En una relació pràcticament especular -o com a vasos comunicants que intercanvien el seu contingut de manera eventual, però mai del tot aleatòria-, després de recomanar el concert de la Wiener Philarmoniker a la Philarmonie berlinesa passem a recomanar el concert del conjunt Akademie für Alte Musik Berlin a la

vienesa -i no menys emblemàtica- sala del Musikverein. El conjunt alemany, un dels punters quant a interpretació amb criteris d'època, ha concebut un programa clàssicament barroc, en què sobresurten els coneguts noms de Johann Sebastian Bach, Georg Friedrich Händel i Georg Philipp Telemann. Triada de compositors fonamental, que són convocats d'acord amb la seva creativitat concertant, havent estat inspirats des de la distància pel model del Concerto grosso italià. Probablement, la seva adaptació més notòria –i lliure– va ser la realitzada per Bach amb els Concerts de Brandenburg. La vetllada, que finalitzarà precisament amb el sisè i darrer de la sèrie, incorpora així mateix altres peces concertants que requereixen intervencions virtuoses de cadascun dels músics que conformen el conjunt, amb el relleu posat en un instrument en concret, com és la viola. El solista en l'ocasió, Antoine Tamestit assumirà el protagonisme i el compartirà inter pares, tot reflectint el genuí esperit d'aquells concerti.

LLEGIR MÉS

L'exposició que l'imprescindible i heterogeni museu copenhaguense anomenat Glyptotek ha dedicat a la figura de Suzanne Valadon (1865-1938) descobreix al gran públic l'obra d'una dona que va desafiar les normes socials per afirmar la seva independència artística i econòmica, en una època en què l'art era una ocupació essencialment

masculina. De formació autodidacta, es va convertir en la primera dona a exposar al Saló de la Nationale des Beaux Arts. Els organitzadors de la mostra recorden que “ha passat més d'un segle des que Valadon va pintar els seus valents retrats de dones segures de si mateixes amb cossos forts i curvilinis”. Titulada Suzanne Valadon: model, pintora, rebel, la mostra exposa les diferents facetes i contribucions de l'artista en el context cultural de principis del segle XX. “Amb els seus contorns foscos característics i colors brillants, les obres de Valadon demostren enginy i audàcia en abordar temes i qüestions que continuen provocant debat actualment: el desig femení, els conflictes del matrimoni i la maternitat, i la manera com les mateixes dones experimenten els seus cossos”. Si bé el fons de la Glyptotek no posseeix quadres de l'artista -que han estat reunits en l'ocasió- és ben conegut i molt apreciat el retrat que d’ella en va fer Toulouse-Lautrec el 1885, i que sí que consta de forma permanent al museu . Així, juntament amb l'obra de Valadon, una visita al museu copenhaguense permetrà contextualitzar la seva producció, en el marc del cercle d'artistes per als qui va posar i als quals s'afegiria com a creadora, per dret propi.

LLEGIR MÉS

Molt més que la típica exposició centrada en les creacions dels promotors del surrealisme en el context del París dels anys 20 –noms com els d’André Breton, Max Ernst Dalí De Chirico o Man Ray– la mostra organitzada per la Tate Modern en col·laboració amb el Metropolitan de Nova York aborda les diferents èpoques

i latituds en què ha fructificat aquesta praxi artística, que, més enllà dels seus diferents vessants i suports, els seus responsables redefineixen de la manera següent: “El surrealisme no és un estil, sinó un estat d'ànim. Pretén subvertir la realitat. Per trobar allò sinistre en allò quotidià. Per aprofitar els nostres desitjos inconscients i fer realitat els somnis. I per a molts artistes de tot el món, ha estat una manera de desafiar l'autoritat i d'imaginar un món nou”. S'entén així el sentit profund del títol de l'exposició, concebut no sols per captar l'atenció del públic sinó per mostrar efectivament la transcendència del surrealisme sense perdre de vista l'esperit original. En aquest sentit, la realitat revelada des de l'inconscient és considerada com a sobre-real, més real que la realitat que naturalment i convenient es mostra als ulls de tots per igual. L'alliberament de la repressió en les diferents formes permet connectar l'artista amb un món absolutament particular, que té en comú amb la resta individus la seva exclusivitat. Que l'amplitud de mires s'apliqui a artistes de tots els racons del món i en dècades diferents és, en aquest sentit, molt més que un detall menor o un fet col·lateral. Els organitzadors expliquen que aquesta exposició, resultant d'una extensa investigació, “mostrarà com artistes de tot el món s'han sentit inspirats i units pel surrealisme, des de centres tan diversos com Buenos Aires, El Caire, Lisboa, Ciutat de Mèxic, Praga , Seül i Tòquio”.

LLEGIR MÉS