Diuen els entesos que en això de l’amor hi ha diverses fases per les quals tothom, d’una manera o un altre, acabem passant. La primera fase ens parla de l’enamorament, de l’encís, de la idealització de l’altre i de les ganes boges de conèixer, de saber-ho tot d’aquesta persona. És el període de l’atracció i el moment que es considera la millor època, aquella que no volem que acabi mai. Segons els psicòlegs, i tot i que no hi ha un acord total al respecte, aquest període es podria estimar que dura entre els sis primers mesos i els dos anys. Un cop superat aquest temps, i si tot va bé, és quan una relació esdevé amor de veritat, del bo, de l’autèntic. A través del respecte, l’admiració i un projecte de vida en comú, tot embolcallat amb una resposta moral i una manera de veure el món similars, s’aconsegueix mantenir una relació al llarg del temps.
El primer affaire de l’artista de New Jersey amb Barcelona fou inesperat, com passa amb la majoria de grans històries d’amor. Segons els testimonis, fou un cop de passió, d’intensitat i una connexió com mai havien vist ni ell ni la seva inseparable E Street Band.
Amb el pas del temps, i diversos concerts, El Boss ha trobat en Barcelona un confort i sintonia com no ho ha fet cap altre músic nord-americà. A través de la gent, Springsteen ha descobert una ciutat responsable, amb gust per la cultura, oberta, acollidora, apassionada, crítica, social, i que ha demostrat nombroses vegades el seu compromís amb valors com la pau, la democràcia i la fraternitat.
Fa exactament 42 anys d’aquell 21 d’abril de 1981. Pocs mesos abans, el país havia convulsionat amb el 23-F i Bruce Springsteen, amb 31 anys, enmig de la gira del seu doble disc The River (1980), considerat un dels millors discs de rock de la història, i amb el tema Human Touch erigint-se en èxit rotund, trobà un forat per fer una escapada a Barcelona en el que seria el seu primer concert a Catalunya i a tot l’estat espanyol. Els seus concerts anteriors, el 18 i el 19 d’abril a París, mostraven, igual que havia passat amb el públic francès i alemany, que el públic europeu, en general, era més fred del que s’esperava. El dia 24 tenia un altre concert a Lió. Per aquells temps, l’artista era més famós als EUA que a Europa i encara faltaven dos anys per a l’estrena de Born in the USA.
El lloc fou el Palau dels Esports de Montjuïc, amb 8.000 entrades a la venda, es van vendre 7.600 a un preu de 900 pessetes (menys de 6 euros actuals). Gay Mercader, el promotor, recorda passejar tranquil·lament amb el Bruce per la Rambla i que ningú el reconegués a la recerca d’un restaurant per sopar a aquelles hores de la tarda abans del concert. Trobaren obert l’Amaya. Mercader el recorda com un home franc i senzill. En les seves paraules: “Venia a conquerir, a prendre la ciutat, i això és el que va fer”.
Aquella “primera cita” durà més de tres hores d’una intensitat inesgotable. Les portes del Palau havien d’obrir i, per un error, es va poder accedir únicament per una porta. A l’exterior, hi havia gent de tot arreu del país, molts de Madrid, que havien vingut amb autocars organitzats per les botigues de discos de la capital. A dins, els primers a entrar van poder veure a Bruce Springsteen sobre l’escenari acabant les proves de so. Del concert van destacar els temes Point Blank, Racing in the Street, la versió original del Because the Night, Thunder Road, Rosalita, Out in the Street, Cadillac Ranch, el clàssic entre els clàssics Born to Run i Rockin’ all over the World.
A l’època, Gonzalo de la Figuera (redactor de Disco Actualidad) va escriure: “El millor concert de rock que s’hagi vist mai a Espanya. Ell solet, et fa creure que el rock’n’roll et torna les ganes de viure i de somriure. És un colossal antídot contra la depressió i la tristesa. Tres hores d’Springsteen en directe valen per mil discs del que vulguis”. El mític Luqui Guri, a Gran Musical, considerà el show com “el concert del segle”.
El concert finalitzà amb una proclama de l’artista al públic: “Des d’ara, us porto a dins del meu cor”. En entrevistes posteriors, Bruce Springsteen declarà que “les cares que vam veure al concert van ser les més apassionades mai vistes en tot el planeta”. “Tot i tocar davant d’uns pocs milers… la cosa va ser inoblidable”. El biògraf Dave Marsh, autor de Bruce Springsteen On Tour 1968 – 2005, escrigué: “Mai he tornat a veure un grup de fans que ho demostrés tota la nit (fent referència al tema Prove It All Night) com aquella multitud el 1981. Ni a Barcelona, ni enlloc més. Va ser el millor concert al qual he assistit a la meva vida”.
