Agenda cultural Barcelona juny 2021
AGENDA CULTURAL
per JACOBO ZABALO
Una selecció mensual de concerts,
arts escèniques i exposicions.
MÚSICA I
ARTS ESCÈNIQUES
MÚSICA I ARTS ESCÈNIQUES
01 / 06 / 21
El piano de Mehldau
Palau de la Música, 9 de juny
Figura mundial del jazz celebrada des de fa dècades, Brad Mehldau s’ha guanyat així mateix l'aplaudiment del públic de Barcelona, que l'ha rebut calorosament en diferents escenaris i formats. Ja sigui en combo jazzístic o en diàleg amb la música simfònica -una de les seves últimes visites- en un concert a l'Auditori de Barcelona, en què a més va interpretar obres pròpies. La present ocasió, emmarcada en una edició extraordinària del Voll-Damm Jazz Festival -que ha hagut de desplaçar molts dels seus concerts- tindrà lloc en un Palau de la Música que imaginem ple, dins dels límits d'aforament permesos per les autoritats sanitàries. Es tractarà d'un concert molt especial, de tall intimista. Un recital amb piano sol, en què l'artista nord-americà compartirà amb el públic la seva passió per la improvisació i la recreació personalíssima d'alguns dels seus temes favorits.
TRIO DE MÚSICS CATALANS I INTERNACIONALS
Teatre de Sarrià, 16 de juny
La pianista Maria Canyigueral és la protagonista i eix vertebrador dels concerts en el marc del primer Cicle de Música de Cambra del Teatre de Sarrià, del qual ella mateixa ens va revelar alguns detalls.
Un dels concerts més interessant, probablement, és aquell en què compartirà escenari amb els germans Abel i Arnau Tomàs, violí i violoncel de l'anomenat Quartet Casals, que recentment va actuar al Palau de la Música Catalana. Els tres músics catalans, de fet, han obtingut reconeixement internacional per l’excel·lència de les seves interpretacions. Les peces programades en aquest bonic emplaçament permetran lluir les seves millors virtuts, ja que ressonen amb una intensitat molt cridanera a pesar del format cambrístic. Es tracta de la Sonata per a violí i piano núm.1, op. 78, de la Sonata per a violoncel i piano núm.1, op. 38, i del Trio per a violí, violoncel i piano núm.1, op. 8. Tres peces profundament romàntiques, en què el compositor alemany explora molts dels racons de l’afectivitat humana.
LA GRAN MISSA DE BACH
Auditori, 21 de juny
Tot i que a l’agenda de maig ja vam recomanar una actuació de Jordi Savall al Palau de la Música, no per això podem passar per alt la programació d'aquesta obra cabdal del repertori clàssic, que s’interpretarà el Dia Internacional de la Música, el 21 de juny.
La Missa en Si menor és una de les creacions més portentoses de Johann Sebastian Bach, la qual cosa la converteixen, en si mateixa, en una peça de referència. Deixant de banda les seves Passions, només un grapat de peces sacres poden resistir la comparació en termes de magnitud i transcendència, entre les que sens dubte la Missa en Do menor de Mozart o la Solemnis de Beethoven. Dotada d'una arquitectura sòlida i d'unes dimensions infreqüents, aquesta creació va més enllà del seu moment de composició i fins i tot la pròpia espiritualitat que la inspira. És sabut que Bach componia mogut per amor a Déu, com a modesta contribució a la difusió de l'espiritualitat luterana entre els seus compatriotes, probablement ignorant de la tremenda transcendència de la seva sacrificada tasca, fins i tot entre els no practicants. El desplegament de mitjans del kantor de Leipzig lluirà amb la pompa merescuda a la sala gran de l'Auditori. Le Concert de Nations i La Capella Reial de Catalunya sota la direcció del mestre Savall oferiran, junt amb un elenc solista de gran nivell, una versió vibrant, carregada d'aquella intensitat que és ja característica dels intèrprets convocats. En el marc del cicle "El So original" els oients se sentiran transportats a l'esperit de l'època gràcies a uns criteris interpretatius la validesa dels quals, de fet, es confirmarà novament atemporal.
LA BOHÈME
Gran Teatre de Liceu, del 14 al 30 de juny
Després de la presentació de la temporada vinent -una temporada espectacular, la 2021-22, com no es recorda en molt temps-, el final de la present encara reserva alguns al·licients dignes de ressenya, especialment si tenim en compte la creixent accessibilitat al Gran Teatre del Liceu, amb un aforament ja del 70%, és a dir molt més proper al de les condicions normals i llargament enyorades.
La Bohème de Giacomo Puccini és una de les òperes favorites del públic (acostuma a trobar-se entre les 5 més representades arreu del món) i un colofó interessant a aquest any convuls. Una història típicament vuitcentista, amb la dosi d’emotivitat i de tragèdia necessàries, que potser permetrà l'efecte catàrtic dels presents pel seu potencial actualitzador. El responsable de la posada en escena, Àlex Ollé, proposa "una relectura audaç de l’obra i la situa en un barri popular, l’escenari de l’obsessió per tornar al passat; un moment efímer on Mimì i Rodolfo van ser feliços. La música de Puccini ressona de manera sublim, tot retrobant l’essència mateixa de l’obra: els records com a fràgils vincles que ens mantenen suspesos a la vida”.
