Agenda cultural Barcelona desembre 2023

AGENDA CULTURAL
per CRISTINA MARTÍN VALBUENA

Una selecció mensual de concerts,
arts escèniques i exposicions.

MÚSICA I
ARTS ESCÈNIQUES

MÚSICA I ARTS ESCÈNIQUES

 01 / 12 / 23

Les bandes sonores de Bayona

Gran Teatre del Liceu, 8 de desembre

Pocs dies abans de l'estrena a sales de La sociedad de la nieve, el Liceu dedicarà un concert al cineasta Juan Antonio Bayona (Barcelona, 1975), interpretant les bandes sonores de tots els seus films. "Serà una nit memorable en la qual reviurem l'impacte de les meves pel·lícules a través de la poderosa connexió entre les seves històries i la música", assegura Bayona. La música envairà la Sala Gran de la mà de l'Orquestra Simfònica del Vallès, dirigida pel mestre i compositor Fernando Velázquez. Va ser precisament Velázquez qui va signar les bandes sonores de L'orfenat, Lo imposible i Un monstre em ve a veure. El repertori el completaran les bandes sonores de Jurassic World: El regne caigut i, la més recent, La sociedad de la nieve, totes dues compostes per Michael Giacchino.

La ciutat s'està bolcant amb el seu director i productor de cinema més internacional, triat enguany per representar a Espanya als Oscars. Més enllà del concert al Liceu, "un dels escenaris més impressionants del món", tal com ell mateix defineix, el festival de Sitges li va lliurar fa poc el Premi Màquina del Temps, guardó que li va fer visitar per primera vegada la cita de cinema fantàstic quan només tenia 16 anys.

Bayona també va ser triat per inaugurar aquest curs a la Universitat de Barcelona (UB). El cineasta va formar part de la primera promoció de l'Escac, centre adscrit a la UB. Després d'uns primers anys dirigint videoclips, el cineasta es va estrenar a Cannes amb L'orfenat (2007), pel·lícula de terror protagonitzada per Belén Rueda que va deixar sense dormir a molts. Lo impossible (2012), amb Naomi Watts, Ewan McGregor i un joveníssim Tom Holland, el va catapultar. Va ser triat per Steven Spielberg per dirigir Jurassic World: El regne caigut (2018). També porten la seva marca dos episodis de la sèrie El senyor dels anells: Els anells del Poder (2022). En la seva cinquena pel·lícula, La sociedad de la nieve, Bayona torna al castellà després de 16 anys en anglès. A més de ser la triada per als Oscars, ja ha estat aplaudida als festivals de Venècia i Sant Sebastià, i suma 15 nominacions als Goya.

 

'El mestre que va prometre el mar'

A cines

Arriba a la pantalla gran la història d'Antoni Benaiges, un mestre que es va atrevir a ensenyar diferent durant la Segona República. Dirigida per Patrícia Font, la pel·lícula, tendra i alhora dura, és protagonitzada per un encertat Enric Auquer en el paper de Benaiges.

Com la memòria encara és un exercici de present, la trama allarga els seus fils fins a l'actualitat, amb Laia Costa interpretant a un d'aquests molts familiars que encara avui treballen per treure de les fosses el seu passat i enterrar-lo dignament. De Mont-roig del Camp, Antoni Benaiges va ser destinat a Bañuelos de Bureba, un petit poble de Burgos, on va ser detingut, torturat i afusellat amb l'esclat de la Guerra Civil. Seguint un innovador mètode educatiu, Benaiges va acostar la impremta als seus alumnes, deixant-los crear uns quaderns amb els quals explicaven allò que pensaven i passava al seu poble, retratant una vida que després es va silenciar. Fins i tot es van atrevir a imaginar una mar que no havien vist mai i al qual els anava a portar el seu mestre català si no hagués estat assassinat.

ALMUDENA GRANDES ARRIBA AL TNC

TNC, hasta el 30 de diciembre

Després d'acollir la nova versió de La Plaça del Diamant de Mercè Rodoreda, el TNC se centra ara en l'adaptació teatral d'una novel·la d'Almudena Grandes, dirigida per la mateixa directora del teatre barceloní, Carme Portaceli.

Portaceli va coincidir amb l'escriptora en la seva etapa al Teatre Espanyol i va ser llavors quan li va proposar portar alguna de les seves obres a l'escenari. Encara que Grandes es va posar nerviosa i li va entrar vertigen, va acabar cedint i va optar perquè Portaceli dirigís La madre de Frankenstein, un dels seus Episodis d'una Guerra Interminable. L'obra, estrenada en el teatre madrileny María Guerrero, parla de l'Espanya opressiva dels anys 50, en plena dictadura franquista, ambientant-se en un manicomi de dones. L'elenc està liderat per Blanca Portillo, qui torna al TNC després de Silencio la temporada passada, i Pablo Derqui.

