M’agrada el gris. Aquest color amb tantes connotacions em representa. El gris és una tonalitat que implica llum i foscor, implica jugar amb les ombres, els matisos, els contrastos. El gris no vol guanyar. El gris persegueix l’equilibri, la suma del blanc i el negre, la suma del tu i del jo. El gris fusiona perfectament la llum i la foscor. El gris fuig del conflicte, esquiva la confrontació i es cola per les escletxes del pacte.
Fa més de 15 anys que explico què és la comunicació en femení i, quan acabo la conferència, sempre parlo de la importància del gris. I defineixo el gris com un estil de lideratge, associat a allò femení, un estil de buscar el pacte. El gris no vol guanyar, vol solucionar. El gris no vol perdre perquè perdre significaria que no hi ha hagut pacte, que no hi ha hagut negociació. I la vida és negociar perdent una mica i guanyant una mica. El gris facilita la connexió. A l’art, a la pintura, els grisos ajuden a posar-hi ombres; a la fotografia a posar-hi més o menys llum, i a la moda ens soluciona combinacions de colors que no s’aguanten.
Estem en un moment històric on normalitzem l’agressió, les guerres, les morts, les violacions, la por. La guerra de Gaza, Ucraïna, Líban i Síria ens les esmorzem cada dia i, en el fons, estan buscant un guanyador i un perdedor. La violència de gènere, que ens dóna a tota la cara amb una dona assassinada cada setmana a Espanya, busca l’home dominant i la dona dominada. La inseguretat als carrers també és el resultat del dolent que s’imposa al bo. I això són extrems.
Hem normalitzat la vida sota contraposició, el fort versus el feble, el que guanya i el que perd. I el gris treballa per buscar allò que ens complementa. Aquest finíssim raig de llum que queda del blanc i es creua amb la foscor del negre i ha generat el gris. I en qualsevol negociació, per dura que sembli, hi ha aquesta fina línia que ens portarà a construir un gris.
Algú que està coneixent els meus grisos i sap de la meva curiositat en buscar-los, m’ha deixat aquest llibre Trenca la barrera del no del guru nord-americà Chriss Voss que va liderar les negociacions més complexes com a agent de l’FBI i ara és professor d’universitat. I en aquest text ens explica com n’és de crucial aconseguir del teu interlocutor la frase: “Així és”. Aquest binomi és poderós perquè ens obre la porta a escoltar, empatitzar, reformular i negociar. Aquestes dues paraules pronunciades del nostre interlocutor poden trigar setmanes en arribar, però, quan apareixen, són aquest raig de llum al que ens agafem fortíssim per, des d’aquí, construir aquest pont i créixer des del gris, des d’allò que ens uneix.
Totes recordareu la pel·lícula de fa deu anys 50 ombres de Grey, on un jove magnat seduïa una universitària verge. L’erotisme, el desig, el consentiment, el sexe, l’amor, la dominació, la submissió, el romanticisme, tot barrejat, tot en les seves dosis de llums, ombres, matisos, contrastos i foscors es fusionaven. No és per casualitat que aquest sigui el color, a banda de ser el cognom del protagonista de la pel·lícula Mr. Grey. El gris també juga un significat determinant en les relacions sexoafectives. El gris és la gran finestra a tots els matisos, vincles, pactes i acords que pots arribar a proposar per pintar plegats.
El gris és sempre una porta a una solució, cal buscar-la. No crec que sigui una capacitat associada exclusivament a la dona, però sí que he constatat que la cerca de la connexió, del punt d’unió, d’evitar el conflicte, d’estendre ponts està molt associada a allò femení. Qui em coneix bé, sap que, davant d’un conflicte, busco el gris. Busco tossudament allò, per remot que sigui, que ens iguala per poder connectar. Ha de ser veritat, el gris es troba des de l’autenticitat, la transparència i l’empatia. El gris et desposseeix de l’ego, el gris t’iguala.
Buscar el gris val sempre la pena. El gris sempre combina. Així és!