L’Integrated Systems Europe (ISE) ha obert portes al recinte de Gran Via de Fira de Barcelona amb la superfície expositiva més gran de la seva història, ocupant sis dels vuit pavellons del complex firal, amb un total de 57.000 metres quadrats, un 30% més respecte a l’any passat. “Aquest serà l’ISE més gran que hem fet mai”, ha explicat el seu director general, Mike Blackman, durant la inauguració de l’edició d’aquest any.
Com es pot comprovar al recinte de L’Hospitalet de Llobregat fins al divendres, lluny queden els 4.000 metres quadrats del pavelló 2 que va ocupar l’any 2021, la seva primera vegada a Barcelona, i també se superen els 45.000 metres quadrats repartits en cinc pavellons de l’any passat. De fet, els estands més grans aquest any seran els de Samsung, amb 1.700 metres quadrats, i LG Electronics, amb 1.100 metres quadrats. Mirant encara més enrere, en l’edició de 2004, tot el saló sumava la mateixa superfície que el que ara tenen tots dos expositors.
L’activitat s’ha notat des de primera hora del matí, amb cues per passar els controls i imprimir les acreditacions, un complement firal que la pandèmia va assegurar que no tornaria però que el costum no ha pogut eliminar. A l’entrada, un DJ donava la benvinguda als assistents amb una potència envejable i una mica sorprenent, especialment per als més matiners.
Els passadissos s’han omplert ben aviat de congressistes, amb la previsió de superar els 50.000 assistents i registrant un tímid retorn d’aquells que venen de la Xina, i els estands han començat a mostrar les seves mil i una propostes tecnològiques per a la indústria audiovisual, des de pantalles de tota mena fins a altaveus immensos, micròfons, focus… Tots els dispositius que un es pugui imaginar que estan relacionats amb el so i la imatge encaixen a l’ISE.
Mappings, solucions de realitat virtual i realitat augmentada, i dispositius amb so envoltant s’han anat colant entre els més de 1.055 expositors que participen en aquesta edició, un 25% més que l’any 2021. Els grans protagonistes d’aquest 2023 són Samsung, LG, Crestron, Panasonic, Lang, Epson —ha pensat en Gaudí en el seu estand dedicant-li una pantalla enorme ocupada pel drac del Park Güell—, Harman, Philips, Sharp i Leyard.
Amb tantes ulleres de realitat virtual, hi ha hagut qui se les ha posat per veure els castellers de Vilafranca del Penedès, amb el so de la gralla inclòs. També hi ha hagut qui s’ha atrevit a submergir-se en el món dels somnis amb una experiència creada pel grup Lavinia i la startup Univrse. Amb molt poc, els usuaris han pogut sentir que pujaven en un ascensor, trepitjaven el cel o viatjaven en un tren. L’empresa emergent també s’ha encarregat de l’exposició immersiva de Dalí a l’Ideal i farà una a Madrid sobre Sorolla.
Més de 560 milions captats d’inversió estrangera
La fira audiovisual, la més gran d’Europa, ha tornat a convertir a Barcelona en la capital mundial del sector, un lideratge que ja es nota en el teixit local. Des de l’arribada de l’ISE, multinacionals com Infiled, LiveU, Btech, Maestra Group, Lang, Aztec i Aoto han obert oficines a la ciutat.
Segons un estudi d’Acció presentat al saló, el sector audiovisual català ha captat 566 milions d’euros d’inversió estrangera en els últims cinc anys, gairebé un 20% més que en el quinquenni anterior. Concretament, entre 2018 i 2022, s’han atret 84 projectes, un 53% més, amb la creació d’uns 5.000 llocs de treball. En total, hi ha unes 3.700 empreses audiovisuals, amb una facturació de 7.077 milions d’euros (2,9% del PIB català) i una plantilla de 32.500 empleats.
A Catalunya, hi ha unes 3.700 empreses audiovisuals, amb una facturació de 7.077 milions d’euros (2,9% del PIB)
Una de les mostres d’aquesta consolidació és la retenció de talent. El president del Clúster Audiovisual de Catalunya, Miquel Rutllant, assenyala que els professionals que formen centres com la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i La Salle abans se n’anaven per treballar a altres països, però ara es poden quedar aquí. Un exemple d’això és l’arribada de centres de formació internacionals com LCI Education, que obrirà un campus al 22@.
També demostra la maduresa del sector l’expansió a noves aplicacions audiovisuals. Per exemple, Ditec, una empresa que fa molts anys que es dedica al sector audiovisual, ha fet el salt al sector sanitari i ha creat una solució per retransmetre operacions en directe. Així mateix, Herta, una spin-off de la UPC que va començar fa 12 anys utilitzant tecnologia de reconeixement facial per al sector de la seguretat, ara l’aplica a botigues, interpretant les emocions dels clients quan veuen l’aparador —des de tristesa i empipament fins a sorpresa i alegria— i determinant el seu perfil sociològic, la qual cosa permet extreure informació sobre hàbits de consum o filtrar la publicitat.
Els platons són un altre dels elements que s’estan renovant, subratlla Rutllant. Ja no tot depèn dels cromes verds i, utilitzant tecnologia desenvolupada pel sector dels videojocs, es poden crear escenes de manera més ràpida i menys costosa. En aquest sentit, Mediapro ha anunciat que obrirà centres de producció virtual a Barcelona, Madrid, Nova York i Miami entre 2023 i 2024. A Barcelona, invertirà 3,5 milions d’euros per crear un plató de 500 metres quadrats amb 235 metres quadrats de pantalles LED.
I, fins i tot, hi ha qui va més enllà del so i la imatge, les principals aplicacions que es veuen a l’ISE, i prova un altre sentit com l’olfacte. Air Parfum, empresa del grup Puig, ha desenvolupat una màquina que permet olorar diferents productes sense que un quedi saturat i ja no sàpiga distingir-los —passa quan es proven quatre fragàncies—. Està pensada per a botigues que venen colònies, però també per a museus. Concretament, han desenvolupat un pilot per al Museu del Prado que permet olorar les diferents plantes i flors que hi ha en un quadre de Rubens, inclosa la mofeta que l’artista va pintar, sens dubte, sense saber que algun dia podria ser experimentada, desgraciadament, amb tota la seva potència.