L’exposició Bruce Springsteen. Barcelona, 1981, que es pot visitar del 20 d’abril al 14 de maig, és d’entrada lliure i gratuïta. La mostra, recull les fotografies que el comissari de la mostra i llavors fotògraf de Vibraciones, Francesc Fàbregas, va fer de l’esdeveniment. L’exposició està dissenyada per Oscar Cusidó, que acompanya la trentena d’instantànies, algunes inèdites, en blanc i negre i en color, amb diversos comentaris de personalitats de l’àmbit de la cultura, músics i periodistes com Jordi Bertran o Juan Cervera, que van tenir la sort d’assistir-hi.
Fàbregas fou contractat per cobrir el concert per la CBS i encara recorda els nervis i la responsabilitat a causa de la magnitud. Literalment, diu que “li tremolaven les cames” i es considera un privilegiat. També recorda a la perfecció com únicament tenia permís per fotografiar els primers temes, però, dissimuladament, va acabar entre el públic cobrint tot l’espectacle. A la nit, va haver de revelar a casa seva els negatius amb nerviosisme i por a fer malbé el material. Aquelles fotografies, les va retrobar el fotògraf durant una mudança. Els negatius es mantenien en perfecte estat i n’aparegueren d’inèdites amb el tancament de la revista RockdeLux. Fàbregas destaca de l’exposició la singularitat del Jardí del Palau Robert que considera “un dels millors espais que tenim a Catalunya”. Ara, 42 anys després, el fotògraf es lamenta de no haver fotografiat al públic i diu que ho va aprendre allí: “la història d’un concert està també en el rostre dels assistents”.
El fotògraf es lamenta de no haver fotografiat al públic i diu que ho va aprendre allí: “la història d’un concert està també en el rostre dels assistents”
I és en el rostre dels fans i en el de Bruce on posa el focus Marta Nadal, morfopsicologa encarregada d’estudiar els gestos i expressions dels rostres. Ella diu: “És el retrat d’un artista conscient, inconformista i social; que afronta la vida des d’una energia activada, en cap cas passiva, com tampoc està exempt de tensió”.
La trentena d’instantànies mostren un Bruce Springsteen jove, enèrgic, somrient, còmplice i juganer. Una icona amb una guitarra Telecaster a sobre i amb una passió vibrant a sobre de l’escenari. Que la mostra sigui a l’aire lliure dota les imatges d’una gran llibertat i naturalitat. El fet que no estem davant d’un espai tancat, emfatitza la intensitat dels gestos i el moviment, que sempre sembla espontani.
L’exposició conté un pròleg del periodista d’El Periòdico Jordi Bianciotto, que destaca: “La relació molt especial que es va donar, des del primer moment, entre El Boss i la ciutat de Barcelona”.I continua: “Hi ha concerts que arriben a sacsejar vides i que desprenen un ressò perdurable… aquella nit… fondes adhesions es van segellar a Barcelona”. “Va ser molt més que un recital; una experiència d’alt voltatge emocional i un acte de celebració de la vida”.
Eva Pomares, directora general de Difusió de la Generalitat, diu: “És una excel·lent ocasió per reviure, amb tota l’emoció, aquell concert mític que perdura en les retines 42 anys després”. Oriol Duran defineix el show com a “nit històrica”, i destaca l’idil·li entre el de New Jersey i la ciutat comtal. Recorda, també, la mítica frase de benvinguda que ha fet història per a tots els fans del músic: “Bona nit, Barcelona!”.
El director de cinema Manuel Huerga diu: “Hi ha un abans i un després d’aquest bateig del 81. Em va explotar el cap veient la bèstia a l’escenari.” Recorda, també, com va tenir l’oportunitat d’explicar a l’artista que a l’estat espanyol hi havia diverses llengües i les peculiaritats del català.
Per a Loquillo va ser “el final de l’adolescència i d’un estil de vida”. El rocker hi va assistir poc abans de fer el servei militar a la Marina.
L’escriptor Jordi Sierra i Fabra confessa que “fou un èxtasi, un xut col·lectiu. I una festa. No es tractava d’un recital de rock, sinó d’un concert per posar-se a ballar. Feia poc del 23-F, i en aquell moment, necessitàvem alguna cosa així.”
Bruce Springsteen visitarà Barcelona aquest divendres i diumenge, 28 i el 30 d’abril, amb el que serà una pàgina més a la relació d’amor tan especial amb la ciutat. Ara, amb 73 anys, oferirà dos concerts de la seva gira de l’últim àlbum Only the Strong Survive, a l’Estadi Olímpic i amb les entrades exhaurides.