ECLECTICISME EXITÓS
Festival Jardins Pedralbes, mesos de juny i juliol
Una proposta típicament estiuenca i atractiva, dissenyada per a un públic ampli, la que ofereix enguany al Festival Jardins Pedralbes. Tot i que sovint costa detectar el fil conductor d'aquest tipus de certàmens, la qualitat i recorregut de molts dels intèrprets convidats avala el projecte, que de fet va rebre el 2019 el guardó de
millor festival espanyol. En la present ocasió, seguint aquesta línia, el cartell el componen noms contrastats, que compten amb el denominador comú d’una trajectòria acreditada, havent participat recentment en altres festivals amb molt bona acollida. Pensem en el grup català Manel (9 i 11 de juny), que va actuar en l'última edició del Primavera Sound, o Miguel Poveda (29 de juny) qui va cantar al Voll-Damm Jazz Festival. Un altre conjunt amb una experiència del directe molt celebrada -va fer la volta al món pel seu caràcter multitudinari- és Love of Lesbian, que ja han penjat el cartell de sold out en les seves dues actuacions, els dies 3 i 4. A més del rock alternatiu, el pop i el flamenc -veu, però també ball, amb Sara Baras actuant els primers dies de juny-, aquest festival acull un músic i divulgador compromès amb justícia social, com és James Rhodes. El seu programa, enterament clàssic (compost d'obres per a piano de Beethoven i Brahms), no impedirà que mostri la dimensió accessible i taumatúrgica d'una música massa sovint considerada "seriosa", com dirigida exclusivament a un públic connaisseur. Junt amb l'èxit de convocatòria que s'espera en el seu recital, altres concerts més obertament festius ompliran, i transportaran al públic a l'esmentada atmosfera estiuenca. Pensem evidentment en noms com el de Raphael o Hombres G, que perpetraran en més d'un espectador l'experiència del revival. De major actualitat, alguns dels representants de l’escena pop es donaran cita, com Aitana, Alvaro Soler o Vanesa Martín. En qualsevol cas, més enllà del mes de juny s'estendrà aquesta proposta pluridisciplinar, en què conflueixen estils musicals diversos, del jazz al rock, passant per la clàssica i el pop. Noms com els de la trompetista Andrea Motis, el cantaor Diego El Cigala, el mític conjunt Fangoria o Jorge Drexler, entre molts altres, podran escoltar-se en les nits del mes de juliol.
EXPOSICIONS
EXPOSICIONS
01 / 06 / 21
Miró i els 'amics de l'Art Nou'
Fundació Miró, fins al 4 de juliol
El grup d'artistes i intel·lectuals Amics de l'Art Nou, coneguts per les sigles ADLAN, va considerar Joan Miró com a referent en el camí de la promoció d'un art avantguardista, que trenqués amb les convencions de l'art acadèmic. Els organitzadors de la mostra expliquen que "mentre que a les grans ciutats d'Europa les avantguardes comptaven amb el suport de la crítica i dels col·leccionistes, aquí la modernitat va necessitar l'empenta d'un grup entusiasta que volia regenerar la cultura catalana". Els documents i materials del gran arxiu d'ADLAN revelen aquella empenta programàtica, amb un èmfasi en les afirmacions que, en efecte, semblen pròpies d'un manifest. Al costat dels documents, per descomptat poden contemplar-se obres significatives, procedents de les "exposicions efímeres" que va organitzar Miró a la ciutat de Barcelona "amb l'objectiu que els socis del grup cultural poguessin conèixer en primícia les peces que després viatjarien a París, Nova York o Zuric. Aquestes mostres, obertes només als socis d'ADLAN, servien a l'artista de laboratori o de preescenari i posen de manifest el caràcter experimental de la seva obra".
ENIGMÀTIC ESCHER
Museu Marítim - Les Drassanes, fins el 26 de setembre
Endevinalles visuals o geometries impossibles, mons que es recreen des del miratge, en què la matemàtica no anul·la el misteri sinó que el manté i perpètua. L'obra de l'holandès Maurits Cornelis Escher
fascina i desconcerta, resulta altament popular en l'imaginari col·lectiu pel seu potencial icònic, i per les reflexions que susciten els seus efectes òptics. Laberíntica i fecunda en enigmes, apreciada també per la comunitat científica, sembla estar inspirada en les presons de Piranesi i en certa manera vinculada, per la presència del misteri i el regust surrealista, amb la del seu estricte contemporani René Magritte (tots dos van néixer en 1898). En un escenari tan emblemàtic com les Drassanes, es podran contemplar fins al 26 de setembre més de 200 obres originals, entre les quals algunes tan mítiques com Mà amb esfera reflectant, Llaç i unió, Relativitat o Belvedere.
