El temps que dormim és font de vitalitat. Mentre dormim, es posa a punt tot el necessari en el nostre organisme per a funcionar bé durant el dia. L’enorme falta de consciència sobre això porta la nostra societat a menysprear el descans i robar-li hores, incrementant el risc d’accidents laborals, en la carretera i un baix o menor rendiment en les nostres activitats quotidianes.
“El son és un estat fisiològic pel qual passem cada dia, en què fonamentalment qui pren el comandament és el cervell, un òrgan extremadament intel·ligent. Sap, perfectament, com treballar en benefici nostre. Mentre dormim, fa un repàs exhaustiu de tot l’organisme, té el gran compromís de cuidar de nosaltres amb un exercici molt ben planificat. Traïm al cervell si no dormim, perquè no li permetem realitzar la posada a punt de tot el necessari per a la nostra capacitat funcional òptima, per a ser millors persones i més competents, desprotegint així la nostra salut”. Així de gràfic i contundent presenta Antoni Esteve la importància de dormir. Esteve és president i fundador de AdSalutem Institute for Healthy Sleep, president del Institut Guttmann i membre numerari de les Reials Acadèmies de Medicina i Farmàcia.
I, segons explica el professor del Departament de Psiquiatria i Ciències del Comportament en la Universitat de Stanford, Luis de Lecea, “hi ha bastantes hipòtesis sobre la funció reparadora del son i sobre què és el que realment passa a nivell cel·lular, en les nostres neurones, mentre dormim”. Se sap que “el dormir és una oportunitat per a reposar recursos que precisem per a la vida diària, que si no dormim prou no es renoven de la manera adequada”. Tots dos experts atorguen en dormir bé la funció del resset que el nostre organisme precisa per a un funcionament òptim, un benefici que la societat, en general, ignora.
“Potser els culpables som nosaltres, els del costat de la ciència. El coneixement que tenim del son és extraordinari, molt major del que teníem fa 20 anys, però ens està costant transmetre a la societat aquest vincle tan estret entre son i salut. Ens sentim responsables d’aquesta consciència”, admet Antoni Esteve. Citant al descobridor de les fases de la son REM, pioner en les recerques en medicina del son, i fundador del primer laboratori de son del món, el Centre de Recerques del Son, a la Universitat de Stanford, William Charles Dement, Luis de Lecea puntualitza que, com deia Dement, no és que sigui important el son, sinó que és essencial, una de les potes de la salut. Però encara falta molt perquè es reconegui com a tal. El descans, el son, és universal, tots els animals dormen, i serà per alguna cosa”, expressa.
Tal com precisa Antoni Esteve, “dormir 8 hores garanteix poder portar una vida ordenada les 16 hores restants”. Guardar bons hàbits, que no cometem excessos, ni tan sols el fer més exercici del compte, mantenir hàbits nutricionals, bons equilibris, una vida social activa, així com també conèixer quines són les nostres necessitats, ajuda. I l’important —precisa també Esteve— “és saber aplicar receptes pròpies a les nostres vides, saber com el nostre organisme pot millorar el seu funcionament. Tot això ens ajudarà a tenir un son plàcid”. Aquest —puntualitza— “és el cercle virtuós, la retroalimentació entre el dormir bé i el funcionar adequadament durant el dia i, en canvi, parlem d’un cercle viciós, si alguna cosa de tot això no funciona bé”.
La migdiada, ajuda?
Dormir entre 10 i 15 minuts havent dinat és, segons declara Antoni Esteve, “una forma intel·ligent de permetre-li al nostre cervell fer un resset i preparar-nos per al descans nocturn”. I va posar com a exemple les empreses més capdavanteres, tecnològiques, que han previst els seus espais adequats perquè els seus treballadors descansin aquests 10 o 15 minuts després del menjar. No obstant això, Luis de Lecea va apuntar que no a totes les persones els funciona la migdiada.