'THE PRODUCERS'

Teatre Tivolí, fins al febrer de 2024

Ningú es pot perdre l'últim musical d'Àngel Llàcer i Manu Guix. The Producers, un clàssic de Broadway que ha envellit bé, ha aterrat al Teatre Tivolí amb una producció d'alt nivell formada per un elenc de més de 20 actors i ballarins, entre els quals està un polifacètic Llàcer, una orquestra en directe i una escenografia de gran format.

La còmica història de dos productors que volen fer el pitjor espectacle possible per fer-se d'or continua aconseguint provocar riallades entre el públic, encara més amb les picades d'ullet locals que aquesta adaptació ha inclòs. Després de l'èxit de Cantando bajo la lluvia i La Jaula de las Locas, Llàcer i Guix, acompanyats per Enric Cambray (direcció artística), Gerard Alonso (direcció musical) i Miryam Benedited (coreografia), repeteixen la fórmula de l'èxit, aquesta vegada sabent arribar a tots els públics i movent-se entre els límits de l'humor i la llibertat d'expressió, amb molt brilli-brilli i bromes de tota mena. Ah, i sense oblidar-se, de coreografies que deixen sense respiració i personatges entranyables i hilarants.

Raphael

2 de desembre, Palau Sant Jordi

Poc es pot dir d'estrelles com Raphael. L'ídol de tantes generacions viurà la seva gran nit, una més, al Palau Sant Jordi. Per a aquells que s'animin, encara queden entrades disponibles, totes numerades.

Al Sant Jordi, Raphael presentarà el seu últim disc, Victoria, gravat en els famosíssims estudis d'Abbey Road de Londres i escrit i produït pel cantant i compositor Pablo López. Tots dos artistes andalusos comparteixen una de les seves cançons, Onze, tot i que Raphael també s'ha animat a reinterpretar dos èxits de López, Lo saben mis zapatos i Mariposa. També destaquen en aquest últim disc De tanta gente, Para seguir en pie i A punto de besarte. Això sí, segur que clàssics ja universals com Digan lo que digan, Yo soy aquél, Como yo te amo, Escándalo i, com no, Mi gran noche, seran els que acabin encenent al públic barceloní.

'RONI'

Disponible a Filmin

Tornen les històries de l'il·lustrador barceloní Juanjo Sáez. Després d'enfrontar-se a la crisi dels 30 a Arròs covat, amb la inconfusible veu de Joan Dausà, i viatjar a la seva adolescència a la Sagrera a Heavies tendres, l'historietista s'atreveix ara amb el món de l'art.

No sobreviu ningú a la mirada mordaç i amarga de Roni, un jove pintor que aspira a ser el millor de la història, tot i que la seva mare no ho vegi molt clar i tingui molta mala sort. El perseguiran fantasmes com Andy Warhol i haurà de veure's les cares amb coetanis com Jaume Plensa, Antonio López i Miquel Barceló, hilaradamente retratats. Una sàtira rocambolesca amb la qual passar una bona estona mentre s'aprèn una mica d'art, sense escarafalls. A aquells a qui els hi sembli conèixer el traç de Sáez i no hagin vist cap de les seves sèries anteriors, pot ser que els soni dels personatges que posen cara al teleoperador de baix cost Lowi.

EXPOSICIONS

EXPOSICIONS

 01 / 12 / 23

EL CRIST DE DALÍ

Figueres, Teatre-Museu Dalí, fins a l'abril de 2024

Tot i que calgui moure's una mica, el motiu paga la pena. El Teatre-Museu Dalí de Figueres ha aconseguit portar, tot i que només sigui per uns mesos, una de les obres més emblemàtiques de Salvador Dalí, El Crist, corresponent a la seva etapa místic-nuclear. Aquesta peça no s'havia vist a Espanya des de l'any 1952, quan va ser exposada a Barcelona i Madrid. Pintada el 1951, va ser adquirida ràpidament per la ciutat de Glasgow després que el director del Museu Kelvingrove, Tom Honeyman, quedés impressionat quan la va veure el mateix any de la seva creació. La compra no va estar exempta de controvèrsia, amb la ciutadania escocesa molesta per pagar una suma molt elevada per una obra d'un artista estranger, concretament, 8.200 lliures esterlines. Malgrat la polèmica inicial, s'ha acabat convertint en una de les pintures més valorades pels visitants del museu de Glasgow, per la qual cosa s'ha prestat en comptades ocasions. L'exposició Dalí. El Crist de Portlligat acompanya aquesta peça clau en l'obra de l'artista amb La cistella de pa (1945), amb la qual comparteix realisme fotogràfic i el joc del clarobscur i la llum per donar relleu i dramatisme. 

Per a aquells que necessitin algun al·licient més, l'arribada de El Crist de Dalí s'acompanya amb la inauguració de la Casa Natal Salvador Dalí, un projecte pel qual Figueres fa gairebé 30 anys que batalla. La ciutat suma així un nou espai, juntament amb el Teatre-Museu Dalí, amb el qual completar el coneixement al voltant del seu excèntric pintor, posant el focus en la seva infància i família, amb una mare que va morir quan només tenia 16 anys i un pare que el va acabar desheretant. Un recorregut immersiu repassa els diferents espais de la seva primera casa al llarg d'una visita d'una hora que aborda la seva vida íntima, sense oblidar-se de Gala, però també de la seva vida pública i mediàtica.

