Agenda cultural Barcelona setembre 2023
AGENDA CULTURAL
per JACOBO ZABALO
Una selecció mensual de concerts,
arts escèniques i exposicions.
MÚSICA I
ARTS ESCÈNIQUES
MÚSICA I ARTS ESCÈNIQUES
01 / 09 / 23
‘EUGENE ONEGIN’
Del 27 de setembre al 8 d'octubre del 2023
La primera producció operística al Gran Teatre del Liceu, amb dues funcions a finals de setembre i les sis restants durant les primeres setmanes d'octubre, procedeix d'una col·laboració entre Den Norske Opera d'Oslo i el Teatro Real de Madrid, una obra que -segons expliquen des del Liceu-“aborda a la perfecció tots els matisos del personatge de Tatiana Larin: la transició d'una noia aficionada a les novel·les, que acaba convertint-se en una jove princesa cosmopolita i elegant”. El cantant que dona títol a l’òpera, i que copa el protagonisme de l'homònima novel·la de Puixkin, és “un aristòcrata obsessionat amb les aparences que mai no podria estar content amb una noia de camp com Tatiana, i que descobreix el poder de l'amor massa tard”. Les tensions típicament romàntiques, que brollen d'una idealització impossible de realitzar, són posades en escena amb un estil sobri i elegant per part de Christof Loy, qui “fuig dels tradicionalismes per apostar per una escenografia minimalista que ajuda a subratllar l’interior dels personatges i a apropar-nos al drama personal i a les obsessions d’una Tatiana plena de “rauxa de vida”.
BENJAMIN CLEMENTINE
Sala Apol·lo, 19 de setembre
El carisma de Benjamin Clementine, cantant d'un magnetisme inequívoc, que navega entre gèneres amb una subtilesa captivadora, es podrà retrobar -o descobrir-se- al concert programat el 19 de setembre
a la Sala Apolo. La nova visita suposa la presentació del seu tercer àlbum -And I Have Been-, estrenat a finals de l'any passat. Un treball rítmicament eclèctic, en què emergeix la veu vellutada de Clementine. Generós en himnes, declama missatges contundents, esbossant eventualment el registre elegíac. El caràcter polifacètic d'aquest creador ha estat posat de manifest amb paraules i actes: recorden els organitzadors que Clementine “professa ser un artista la música del qual és només un element del viatge creatiu, sobretot després del seu notable paper debut com a actor a la pel·lícula guanyadora de múltiples Oscar Dune, de Denis Villeneuve”.
‘MEDIUM’
Mercat de les flors, 30 de setembre i 1 d'octubre
Nuria Guiu i Ingri Fiksal ofereixen un espectacle intrigant i alhora profundament inspirador, el títol del qual -Medium- evoca la capacitat per plasmar
l'invisible, en aquest cas a través del moviment dels cossos. De manera més explícita, els organitzadors refereixen aquesta creació conjunta com “una coreografia de fantasmes”, la materialització de la qual porta a presència des del procés creatiu aquelles realitats negades, ignorades o no-percebudes. L'obra, que es podrà veure els dies 30 de setembre i 1 d'octubre, “tracta com el cos està posseït pels moviments dels arxius personals, culturals i virtuals”. Un apassionant exercici de visibilització dels gestos inconscientment incorporats que condicionen la manera d’actuar i alhora conformen la mirada sobre la gestualitat pròpia i aliena.
INAUGURACIÓ DE LA TEMPORADA SIMFÒNICA
L’Auditori, 29 i 30 de setembre i 1 d’octubre de 2023
L'inici de la temporada simfònica a l'Auditori, amb el protagonisme de l'OBC sota la direcció del titular Ludovic Morlot, no només posa el focus en
el simfonisme de Beethoven –amb la programació de la seva obra més trencadora i revolucionària, originalment dedicada a Napoleó, com és la seva Tercera simfonia- sinó que, igual que el cicle 'Simfònics' al Palau, comptarà amb la presència d'una violoncel·lista de primer nivell: Alisa Weilerstein. A més de l'obra de Beethoven, visionària i definidora de l'esperit de l'època, es podrà escoltar Un cant a Pau Casals, que Jordi Cervelló va dedicar al músic català. Així mateix, Weilerstein podrà lluir-se amb l’obra concertante que Prokófiev va compondre pensant en el llavors jove violoncel·lista Mstislav Rostropóvitx.