En el que sí que coincideixen tots dos especialistes sobre el son és que un dels grans obstacles per a aconseguir les hores suficients de descans, un somni de qualitat, és l’estrès. En paraules de Luis de Lecea, “l’estrès és el major enemic del bon dormir. Per això, la manera de manejar l’estrès és fonamental. Des del punt de vista biològic, un animal estressat davant l’amenaça d’un depredador s’activa en manera fugida, com a mecanisme de defensa. I el nostre cervell funciona igual davant dels problemes que ens estressen”.
La teràpia cognitiva conductual per al son, personalitzada, enfocant en cada persona els seus problemes i les seves amenaces de la integritat del somni, tracta de corregir-la amb diversos mètodes cognitius, fent al pacient conscient dels seus problemes.
Dormir per a prevenir malalties
Les conseqüències de no dormir bé són moltes, “una llarga llista”, apunta Luis de Lecea, que només com a exemple cita que a nivell neuronal s’acumulen errors metabòlics en l’ADN, mentre que dormir bé ajuda a reparar-los. Durant el son, a més, es restableix un equilibri immunològic molt important, i, en canvi, pot donar-se inflamació crònica per falta de son. En definitiva, aquest terç de les nostres vides en què dormim afecta tota la nostra activitat fisiològica.
Quant a les hores que són necessàries per a considerar que dormim bé cada nit, Antoni Esteve indica que dormir entre 7 i 9 hores és el que es considera son saludable, però precisant també que sempre hi ha els extrems. Si és suficient 5 o 6 hores, encara que sigui molt estrany, però si la persona ho gestiona bé i aquest temps li permet mantenir totes les seves activitats amb suficient capacitat per a dur-les a terme durant tot el dia, estarà bé. No obstant això, Esteve va aprofitar per a posar l’exemple del conegut cardiòleg Valentí Fuster, que sempre s’havia mostrat molt orgullós perquè amb les quatre hores que dormia deia tenir de sobres per a refer-se, i la resta del temps que no dormia el podia usar per a treballar. Però això va ser fins que Fuster va participar en un estudi sobre el risc cardiovascular per falta de son. “Les conclusions van ser tan determinants que es va convertir en el millor ambaixador de la necessitat de dormir”, diu Esteve.
Antoni Esteve: “dormir 8 hores garanteix poder portar una vida ordenada les 16 hores restants”
Tots aquests arguments van formar part de la segona sessió del cicle Barcelona Global Duets, organitzat per Barcelona Global i que enguany compta amb la col·laboració de The New Barcelona Post. Es tracta d’una sèrie de diàlegs que pretenen confrontar la mirada de dos barcelonins globals, un resident a Barcelona i un altre que viu i treballa a l’estranger. En aquesta ocasió, Antoni Esteve president i fundador de AdSalutem Insistute for Healthy Sleep, president del Institut Guttmann i membre numerari de les Reials Acadèmies de Medicina i Farmàcia i Luis de Lecea, professor del Departament de Psiquiatria i Ciències del Comportament en la Universitat de Stanford, han protagonitzat el debat Son i envelliment saludable celebrat aquest dilluns 13 de març, i moderat per la també sòcia de Barcelona Global, Bibiana Ballbè, fundadora de l’agència de creativitat TheCreativeAgency. La sessió va poder seguir en directe per streaming i ara també la teniu disponible en aquest mateix article o en el canal de Youtube de Barcelona Global.
I, aprofitant la doble perspectiva Califòrnia-Barcelona, també es va plantejar si hi ha diferències sobre els millors o pitjors hàbits per acompanyar un bon son als Estats Units i a Espanya. I, encara que no es coneixen estudis comparatius, “el que sí que és cert és que de manera pública, als Estats Units és més comú parlar de la importància del son, fins i tot a nivell cultural és una cosa en què aquí encara tenim molt per recórrer. La recerca que fa el Luis, aquí no es fa. Als Estats Units, grans estudis de recerca del son reben importants fons, cosa que aquí és només una aspiració”, va declarar Antoni Esteve.
