garantir molt bé qui es posa aquí, no podem posar qualsevol empresa. La comissió està fent una bona feina, Nissan i els sindicats també estan col·laborant. Passarem una temporada amb tensions, però estic segur que el resultat serà positiu i que es recuperaran els llocs de treball i tindrem unes empreses sòlides de futur en aquest espai.

Estic segur que el resultat serà positiu i que es recuperaran els llocs de treball i tindrem unes empreses sòlides de futur en aquest espai

–Seran diverses empreses i més logístiques que industrials?

–No, no, la idea és que la majoria de metres quadrats siguin industrials. Hi pot haver una part logística, sobretot la vinculada a l’última milla, que fa molta falta i ocupa més llocs de treball. Sobre el nombre d’empreses, crec que cap projecte dels que ens han arribat pot ocupar la totalitat de la parcel·la de la Nissan, però des del meu punt de vista crec que això és bo. Prefereixo que vinguin diferents empreses i si un dia una d’elles té un problema evitar que tot torni a quedar penjat. És millor posar els ous en diferents cistelles.

–Un altre tema pendent és el de l’ampliació de Mercabarna. L’operació ja té llum verda, però no acaba de rematar-se, no?

–Sí, ho tenim aprovat i ara estem tancant els serrells de l’acord. No és un tema fàcil, ja que som dues institucions públiques que hem de defensar els nostres interessos. Volem tenir els números molt clars i posar-nos d’acord amb un preu de venda dels terrenys que sigui just per ells i per nosaltres. Estem ja gairebé d’acord i a punt de tancar el tema. Pensem que de manera immediata ja es podrà fer efectiu.