HOMENATGE A ALÍCIA DE LARROCHA
Palau de la Música Catalana, 25 de setembre
Com a part dels actes que celebren el centenari del naixement d'Alícia de Larrocha, el Palau de la Música ha dissenyat un esdeveniment poc usual, on participaran en un mateix concert pianistes que al llarg de la seva vida
es van relacionar, de diferents maneres, amb la intèrpret catalana. Marta Zabaleta, Alba Ventura, Maria Joao Pires i Joaquín Achúcarro interpretaran algunes de les obres que va tocar al llarg de la seva carrera -peces de Granados, Albéniz, Debussy, entre d'altres- i que la van encimbellar com “una de les pianistes més importants del segle XX”. A la breu biografia de la web oficial destaquen així mateix que la seva “vocació musical es va manifestar de manera precoç quan era una nena i gràcies al mestre Frank Marshall, continuador de l'escola d'Enrique Granados (...). Al llarg de més de setanta anys, va tocar prop de quatre mil concerts per tot el món, a les sales més importants i amb les orquestres i directors de més prestigi”. Curiosament, Alícia de Larrocha havia nascut el 23 de maig de 1923 al 4t pis del carrer Còrsega núm. 263 bis, cantonada Carrer Enrique Granados. El compositor català va crear l'Acadèmia que després portaria el cognom del deixeble Frank Marshall, i la direcció del qual va assumir el 1959 la mateixa Alicia de Larrocha. Marta Zabaleta, una de les seves alumnes predilectes, i Alba Ventura -actualment- ocuparien, després, aquest càrrec. El concert organitzat pel Palau permetrà invocar la presència d’una intèrpret única, l’empremta de la qual es confirma inesborrable.
‘BEYTNA’
Mercat de les flors, 27 de setembre
En una sola data, que inaugura la temporada al Mercat de les Flors, es podrà gaudir d'un espectacle multidisciplinari -com és característic
de la majoria de les propostes emparades per “La casa de la dansa”- en què es convoca, però, un sentit en general exclòs, a diferència de la vista o l'oïda, acostumadament requerits: “Envoltat de quatre coreògrafs i de quatre músics, tots ells amics, el coreògraf libanès Omar Rajeh proposa a Beytna una peça en forma de mosaic humà i artístic, en què tots ells conversen, beuen, riuen, ballen i cuinen junts. Els espectadors seran convidats a participar assaborint aquest festí culinari i artístic a sobre de l'escenari, en una oda a la convivència que donarà el tret de sortida a la nova temporada del Mercat”. El coreògraf i ballarí responsable d'aquest espectacle, Omar Rajeh, s'erigeix en una de les figures principals de l'escena de la dansa contemporània al Líban i al món àrab. Internacionalment aclamat, ha rebut reconeixements diversos, no només per part de la crítica. Recorden els organitzadors que “el 2021 va rebre una distinció del Ministeri de Cultura francès ‘per la seva aportació i el seu compromís al servei de la cultura’ i va ser nomenat Cavaller de l’Ordre de les Arts i les Lletres”.
TORNA KOBEIKINA AMB L'OSV
Palau de la Música Catalana, 23 de setembre de 2023
La violoncel·lista que la temporada passada va enlluernar amb la seva meravellosa interpretació del concert de Dvořák-un dels més populars per al seu instrument- torna a copar el protagonisme de l'escenari
del Palau de la Música Catalana, amb l'acompanyament de l'Orquestra Simfòmica del Vallès dirigida per Andreu Salado. En aquest cas, l'obra escollida per Anastasia Kobekina correspon a les Variacions rococó de Piotr I. Txaikovski. Tot i que aparentment no té la forma de concert solista, es tracta d’una obra en què el virtuosisme del violoncel interpel·la al conjunt orquestral en cadascuna de les modulacions temàtiques, establint-se una relació de complicitat, recíprocament fructífera. El protagonisme de l'orquestra es posarà així mateix de manifest a la Simfonia clàssica de Serguei Prokófiev, en què la recerca d'equilibri es desplega amb un dinamisme i un gust que imita els del període invocat pel seu títol, com si la validesa transcendís l'espaitemps. A la segona part, la gran simfonia programada sobreabunda en aquesta transcendència, amb la proliferació de ritmes que han fascinat en totes les èpoques, des de la seva creació. L'obra de Beethoven que Wagner va qualificar d’“apoteosi de la dansa” -la Setena simfonia- sens dubte delectarà els assistents d'un concert profundament clàssic, amb què s'obre la temporada del cicle 'Simfònics al Palau'.