Com revertir la desinformació sobre son i salut
Tant Esteve com De Lecea consideren que una bona promoció del somni reparador, com a puntal de la nostra salut hauria d’iniciar-se ja durant el procés educatiu de les persones, “no en les facultats, sinó a les escoles, que es permeti incorporar-ho en l’ensenyament primari”, van precisar. “En etapes com la infància i l’adolescència, a més, que són períodes essencials per a la formació de circuits neuronals, dormir bé és fonamental per a tenir un cervell sa en l’edat adulta”, van indicar.
Un cervell sa en l’edat adulta, i també un millor envelliment són els beneficis directes d’un son de qualitat, segons van apuntar els especialistes. “És ciència pura”—van assegurar— “viure més anys i en millors condicions depèn, en gran manera, de cuidar el nostre son. Si aconseguim restituir el son, la qualitat cognitiva, cardiovascular i molts altres factors milloren. En canvi, quan patim estrès i ens fem grans, l’organisme s’adapta pitjor a les amenaces d’un fet amenaçador (depredador), el cervell està menys disposat a aquesta mena de situacions perquè té menys recursos, respon pitjor i es van acumulant danys en ell”, assenyalava Luis de Lecea.
Luis de Lecea: “Viure més anys i en millors condicions depèn, en gran manera, de cuidar el nostre son”
Si dormim pitjor, la prevalença de problemes és més alta, però això és un fet que es pot revertir, tal com va apuntar Antoni Esteve, el son és un factor modificable. El científic es lamentava del temps que la societat ha perdut pel fet de no posar atenció quan existeix un problema de son per intentar recuperar el son saludable. També troba a faltar, fins i tot entre els professionals sanitaris, la falta de coneixement encara quan el problema persisteix. “No ens queda un altre remei que prescriure medicaments com a solució. Són medicines extremadament efectives i sense a penes efectes adversos, però el seu ús continuat sí que pot comportar seriosos problemes de salut”. Sí, va admetre que la falta de son no s’aborda mèdicament prou bé.
Des de Califòrnia, i com a investigador del tema, Luis de Lecea va comentar la descomunal tendència general al consum d’hipnòtics, enfront de l’alternativa que seria la teràpia cognitiva conductual, amb tractaments de 6 o 8 setmanes però que —va dir— és molt car i no es fa. L’estrès continuat, la falta d’exercici, l’entorn en el qual s’adorm –com per exemple una habitació desendreçada-, tot això que afecta és part de la teràpia. De Lecea considera que “l’educació pot millorar moltíssim les estadístiques i reduir el consum d’hipnòtics”. Perquè, segons va comentar, “el problema que té la medicació és que dorms, però no es duu a terme el procés natural de reparació. I, d’aquesta manera, no es descansa, encara que es dormi. Si es dormen 8 hores, però en aixecar-se se sent poc ànim i fatiga, és que alguna cosa no va bé”.
No és estranya, no obstant això, aquesta falta d’informació, ja que De Lecea també es va referir a la “poquíssima atenció que se li dedica a explicar el son als estudiants de medicina, tant als mecanismes bàsics del dormir, com a les teràpies que el propicien”.
Tanmateix, la recerca continua apuntant cap a un envelliment més saludable i el son té en això el seu paper protagonista, no sols per a prevenir malalties, sinó també com a predictor. Els trastorns del somni comencen a figurar ja en estudis com a predictors de malalties neurodegeneratives, segons van deixar constància en la sessió de Barcelona Global Duets. Els experts posaven fi a ella convidant a consultar i aplicar el decàleg de la higiene del son, que recull hàbits com mantenir sempre un mateix horari per anar a dormir, reduir al màxim el consum de substàncies que estimulen el sistema nerviós o procurar les condicions òptimes a l’habitació en la qual es dorm, de llum, temperatura i silenci.