EL SOMNI AMERICÀ
Caixaforum, fins al 13 de juny
Últimes setmanes per poder visitar una de les exposicions d'art contemporani més ambicioses i completes de les que s'han organitzat a Barcelona, gràcies a la col·laboració del prestigiós British Museum. Centrada en els diferents corrents artístics que van recórrer al s. XX nord-americà, El somni americà. Del pop a l'actualitat exposa més de 200 obres d'alguns dels creadors més influents internacionalment, també presents en
l’imaginari col·lectiu. Pensem en Warhol, per descomptat, però també a Rauschenberg, Roy Lichtenstein o Jasper Johns. El tòpic del way of life és il·lustrat en tota amplitud, traient a la llum el seu revers eventualment ombrívol. Al costat de l'afirmació figurativa d'un ethos que es vol típicament americà s'assisteix, en paral·lel, a la dissolució del sentit per part dels expressionismes abstractes, els casos de Motherwell o De Kooning. I és que a més dels exemples icònics de el Pop Art -que, a partir dels anys 60, sobretot, revelen el poder de la imatge i la seva incidència en els hàbits de consum- la mostra de Caixaforum ofereix seccions en què el contra-discurs o la reivindicació de minories segregades troben un espai per a l'expressió. Artistes contemporànies com Kiki Smith, Louise Bourgeois o Kara Walker sacsegen els pressupostos estètics i morals d'una societat, l'americana, que s'ha convertit en paradigma, en referència mundial. El toc d'atenció no es dirigeix per tant només a un país, sinó a una manera d'entendre el món, una cosmovisió que no sempre respecta la pluralitat. El somni americà. Del pop a l'actualitat desplega així, en fascinant ambivalència, el moviment d'obertura, reafirmació estètica i crítica dels valors occidentals.
RECORDANT MIRALLES
Museu d'Història de Barcelona, fins al 4 de juliol
Un dels arquitectes més prometedors i influents en la nova concepció de la ciutat de Barcelona va ser Enric Miralles, que ens va deixar massa aviat, en un moment de maduresa i plenitud professional. Alguns dels projectes que lamentablement quedaren a mitges, o esbossats, van ser
desenvolupats per la seva dona Benedetta Tagliabue, com ara el Mercat de Sta. Caterina. Vint anys després de la seva mort -aniversari, de fet, que es va complir el 2020- s'han organitzat un seguit d'exposicions a manera d'homenatge, orquestrat per Tagliabue, qui ha explicat que "no només es vol recordar la figura humana i professional d’Enric Miralles, sinó també mantenir viu l'esperit del visionari, de l'experimentalista com a forma de treballar i de veure el món. I deixar el seu llegat també per a les futures generacions". Dues de les mostres més interessants són l'organitzada pel Museu d'Història (MUHBA) al saló del Tinell, titulada A quarts de quatre amb un disseny expositiu a càrrec de Benedetta Tagliabue i Joan Roig i Duran, i en la qual consten les seves principals fites com arquitecte internacionalment reconegut -el cas de Parlament d'Escòcia en Edimburg-; i l'exposició organitzada pel Centre d’Arts Santa Mónica, sota el títol Photos & Collages i comissariada per Salvador Gilabert Sanz , professor i cap de projectes de Miralles Tagliabue EMBT.
ART, TECNOLOGIA I NATURA
Caixaforum, fins al 9 de gener 2022
Recentment inaugurada, l'exposició immersiva creada per TeamLab ofereix imatges en perpetu canvi i oscil·lació cromàtica, un flux d'energies sempre diferent que escenifica el contrast entre les formes naturals i l'artifici tecnològic que permet recrear-les, fent d'això una nova forma artística, que incorpora el visitant
en la seva proliferació. Els artífexs d'aquesta transposició digital, un dels equips punters, despleguen als dos espais de la sala de Caixaforum una infinitat de formes que interactuen amb l'espectador, creador ell mateix de l'obra en què s’inclou, segons els seus moviments. Aquest gust per l’artifici es pot entendre com un nou gest de complicitat de la postmodernitat a la tòpica confusió practicada durant el barroc. La realitat de l'engany -com la versemblança de la ficció o la co-creació de l'obra- s’han practicat des d'antic, en la línia del que s’insinua ja a la Poètica d’Aristòtil. Més de vint segles després, i amb un desenvolupament tècnic inimaginable en qualsevol altra època, la moda de les exposicions immersives recorda el gust que el sapiens sapiens troba en deixar-se enganyar per allò versemblant o en participar de la recreació fantasiosa, adormint per un instant el principi de realitat que la raó estableix diàriament per a la pròpia tranquil·litat. La fluctuació de les formes de l'exposició creada per TeamLab participa d'aquell oníric espai d'incertesa, en què l'espectador trastoca al seu espai-temps alhora que es troba amb si mateix, des de l'admiració de sentir-se i saber-se un altre, conscient el caràcter nou de la seva interacció amb el medi circumdant: "el comportament i les accions del públic -expliquen els responsables de l'esdeveniment- provoquen canvis en l'espai i generen imatges úniques i irrepetibles; un procés de creació col·lectiva que ofereix infinites possibilitats".