‘LA PLAÇA DEL DIAMANT’
Del 28 de setembre al 5 de novembre del 2023
Una de les obres clàssiques de la literatura catalana -La plaça del diamant, de Mercè Rodoreda- ha estat escollida per inaugurar la temporada al TNC, en l'adaptació teatral que proposa Carlota Subirós. Amb un elenc
d'onze actrius -ha explicat la directora- “volem redescobrir aquesta fascinant novel·la des d’una mirada contemporània, que posi en valor no només un apassionant viatge al nostre passat, sinó sobretot una vivència universal i tremendament vigent, que passa per l’entusiasme, pel desconcert, per la maternitat, per l’angoixa, per la solitud, per la lluita, per la supervivència, pel deliri i per l’aquietament, fins arribar a un impressionant reconeixement de la pròpia identitat i de la força de la tendresa”. Els organitzadors refereixen la imatge del calidoscopi per explicar la posada en escena que habilita la caracterització de la protagonista -Natàlia- a partir d'aquelles onze dones, d'edats i condicions socials contrastades, i que interpreten Clara Aguilar, Lurdes Barba, Màrcia Cisteró, Montse Esteve, Paula Jornet, Vicenta Ndongo, Neus Pàmies, Anna Pérez Moya, Alba Pujol, Vanessa Segura i Yolanda Sey. Una fascinant revisió del clàssic de Rodoreda, que alhora apel·la al poder de la memòria i a la necessitat de recuperar el passat històric des d'una perspectiva crítica.
EXPOSICIONS
EXPOSICIONS
01 / 09 / 23
LAURA LIMA AL MACBA
Macba, fins al 25 de setembre
El títol, molt significatiu, que segueix el nom de l'artista brasilera –“Laura Lima. Balé Literal”- reflecteix la pretensió coreogràfica del dispositiu instal·lat al Macba fins al 25 de setembre, “una gran composició mòbil d'artefactes penjants que es desplacen per l'espai”, i que converteixen les sales del museu d'art contemporani en un escenari aeri, amb figures de formes, textures i materials contrastats que descriuen moviments falsament previsibles. "Una dansa de l’absurd, gairebé peripatètica, que es valia d’un mecanisme rudimentari i de l’energia de diverses persones, tot plegat orquestrat per Laura Lima", expliquen els organitzadors, per destacar el caràcter transitable i sempre canviant d'aquests objectes -i també pintures- que reclamen descaradament la seva artificiositat, suscitant una experiència desconcertant però amb reminiscències a la natura. La versió original d'aquesta obra remet a la seva estrena el 2019, tot i que en aquesta mostra tots els artefactes han estat creats per a l'ocasió. Formada en Filosofia i Belles Arts a Rio de Janeiro, Laura Lima posa el focus “en les relacions socials i en com els comportaments humans alteren la percepció del quotidià”. Destaquen des del Macba que l'artista, d'origen rural, sovint incorpora “éssers vius, tant animals com humans, i accions que s’activen durant períodes de temps llargs, com aquest Balé Literal.”.
HÉLÈNE DELPRAT: BATALLES PERDUDES
Museu Picasso, fins al 24 de setembre
Nascuda a Amiens el 1957, la inclassificable i polifacètica Hélène Delprat ha reunit al Museu Picasso una part de la seva producció, al voltant d'un títol profundament evocador, que es presta a diferents interpretacions
o si més no convida a descobrir el poder significant de l'art, a través de l'experiència estètica: El souvenir de les batalles perdudes permet recrear aquells "mons imaginaris -expliquen des del Museu Picasso- riquíssims i plens de significat que traspuen la seva individualitat i prenen sentit en la col·lectivitat de l’esfera pública". Amb un llenguatge figuratiu, però no representatiu, en què les dimensions fluctuen i es trastoca l'espaitemps -a la qual cosa contribueix la incorporació del collage-, es tracta aquesta d'una proposta trencadora i alhora vinculada a altres esforços experimentals, com proven les referències a Picasso, entre les quals a una de les seves creacions més influents i combatives. Així es pot entendre la "declaració d’intencions" -en paraules dels organitzadors- que suposa l’obra que Delprat va titular Je n’aime pas beaucoup Guernica (2016-2019).