WORLD PRESS PHOTO

CCCB, fins al 17 de desembre

El CCCB acull, un any més, els guanyadors del World Press Photo, el concurs de fotoperiodisme més prestigiós del món. Barcelona és una de les més de 90 ciutats on fa parada la mostra, amb una audiència global de quatre milions d'assistents.

Organitzada per la Fundació Photographic Social Vision, l'exposició està formada per més de 110 fotografies, retratant tot allò que passa en el món i moltes vegades no es veu, sempre amb molt de pes dels conflictes armats, les migracions i les desigualtats socials, però també fent que el canvi climàtic tingui cada vegada més protagonisme. A més, amb un marcat accent femení. Entre els guanyadors d'enguany, està un dels fotoperiodistes locals més ben valorats a tot el món, Emilio Morenatti. Després d'aconseguir el premi Pulitzer l'any 2021 per una sèrie de fotografies que mostraven com va afectar la covid a la gent gran, el fotògraf de Jerez de la Frontera que viu a Barcelona torna al World Press Photo amb un treball molt personal sobre les víctimes a qui els amputen una cama a la guerra a Ucraïna, com li va passar a ell cobrint la guerra d'Afganistan.

PISTES DE BALL CONVERTIDES EN GALERIES D'ART

L'Hospitalet (9 i 10 de desembre) i Barcelona (16 i 17 de desembre)

Aquells assistents recurrents a sales com Apolo, Sidecar, Salamandra, El Pumarejo i River no s'esperaran visitar-les en horari diürn i, a més, veure-les plenes d'obres d'art audiovisual contemporani. Aquesta és la proposta del circuit d'exposicions CLUBS, Art a la pista.

La tercera edició torna aquest desembre, repartida en dos caps de setmana i amb entrada lliure. Les pistes s'animaran a ritme de vídeo creacions i performances de dansa i música de la mà de més de 20 artistes nacionals i internacionals, entre els quals hi haurà Sylvie Fleury, Bruce Nauman, Vanessa Beecroft i Julian Rosefeldt.

La màgia de Harry Potter llega a Barcelona

Port Vell, fins a l'abril de 2024

Barcelona s'ha convertit en la primera ciutat espanyola i la tercera europea que acull Harry Potter The Exhibition. Des de fa unes setmanes, l'exhaustiva exposició sobre l'univers màgic de Hogwarts s'ha instal·lat al Port Vell.

Amb entrades a partir de 14 euros (nens fins a 12 anys) i 19 euros (públic general), es recomana repassar una mica abans de visitar la mostra. No fa falta massa, només recordar alguns conjurs com Alohomora i tenir clar a quina casa es pertany. Com si es tractés d'un curs a Hogwarts, els assistents aniran superant proves, des de jugar a quidditch fins a examinar-se d'Endevinació, Defensa contra les Arts Fosques i Herbologia, sumant punts per als seus companys de Gryffindor, Slytherin, Ravenclaw i Hufflepuff.

La quotidianitat vista per William Eggleston

KBr, fins al 28 de gener de 2024

El centre fotogràfic KBr presenta l'exposició més àmplia que s'hagi fet fins ara a Espanya sobre el fotògraf estatunidenc William Eggleston (1939). Més de noranta fotografies repassen la seva trajectòria de manera cronològica,

des dels seus treballs en blanc i negre, presentats per primera vegada amb motiu d'aquesta mostra, fins als fets en color a partir del 1965, els més coneguts. L'exposició és un viatge per uns Estats Units que han desaparegut, però que formen part de l'imaginari de la majoria dels visitants. La seva obra, veient detalls quotidians que passen desapercebuts i realçant-los, va permetre alliberar la fotografia de moltes regles. Sobretot, de la cotilla que condemnava a la fotografia artística al blanc i negre, demostrant amb colors vius com unes sabates velles o un congelador ple de menjar també poden ser enigmàtics i interessants.

ANTONIO LÓPEZ

La Pedrera, fins al 14 de gener de 2024

Després de l'àmplia exposició que va dedicar a Jaume Plensa, La Pedrera posa el focus ara en Antonio López (1936), màxim representant del moviment realista espanyol a la segona meitat del segle XX. Es tracta, a més, de la primera exposició retrospectiva que es presenta a Barcelona sobre l'artista de Tomelloso.

Una selecció de 80 obres, entre pintura, escultura i dibuix, repassa la trajectòria artística de López al llarg de set dècades, sempre volent plasmar la realitat que l'envolta sense artificis ni detalls innecessaris i treballant durant anys en cada peça, a vegades, durant dècades, abandonant-les i recuperant-les més endavant, com es retrata a la sèrie Roni recomanada en aquesta agenda cultural més amunt. Entre els seus temes recurrents, els interiors domèstics, els paisatges, les naturaleses mortes, la figura humana i les vistes urbanes, especialment de Madrid, com demostra el recorregut plantejat per la Pedrera.

Sigues el primer en rebre les novetats de l'agenda cultural: