[dropcap letter=”E”]
l repte no era fàcil, però s’ha assolit. Després d’una inversió de més de dos milions d’euros, el BNEW ha aconseguit que aquesta setmana Barcelona s’hagi convertit en una palanca clau per al procés de reactivació econòmica. L’esdeveniment va néixer amb la vocació de sumar, de deixar de banda el derrotisme i posar-se a treballar, sempre amb propostes constructives i en clau de futur per a cinc sectors estratègics de l’economia: la logística, el comerç electrònic, la indústria digital, el sector immobiliari i les noves zones econòmiques.
No ha estat un congrés i tampoc una fira. Res a veure. El Consorci de la Zona Franca de Barcelona es va arriscar amb una proposta d’alta sofisticació que ha quallat en un nou format molt disruptiu i adaptat a l’era post-Covid. L’esforç tecnològic, de producció i organització ha estat titànic, tal i com es pot veure en el vídeo resum que hem elaborat. Però després de l’allau de webinar que vam patir amb el confinament, s’ha donat llum a un nou format híbrid molt més dinàmic i atractiu que combina els avantatges d’un esdeveniment presencial amb tot el potencial d’abast que aporta l’emissió en streaming.
Així, el BNEW s’ha desenvolupat com un gran xou de televisió amb cinc platós ubicats a l’Estació de França, el Movistar Centre i la Casa Seat des dels quals s’han emès més de 160 hores de continguts. De fet, durant tota la setmana han conviscut cinc emissions, ja que hi havia un programa diferent de panells, entrevistes i debats per a cada un dels eixos temàtics, als quals se sumava un sisè canal per retransmetre activitats paral·leles vinculades fonamentalment amb la gastronomia i per potenciar la imatge de marca de Barcelona com a capital del disseny.
Les més de 10.860 persones que s’han registrat en el BNEW, de 111 països diferents, podien punxar en cada moment el canal i la sessió que més els interessés i comunicar-se també a través d’un xat amb cada emissió. En paral·lel, la innovadora plataforma tecnològica desenvolupada pel BNEW ha servit de potent eina de networking, ja que en entrar es preguntava als professionals que s’inscrivien quins eren els seus camps i sectors d’interès i el mateix sistema, gràcies a la intel·ligència artificial, els posava en contacte amb les persones que més s’adaptaven a aquest perfil. Així, s’han generat més de 23.200 contactes de negoci o trobades virtuals. El 31% dels professionals que s’han connectat a la plataforma eren internacionals (de 38 països d’Europa, 24 d’Amèrica, 25 d’Àfrica, 29 d’Àsia i 5 d’Oceania).
La plataforma tecnològica comptava també amb una zona destinada a empreses, el BVillage, amb 128 companyies que al llarg dels últims quatre dies han rebut més de 6.500 sol·licituds d’informació.
El delegat especial de l’Estat al Consorci de la Zona Franca de Barcelona, Pere Navarro, ja ha confirmat que hi haurà una nova edició de BNEW l’any que ve i s’ha mostrat “molt satisfet perquè BNEW ha estat un esdeveniment tremendament útil en aquests moments de dificultats, impulsant la reactivació econòmica en un pla global i creant oportunitats de negoci a tot el món. La Barcelona New Economy Week ha posicionat la Ciutat Comtal com a capital de la nova economia i ha mostrat el lideratge i l’ampli teixit industrial amb què compta en aquest sentit “.
La Barcelona New Economy Week ha posicionat la Ciutat Comtal com a capital de la nova economia
Els organitzadors han posat l’èmfasi en el fet que el BNEW és un gran exemple de col·laboració publicoprivada i en que ha permès crear 140 llocs de treball directes i més de 550 indirectes.
“El BNEW ha superat tots els objectius que ens vam fixar posant en contacte a professionals del sector de la logística, l’e–commerce, el real estate, les zones econòmiques i la indústria digital d’arreu de món, oferint-los continguts de qualitat i la possibilitat de generar networking. Després d’aquesta exitosa edició en uns dies ens posarem a treballar ja en la següent edició que tindrà lloc el 2021 també a Barcelona”, ha conclòs la directora general del BNEW i del Consorci de la Zona Franca, Blanca Sorigué.