PICASSO I LA TRADICIÓ CERÀMICA
Museu del Disseny, fins al 16 de setembre
La passió de Picasso per la ceràmica és coneguda, i són moltes les exposicions que s'han dedicat a aquesta altra faceta, potser menys transcendent que la pintura però no menys experimental. El Museu del Disseny
ofereix fins a mitjan setembre una recopilació d'obres que el van poder inspirar, o que van existir abans de la seva pròpia contribució. Els organitzadors recullen una declaració seva, abocada a La Vanguardia de l'1 d'agost del 1957, que així ho reflecteix: “però és possible que hagin fet això abans que jo?”. L'artista malagueny es referia a una selecció de ceràmiques del s. XIII al s. XIX que es mostraven a l'exposició La ceràmique espagnole, du XIIIème siècle à nos jours, al Palais Miramar de Cannes. El mateix Picasso donaria part de la seva producció ceràmica als Museus d'Art de Barcelona amb la condició que la seva obra estigués exposada juntament amb altres mostres d'aquesta praxi artística, reclamant-se continuador de la tradició. El títol cridaner de la present exposició -La voluntat de Picasso. Les ceràmiques que van inspirar l'artista-, reflecteix sense embuts la importància que donava a un suport -plats, atuells, gerres- considerat per molts com a menor, però que per a ell posseïa una alta rellevància, en contribuir en el dia a dia amb la resignificació artística de la vida. En ocasió de la Celebració Picasso 1973-2023 -unes 50 exposicions organitzades en el 50è aniversari de la mort de l'artista – el Museu del Disseny es proposa “continuar amb el compliment d'aquesta voluntat mostrant el total de les 16 peces donades per l'artista en diàleg amb el fons de ceràmica històrica que conserva”.
‘FUSTA, PAPERS, CARTONS I COLLAGES’
Fundació Tàpies, fins al 22 de novembre de 2023
Inexplicable en gran manera és com l'obra d'Antoni Tàpies, de qui se celebra aquest any el centenari del naixement, aconsegueix evocar encara allò immaterial -i qui sap si espiritual, com suggereixen les creus
ent, aconsegueix evocar encara allò immaterial -i qui sap si espiritual, com suggereixen les creus que abunden en la seva obra- a partir dels suports més precaris, materials poc fiables i allunyats de la tradició pictòrica o la comprensió acadèmica de l'art. Fins al mes de novembre es podrà veure a la Fundació que custòdia una part important del seu llegat la mostra comissariada per Núria Homs i el títol de la qual -adverteixen els organitzadors- “està manllevat del llibre que Joan Teixidor va publicar el 1964 arran de l’exposició de cartons, papers, fustes i collages de Tàpies que va tenir lloc a la Sala Gaspar, a Barcelona. Aquesta faceta del treball de Tàpies es troba a la base de la seva concepció artística i filosòfica, i conèixer-la ajuda a entendre el sentit del conjunt de la seva obra”. Procedents d'aquella època -les dècades dels 60 i 70- s'han reunit una trentena de dibuixos i fustes que pertanyen al fons de la col·lecció, i que completa una sèrie d'obres prestades, pertanyents a col·leccions nacionals i internacionals, i per tant mai vistes per a molts amants de l’art. A propòsit de l'elecció de materials precaris i motius humils per a les seves obres, des de la Fundació consideren que aquells “permetien a Tàpies transmetre més acuradament el neguit que li causava l’espectacle excessiu que domina la cultura contemporània, l’abundància de soroll ambiental, la superficialitat i la trivialitat, els impactes comercials continuats, la falta de temps de reflexió”.
‘TVBOY. THE INVASION’
Disseny Hub, fins a l'11 de setembre
El Disseny Hub de Barcelona ofereix fins a l'11 de setembre una mostra dedicada a Salvatore Benintende, més conegut als cercles de l'art urbà com Tvboy [sic]. El mateix artista ha col·laborat amb l'entitat
per elaborar la proposta expositiva, que ocupa diferents espais del museu del disseny, interactuant amb l'arquitectura de l'edifici. Són quatre els temes que estructuren la seva obra, aquí presentats -en paraules dels organitzadors- com a “itineraris temàtics del projecte: l'amor, el poder, els herois i la història de l'art”. Les intervencions en teles clàssiques, reconegudes per tota mena d'espectadors, semblen continuar les pioneres provocacions d'un Duchamp, sense perdre de vista la dimensió pop de la torsió warholiana, que en la seva compulsiva reproductibilitat (des)activa el valor de l'obra com a bé de consum. Reconegut com "un dels exponents internacionals del moviment de l'Street Art Neo Pop i un dels artistes més destacats de la seva generació", Tvboy recorda inevitablement Banksy, la popularitat del qual ha permès donar visibilitat i -al mateix temps- qüestionar l'originalitat d'aquest tipus de propostes. Una possibilitat que amb ironia fina ja va predir l'enigmàtic artista al seu meravellosament artificiós “documental” Exit Through the Gift Shop (2010).